miércoles, julio 23, 2008
Crònica del Metal Fox 2008
Finalment hi va haver canvis en el cartell i en comptes de Runic va actuar Barbarian, com podeu veure en el nou cartell. Runic és avuí en dia el grup estatal que més m'agrada i un dels que més acceptació té fora de les nostres fronteres, tot i que només te un parell de discos, però Barbarian van ser un bon recanvi. El motiu del canvi de cartell no el tinc molt clar, però tot es va torcer després del concert que van fer en l'Alcora.Be, divendres va ser el dia dels grups punkarrilles "del terreno", que li ficaren ganes. Jo vaig fer el que faig sempre en els concerts de punk... com no m'agrada la música m'atrinxere en la barra fins que m'anime el suficient per anar a pegar bots, però com ja tinc una edat i els punkarrilles solen ser gent jove que encara no ha descobert el heavy, em vaig estalviar açò últim per no fer el ridícul. Després vam anar a un garatge a fer "música" fins que ens va enviar un veí i per acabar la nit vam anar al pub Trebol. Quan ja feia sol, al forn a comprar menjar i cap a Figueroles.
Dissabte va ser el dia gran. Quan vam arribar ja estaven tocant els sevillans Renno i sonava impresionant de veres. Tocaven un power metal molt canyero amb teclats i hi ha que dir que tenen un molt bon directe. A banda de l'excel·lent qualitat del so, els seus components animaven constantment al públic i no deixaven de moure's, sobretot el teclista, que era tot un show. Llàstima que encara no tinguen cap álbum a la venda, però estan destinats a ser un referent del Heavy Metal estatal.
Després de Renno, va ser el torn de Barbarian, un grup de Barcelona referent del thrash metal que està format per 3 membres: un baixista, un bateria i el cantant- guitarrista molt aficionat a fer tapping. Em va costar un parell de cançons acostumar-me a la seva música, perquè al costat del grup anterior amb els teclats i una guitarra més, em sonava buit. Després, no se si perquè van fer unes modificacions al so o perquè em va anar entrant la música, el grup em va encantar. A cada cançó que tocaven anava pujant la intensitat i al final vam acabar quasi tots apegats a l'escenari i pegant cabotaes. Si si, jo també vaig colaborar en l'escena... i anava preparat, perque portava el braçalet de punxos que arriba fins al colze.
L'últim de la nit foren el grup d'Albacete Angelus Apatrida, els quals, son ara per ara el millor grup de thrash metal a nivell estatal i un referent internacional. El seu concert va ser impresionant... d'eixos en que no pares de fer el cabra perquè la música t'ho demana. Thrash metal pur i dur de molta qualitat. En acabar el concert em vaig haber de comprar una camiseta d'ells. Després dels concerts, al Trebol a seguir la festa heavy, a comprar pastes, al cotxe i cap al poble a dormir.
Per variar, deixe un altre video d'ells:
Etiquetas: Heavy Metal, Notícies, Personal
viernes, junio 13, 2008
Pivot Stickfigure Animator
Pivot Stickfigure Animator és un programa que et permet fer animacions cutres con figures del caire de l' "stick". Com ocupa molt poc i n'he vist bones crítiques, me l'he hagut de baixar per curiositat. La veritat és que és simple, però les animacions son relativament fàcils de fer i és entretingut. Provant provant he fet aquest giff:
Etiquetas: entretenimiento, Heavy Metal, tonteries
lunes, junio 09, 2008
Metal Fox 2008
Així serà el cartell del Metal Fox d'enguany. Aquest festival es realitza anualment en el municipi castellonenc de Llucena del Cid (al costat de Figueroles ^^) i en ell han participat grups com Tierra Santa, Red Wine, Sphinx, Bonn Scott Band, Centiela, Metal Mareny, Wurdalak, Angelus Apátrida, Heldar i un llarg etcètera. El sistema és el de sempre... divendres actuen grups de la zona que volen promocionar-se (la major part punkis) i l'entrada és gratuïta, mentre que dissabte es paga 10€ però als grups son de primera fila.El cartell d'enguany m'agrada especialment perquè junta al millor grup nacional de métal extrem (Runic) i el millor grup nacional de thrash metal (Angelus Apátrida). Dues bandes que estàn pegant fort durant els últims anys... Angelus Apátrida amb el seu contundent directe i Runic, una banda local però amb èxit internacional. A Runic amés, els acaba de vore en directe aquest cap de setmana en L'Alcora per l'aniversari de "The Iron Horse's Bar", festival en que foren acompanyats per Metal Mareny. Amb ells, els sevillans Renno, als quals no tinc el gust d'haver sentit massa però que semblen un grup seriós.
Videos de Runic:
http://youtube.com/watch?v=vCpEOsuAL1I
http://youtube.com/watch?v=R3Wbx-HWIZE
http://youtube.com/watch?v=slPTRGVtE7c
http://youtube.com/watch?v=46AOyUmuWJg
Videos de Angelus Apátrida:
http://youtube.com/watch?v=HYhZIL18euo
http://youtube.com/watch?v=f763_OcJujw
http://youtube.com/watch?v=JPLOD2xJhcU
http://youtube.com/watch?v=3q4TlUfzO1w
Videos de Renno:
http://youtube.com/watch?v=IYkyjuIajbQ
http://youtube.com/watch?v=Ii63O55gOUY
Per als principiants en el mon del heavy, us deixe un manual per ser Heavy:
Etiquetas: Heavy Metal, Personal
miércoles, junio 04, 2008
Kalmah - For the Revolution (2008)
Kalmah, la virtuosa banda Finlandesa de Melodic Death Metal torna a la cárrega amb el seu 5é álbum d'estudi i ho fan amb força. El nou treball dels "Swamplords" s'anomena "For the Revolution" i és un dels seus álbums més complets i melòdics. En aquest disc els músics combinen més que mai tots els seus elements distintius. La veu torna a recuperar la seva versió més black que es deixà de banda en "The Black Waltz", però sense oblidar els registres guturals.
Aquesta banda és comparada moltes voltes amb els seus compatriotes "Children Of Bodom", però l'única similitud és la nacionalitat i el fet de tocar death melòdic. La música de Kalmah transmet unes sensacions diferents a les de Children Of Bodom... diriem que fan una música més extrema en tots els sentits. Per una banda, la batería te uns canvis de ritme molt agressius que Children no fa des del Hatebreeder. La música també és inclús més melòdica que la de Children, però amb uns teclats més gòtics i amb menys tocs "Happy". A banda d'açò, la veu també és prou diferent... Laiho té una veu diriem que més punkarro-hardrockera mentre que Pekka Kokko va des del registres propis del black metal que empra en les parts ràpides, fins els registres més guturals i greus per les parts amb riffs potents.
Passema ara a analitzar el disc amb més detall:
1. - For the Revolution. - Cançó que dona nom al disc. Té un començament molt a l'estil de Children, bons riffs i una tornada amb cors.
2. - Dead Man's Shadow. - Com la major part de les cançons de l'àlbun, combina ritmes i sensacions de tot tipus. Té teclats ambientals molt marcats sobretot a l'inici i molta melodía.
3. - Holy Symphony of War. - Riffs molt melòdics, teclats ambientals i cors de la tornada podrien definir aquesta gran cançó.
4. - Wings of Blackening. - He llegit a gent que diu que aquesta és la millor cançó de l'àlbum i de fet és una de les millors. Violentes melodies guitarreres amb bons riffs i parts més guturals, canvis de ritme, bon solo de guitarra i finalització molt melòdica.
5. - Ready For Salvation. - La cançó més diferent a causa del seu mid-tempo. Si no fos per la veu, podria semblar una balada.
6. - Towards the Sky. - Inici power-metaler però que poc a poc es va oblidant fent-se la cançó més pausada però amb bones guitarres.
7. - Outremer. - És el tema que més em recorda als seus inicis i a discs com "They Will Return", sobretot per les veus, l'agressiu solo i els so dels teclats en determinats moments.
8. - Coward. - Te alguns dels millors riffs del disc, una part central molt melòdica i una tornada gutural prou contundent.
9. - Like a Slave. - Última cançó de "For the Revolution" i potser la més melòdica. Diria més coses, però crec que ja m'he repetit prou.
Aquest videoclip és del seu anterior àlbum, però no en tenen altre:
Etiquetas: Heavy Metal, Recomanacions
martes, mayo 13, 2008
Grans èxits del Heavy Metal a diferent velocitat III
A causa de l'èxit de la secció i a l'entusiasme de la gent que em parava per el carrer per demanar que seguira en aquesta línia, una setmana més torna el Heavy a tempo canviat:
- Cage - Comencem amb aquest tema del grup Finés anomenat Sonata Arctica, compost per virtuosos músics i que sorprengúe amb els 2 primers álbums que van treure. Aquest tema és del 3er disc i és la típica cançò ràpida de Sonata, molt melòdica. Enlentint-la s'aprecia encara més la qualitat musical al detall:
- Ravenheart - Altre espectacular grup Finés que es diu Eternal Tears Of Sorrow inclogué aquesta cançò en el seu últim àlbum. És un grup amb cançons que graten la perfecció en el seu estil simfònic, tot i que els seus començaments van ser ben diferents. El tema va ser accelerat per a un vídeo de la RDP però no va cabre tota, així que ací us deixe la cançó al complet:
- Vicio letal - Una de les millors cançons del millor grup de heavy metal de la història de la música espanyola, els asturians Avalanch. Aquest grup creà 3 obres mestres del gènere en els seus 3 primers treballs i després es separà. En aquest cas he enlentit una cançó en directe per que aprecieu la perfecció amb que la toquen:
- Blind in Texas - Cançó dels clàssics estadunidencs WASP que estigueren fa poc en la Salatal però cantant ben apresseta:
- Painkiller - Seguint amb els clàssics, i sense més comentaris el Painkiller de Judas Priest a ritme lent però potent:
- Traveler in Time - Coneguda cançó de Blind Guardian tocada en directe. Com és típic en els seus primers discs, és una cançó molt ràpida... i jo amés l'he accelerada:
- I spit on your grave - Del grup sueco-finés Sinergy, el qual fa anys que no publica rés i per el qual han passat grans músics com Jesper Stromblad (In Flames) o Hillman (Nightwish), amés de contar en l'actualitat amb els 2 guitarres de Children of Bodom, el millor grup de la història. En aquest cas he alentit el tempo:
- Roots - Famosa cançó dels brasilers Sepultura però a tota castanya:
- Midnight Love - Impresionant tema de Heavy Metal clàssic del disc Time Will Tell, dels grans "Fifth Angel", això si, més lent:
- Nightfall- Per últim, una grandiosa balada de Blind Guardian accelerada de mala manera:
- Cage - Comencem amb aquest tema del grup Finés anomenat Sonata Arctica, compost per virtuosos músics i que sorprengúe amb els 2 primers álbums que van treure. Aquest tema és del 3er disc i és la típica cançò ràpida de Sonata, molt melòdica. Enlentint-la s'aprecia encara més la qualitat musical al detall:
- Ravenheart - Altre espectacular grup Finés que es diu Eternal Tears Of Sorrow inclogué aquesta cançò en el seu últim àlbum. És un grup amb cançons que graten la perfecció en el seu estil simfònic, tot i que els seus començaments van ser ben diferents. El tema va ser accelerat per a un vídeo de la RDP però no va cabre tota, així que ací us deixe la cançó al complet:
- Vicio letal - Una de les millors cançons del millor grup de heavy metal de la història de la música espanyola, els asturians Avalanch. Aquest grup creà 3 obres mestres del gènere en els seus 3 primers treballs i després es separà. En aquest cas he enlentit una cançó en directe per que aprecieu la perfecció amb que la toquen:
- Blind in Texas - Cançó dels clàssics estadunidencs WASP que estigueren fa poc en la Salatal però cantant ben apresseta:
- Painkiller - Seguint amb els clàssics, i sense més comentaris el Painkiller de Judas Priest a ritme lent però potent:
- Traveler in Time - Coneguda cançó de Blind Guardian tocada en directe. Com és típic en els seus primers discs, és una cançó molt ràpida... i jo amés l'he accelerada:
- I spit on your grave - Del grup sueco-finés Sinergy, el qual fa anys que no publica rés i per el qual han passat grans músics com Jesper Stromblad (In Flames) o Hillman (Nightwish), amés de contar en l'actualitat amb els 2 guitarres de Children of Bodom, el millor grup de la història. En aquest cas he alentit el tempo:
- Roots - Famosa cançó dels brasilers Sepultura però a tota castanya:
- Midnight Love - Impresionant tema de Heavy Metal clàssic del disc Time Will Tell, dels grans "Fifth Angel", això si, més lent:
- Nightfall- Per últim, una grandiosa balada de Blind Guardian accelerada de mala manera:
Etiquetas: Heavy Metal, Innovaciones el bloguetazo
jueves, mayo 08, 2008
Grans èxits del Heavy Metal a diferent velocitat II
Continuem aquesta secció iniciada la setmana passada amb cançons que queden be tant accelerant-les com enlentint-les:
- Pure és una cançó del grup de power metal suec anomenat Lost Horizon, concretament del seu segon disc. Quan l'enlentim sona potent i èpica, i quan l'accelerem queda frenética:
- Tears Of Time és una cançó de l'extint grup alemany "Crematory", que feia una música molt ambiental i que juga amb les emocions. Escolteu-la a diferents velocitats i notareu els canvis:
- Lust for life és una cançó que em vaig baixar pensant-me que era la de Gamma Ray. No se de quin grup és aquesta versió i se que algún aficionat al Heavy Metal clàssic em dirà blasfem. El cantant em recorda a Ralph Scheppers. Escolteu-la a dues velocitats i s'adonareu que és una gran cançò:
- One Last Time, coneguda balada de Dream Theatre. Ací us la deixe a ritme de chill out i després accelerada:
- De bonus track us deixe un parell de cançons més. Una és una versió a ritme molt pausat d'una cançó del tetris que a voltes he usat per relaxar-me. L'altra és una cançó del primer disc de Lost Horizon que es tiu "Storm in the Metal Wind" però enlentida:
- Pure és una cançó del grup de power metal suec anomenat Lost Horizon, concretament del seu segon disc. Quan l'enlentim sona potent i èpica, i quan l'accelerem queda frenética:
- Tears Of Time és una cançó de l'extint grup alemany "Crematory", que feia una música molt ambiental i que juga amb les emocions. Escolteu-la a diferents velocitats i notareu els canvis:
- Lust for life és una cançó que em vaig baixar pensant-me que era la de Gamma Ray. No se de quin grup és aquesta versió i se que algún aficionat al Heavy Metal clàssic em dirà blasfem. El cantant em recorda a Ralph Scheppers. Escolteu-la a dues velocitats i s'adonareu que és una gran cançò:
- One Last Time, coneguda balada de Dream Theatre. Ací us la deixe a ritme de chill out i després accelerada:
- De bonus track us deixe un parell de cançons més. Una és una versió a ritme molt pausat d'una cançó del tetris que a voltes he usat per relaxar-me. L'altra és una cançó del primer disc de Lost Horizon que es tiu "Storm in the Metal Wind" però enlentida:
Etiquetas: entretenimiento, Heavy Metal
viernes, mayo 02, 2008
Grans èxits del Heavy Metal a diferent velocitat - 1
Comence aquesta nova secció en que us oferiré cançons més o menys conegudes del Heavy Metal però accelerades o alentides. Amb el canvi de tempo es poden experimentar noves sensacions amb una mateixa cançó. Ahí en van 10:
- The Clansman és per mi la millor cançó de Iron Maiden junt amb Fear of The Dark. Accelerant-la és fins i tot millor:
- The Black Diamond és una cançó dels finesos Stratovarius. És una cançó ràpida, però escoltant-la enlentida pareix que el temps es pare:
- Excalibur és un tema de Grave Digger prou ràpidet, malgrat això, jo encara l'he accelerat més:
- Betrayed és una cançó d'un grup finés de death melòdic anomenat Norther. Aquesta cançó m'encanta i si la escolteu més lenta sona potent:
- Entre dos Tierras, coneguda cançó dels Heroes del Silencio. A ritme normal és emocionant, però accelerada perd èpica i goticisme però es fa trepidant:
- Are you Dead Yet? és la cançó que dona nom al cinqué disc de Children Of Bodom. No és una cançó massa ràpida, sobretot comparant-la amb altres del grup. Si la enlentim més, encara sona més pesant:
- Fear of the Dark, altra gran cançó de Iron Maiden que ha sigut accelerada:
- Maldito Duende és junt amb "Entre dos Tierras", la cançó més coneguda d'Heroes del Silencio. Escolteula accelerada:
- Innocent Eyes és una bonica balada del grup canadenc de Thrash Metal anomenat Annihilator. L'he accelerada prou i sona frenética:
- Hello Hooray d'Alice Cooper és l'ultima cançó que us deixe en la primera entrega d'aquesta nova secció. Com podeu escoltar, també l'he accelerada:
- The Clansman és per mi la millor cançó de Iron Maiden junt amb Fear of The Dark. Accelerant-la és fins i tot millor:
- The Black Diamond és una cançó dels finesos Stratovarius. És una cançó ràpida, però escoltant-la enlentida pareix que el temps es pare:
- Excalibur és un tema de Grave Digger prou ràpidet, malgrat això, jo encara l'he accelerat més:
- Betrayed és una cançó d'un grup finés de death melòdic anomenat Norther. Aquesta cançó m'encanta i si la escolteu més lenta sona potent:
- Entre dos Tierras, coneguda cançó dels Heroes del Silencio. A ritme normal és emocionant, però accelerada perd èpica i goticisme però es fa trepidant:
- Are you Dead Yet? és la cançó que dona nom al cinqué disc de Children Of Bodom. No és una cançó massa ràpida, sobretot comparant-la amb altres del grup. Si la enlentim més, encara sona més pesant:
- Fear of the Dark, altra gran cançó de Iron Maiden que ha sigut accelerada:
- Maldito Duende és junt amb "Entre dos Tierras", la cançó més coneguda d'Heroes del Silencio. Escolteula accelerada:
- Innocent Eyes és una bonica balada del grup canadenc de Thrash Metal anomenat Annihilator. L'he accelerada prou i sona frenética:
- Hello Hooray d'Alice Cooper és l'ultima cançó que us deixe en la primera entrega d'aquesta nova secció. Com podeu escoltar, també l'he accelerada:
Etiquetas: Curiositats, Heavy Metal
jueves, abril 24, 2008
Blooddrunk - Nou disc de Children Of Bodom
Aquest mes d'abril, la millor banda finesa del mon del "metal" ha tret a la venda el seu 6é álbum d'estudi. Porta per nom Blooddrunk i té un nivell excel·lent, com tots els CDs de la banda. El "problema" de Children és que els seus primers discos son vertaderes obres mestres i tot el que trauen de nou no es valora com es deuria. L'estil del grup ha anat evolucionant des d'un so més doom de "Something Wild" a un so més black en "Hatebreeder", un poc més power en "Follow the Reaper", més punk en "Hate Crew Deathroll", més thrash en "Are you dead Yet?" i en "Blooddrunk" diguem que segueixen l'evolució fent-se una mica més progressius.
Aquest és el videoclip de la cançó Blooddrunk:
Les cançons de Blooddrunk son:
1. "Hellhounds on My Trail" – 3:58 - Cançó ràpida i melòdica
2. "Blooddrunk" – 4:05 - Ja l'hau sentida, melòdica i potent
3. "LoBodomy" – 4:24 - La cançó més extrema del disc
4. "One Day You Will Cry" – 4:05 - Cançó lenta amb "estribillo" melòdic
5. "Smile Pretty for the Devil" – 3:54 - Cançó ràpida amb final progressiu
6. "Tie My Rope" – 4:14 - Cançó potent, no massa ràpida i per supost melòdica
7. "Done with Everything, Die for Nothing" – 3:29 - Hardrockera i progressiva
8. "Banned from Heaven" – 5:04 - Tranquila però molt bona
9. "Roadkill Morning" – 3:32 - Altra cançó ràpida per tancar el cd
Aquest és el videoclip de la cançó Blooddrunk:
Les cançons de Blooddrunk son:
1. "Hellhounds on My Trail" – 3:58 - Cançó ràpida i melòdica
2. "Blooddrunk" – 4:05 - Ja l'hau sentida, melòdica i potent
3. "LoBodomy" – 4:24 - La cançó més extrema del disc
4. "One Day You Will Cry" – 4:05 - Cançó lenta amb "estribillo" melòdic
5. "Smile Pretty for the Devil" – 3:54 - Cançó ràpida amb final progressiu
6. "Tie My Rope" – 4:14 - Cançó potent, no massa ràpida i per supost melòdica
7. "Done with Everything, Die for Nothing" – 3:29 - Hardrockera i progressiva
8. "Banned from Heaven" – 5:04 - Tranquila però molt bona
9. "Roadkill Morning" – 3:32 - Altra cançó ràpida per tancar el cd
Etiquetas: Heavy Metal
lunes, marzo 31, 2008
Death metal dog (gos death-metaler)
Al "gato metalero" li ha eixit un dur competidor, el "perro death-metalero". Més agressiu que l'anterior:
* agraïments a S.P.I.
* agraïments a S.P.I.
Etiquetas: Heavy Metal, tonteries
jueves, marzo 27, 2008
Paradise Lost: Small Town Boy
Hi ha cançons que quan més les escoltes més t'agraden i sonen més poderoses. Aquesta és una d'elles i amés el videoclip també està al nivell de la música. Sona ridícul en mi que d'aquesta cançó haja conegut abans la versió en màquina que l'original, però he de reconeixer que quan era més menut també m'agradava.
Leave in the morning
with everything you own in a little black case
alone on a platform
the wind and the rain on a sad and lonely face
Mother will never understand why you had to leave
but the answers you seek
will never be found at home
the love that you need will never be found at home
Run away, turn away, run away, turn away, run away
Pushed around and kicked around
always a lonely boy
you were the one
that theyand'd talk about around town
as they put you down
As hard as they would try
theyand'd hurt to make you cry
but you never cried to them just to your soul
no you never cried to them just to your soul
Run away, turn away, run away, turn away, run away
Cry, boy, cry...
You leave in the morning
with everything you own in a little black case
alone on a platform
the wind and the rain on a sad and lonely face
Run away, turn away, run away, turn away, run away
with everything you own in a little black case
alone on a platform
the wind and the rain on a sad and lonely face
Mother will never understand why you had to leave
but the answers you seek
will never be found at home
the love that you need will never be found at home
Run away, turn away, run away, turn away, run away
Pushed around and kicked around
always a lonely boy
you were the one
that theyand'd talk about around town
as they put you down
As hard as they would try
theyand'd hurt to make you cry
but you never cried to them just to your soul
no you never cried to them just to your soul
Run away, turn away, run away, turn away, run away
Cry, boy, cry...
You leave in the morning
with everything you own in a little black case
alone on a platform
the wind and the rain on a sad and lonely face
Run away, turn away, run away, turn away, run away
Etiquetas: Heavy Metal
jueves, marzo 06, 2008
La Historia de la Humanidad según Bruno Bozzetto
Bruno Bozzetto es un genial animador italiano, autor de grandes cortos y animaciones. Si quereis saber más sobre el pinchad aquí, y si quereis ver más cortos animados entrad en youtube y buscad su nombre. El corto que os dejo a continuación es una obra maestra, que resume en menos de 9 minutos la historia de la humanidad desde el descubrimiento del fuego:
Simplemente genial. No tan genial es lo que os dejo a continuación para que escucheis. Estaba probando un programa que se llama "TrakAx" y he hecho esta versión cutre de la canción "Downfall" de Children Of Bodom:
Simplemente genial. No tan genial es lo que os dejo a continuación para que escucheis. Estaba probando un programa que se llama "TrakAx" y he hecho esta versión cutre de la canción "Downfall" de Children Of Bodom:
Etiquetas: Curiositats, Heavy Metal, Recomanacions
jueves, febrero 21, 2008
Bandes freaks de Metal Extrem
Tot i tenir ja el cap en les festes de la Magdalena que començaran demà de nit, el post d'aquesta setmana el dedicaré a un parell de bandes frikis que toquen un metal extrem molt personal:
ALITOSIS EXCREMENTAL
Grup de Castelló format per 3 components:
- Cachomierda - guitarra i veu
- Mierdaseca - bateria i veu
- Nazgul - Baix, guitarra i "show"
Com diu el seu "myspace": Alitosis Excremental nace el dia 29 de diciembre de 2007, cuando a Mierdaseca se le ocurre formar una banda de noise. Le propone a Cachomierda formar la banda, a lo que este respondió encantado "Claro que si, muchacho"...
En youtube tenen 3 cançons en directe, esta es diu "Me voy al Caminàs":
La banda promet...
OBISPO FORNICADO
Aquesta banda està formada per 4 components:
- Jesucristo - veu
- Jehovà - guitarra
- Yahvé - baix
- DHF - bateria
Sobre la fundació de la banda, en la seva web i el seu myspace diu: Obispo Fornicado nace en abril de 2007 cuando Yahvé y Jehová deciden unirse para predicar la palabra del señor. La idea inicial era formar una banda/coro, cuyas letras hablarian de las proezas en que la biblia se describen. No obstante, los recientes casos de pederastia por parte de ciertos sectores de la iglesia, la incesante muerte de mujeres a manos de sus maridos, la infección de la television por parte de personajes friki-asquerosos, la corrupción de los politicos y demás lindezes sociales obligaron a la banda a elegir otro camino a seguir. En septiembre de 2007 entró Jesucristo para predicar lo que Jehová y Jahvé escribian.
Algunes lletres d'Obispo Fornicado:
ALITOSIS EXCREMENTAL
Grup de Castelló format per 3 components:
- Cachomierda - guitarra i veu
- Mierdaseca - bateria i veu
- Nazgul - Baix, guitarra i "show"
Com diu el seu "myspace": Alitosis Excremental nace el dia 29 de diciembre de 2007, cuando a Mierdaseca se le ocurre formar una banda de noise. Le propone a Cachomierda formar la banda, a lo que este respondió encantado "Claro que si, muchacho"...
En youtube tenen 3 cançons en directe, esta es diu "Me voy al Caminàs":
La banda promet...
OBISPO FORNICADO
Aquesta banda està formada per 4 components:
- Jesucristo - veu
- Jehovà - guitarra
- Yahvé - baix
- DHF - bateria
Sobre la fundació de la banda, en la seva web i el seu myspace diu: Obispo Fornicado nace en abril de 2007 cuando Yahvé y Jehová deciden unirse para predicar la palabra del señor. La idea inicial era formar una banda/coro, cuyas letras hablarian de las proezas en que la biblia se describen. No obstante, los recientes casos de pederastia por parte de ciertos sectores de la iglesia, la incesante muerte de mujeres a manos de sus maridos, la infección de la television por parte de personajes friki-asquerosos, la corrupción de los politicos y demás lindezes sociales obligaron a la banda a elegir otro camino a seguir. En septiembre de 2007 entró Jesucristo para predicar lo que Jehová y Jahvé escribian.
Algunes lletres d'Obispo Fornicado:YO QUERÍA SER SANTO
Cuando nací solo me enseñaron a obedecer
Y yo me harté, cogí la maleta y me escapé
En busca de mi vino todo el pueblo, yo me escondí
Siempre sentí, tarde o temprano, lo que iba a ser
Viejas cuidé, todas las que pude me las follé
Me cago en dios, un crio se ha chivado, me quemaran
y como San Perforador me recordaran
Tu enfermedad mi alimento
Cree en mi, hago milagros
Sácame un cirio de vez en cuando
Me va muy bien, todo el mundo quiere acercarse a mi
Sabes porque, ahora tengo el mando, a obedecer
Ya soy patrón, todo el pueblo quiere besar mis pies
Si te va mal, rézame un poquito, y te ira bien
Pelo estropajo
Tinte del malo
Cejas pintadas
mil y una canas
morros de buitre
cara de cerda
hasta el ombligo
Chocho peludo
que quita el sentio
Fea, puta
grita el gentio
DUQUESA MARRANA
DUQUESA MARRANA
DUQUESA MARRANA
como el pozi
Tu chepa p'afuera
parece un misil
Si te paso el cupón
el premio es para mi.
pareces tonta
Me apetece
partirte la boca
y arrancarte
los pelos de loca.
Etiquetas: Heavy Metal
viernes, diciembre 14, 2007
Espai musical
martes, noviembre 06, 2007
Gandul (vease: vago, gos, malfainero)
Aquesta setmana estic en plan gandul i no pense currar-me cap nova entrega de Frikicòmics ni fer un post d'eixos llargs. Per això aquesta setmana vaig a recòrrer al típic recurs dels bloguers malfaeners, es a dir, el youtube. En primer lloc, substituiré els frikicòmics per aquest vídeo que algun friki penjat s'ha currat en un moment de falta de feina. Doncs com a alguns els sobra temps i a altres ens en falta, ahí us deixe el vídeo:
Final feliç eh? Millor que els frikicòmics. Ara vaig a ficar un vídeo que no crec que agrade a massa gent, però que a mi si que m'agrada i el ficaré arriscant-me a perdre les 10 o 12 visites diaries del blog. Es tracta d'un directe d'un grup de Heavy Metal prou conegut anomenat Helloween, el qual per una part no agradarà als qui no els agrade aquest estil musical i d'altra banda no agradarà als més heavys per la corrent de criticar els últims discos de la banda sense haver-los escoltat, acusant-los de comercials. El directe és del 2006 i toquen una cançó del penúltim disc anomenat !Keeper of the Seven Keys, part III (The Legacy). La cançó és "Invisible Man" i musicalment la considere prou bona sobretot en la part instrumental:
Per finalitzar la sessió de youtube, un altre gran directe d'un dels grups musicals que més m'agraden (juntament amb Angra), Children Of Bodom. És un grup més Heavy que Helloween i en ell també toquen cançons dels últims discos, els quals, com sol ser habitual en grups que assoleixen molta fama en els inicis de la seva carrera musical, son criticats per molts. A mi personalment m'agraden i no per que siguen millors que els primers, sinò perque son diferents i es veu una evolució musical quan allò més fàcil és estancar-se tocant el que s'espera d'ells. Per als que no coneguen la banda, l'evolució ha consistit en una música menys ràpida, menys sobrecarregada musicalment, menys neoclàsica, més directa, més heavy, amb guitarres més pesades, ... Adentro vídeo:
Final feliç eh? Millor que els frikicòmics. Ara vaig a ficar un vídeo que no crec que agrade a massa gent, però que a mi si que m'agrada i el ficaré arriscant-me a perdre les 10 o 12 visites diaries del blog. Es tracta d'un directe d'un grup de Heavy Metal prou conegut anomenat Helloween, el qual per una part no agradarà als qui no els agrade aquest estil musical i d'altra banda no agradarà als més heavys per la corrent de criticar els últims discos de la banda sense haver-los escoltat, acusant-los de comercials. El directe és del 2006 i toquen una cançó del penúltim disc anomenat !Keeper of the Seven Keys, part III (The Legacy). La cançó és "Invisible Man" i musicalment la considere prou bona sobretot en la part instrumental:
Per finalitzar la sessió de youtube, un altre gran directe d'un dels grups musicals que més m'agraden (juntament amb Angra), Children Of Bodom. És un grup més Heavy que Helloween i en ell també toquen cançons dels últims discos, els quals, com sol ser habitual en grups que assoleixen molta fama en els inicis de la seva carrera musical, son criticats per molts. A mi personalment m'agraden i no per que siguen millors que els primers, sinò perque son diferents i es veu una evolució musical quan allò més fàcil és estancar-se tocant el que s'espera d'ells. Per als que no coneguen la banda, l'evolució ha consistit en una música menys ràpida, menys sobrecarregada musicalment, menys neoclàsica, més directa, més heavy, amb guitarres més pesades, ... Adentro vídeo:
Etiquetas: Heavy Metal, tonteries
martes, octubre 02, 2007
Festes de Figueroles 2007
Després d'un temps sense publicar res a causa de la falta de temps, vos deixe amb una sel·lecció fotogràfica del que ha vist la meua càmera en les festes de Figueroles, junt amb un vídeo com és ja costum:
La foto següent correspon al sopar de "mascles" que es fa cada any:
Preparant la coreografia de Grease:
Ací teniu al nou teclista de Camela:
Chacho és un paparazzi que no es cansa massa durant la seva feina (i m'ha de deixar fotos) :
"El Konvento" és un garito catòlic apostòlic i romà, com s'aprecia en la seva decoració:
El gran guitarrista "Angel" junt amb el Sevilla i el Boc
Joan Revolta i els seus imitadors alcorins en la porta del pub Cub:
Les dones de Figueroles destaquen per la seva bellesa i exhuberància:
J. R. Negre (planet castelló) fou sorprés per la gendarmeria mentre anava disfressat de "gitano"
La fallera major de Blavència acudí també a les festes amés de Rita Blaverà (no ix en la foto):
Manolo el Sicuta tingué competència en el ball de disfresses (no disfreces):
Juanito es tornà guiri per una nit:
Al igual que Piri:
No podia faltar el president de la Excma. Diputació:
Hi havien uns Heavies més durs que el pa de Mercadona:
"Kultur F.M." té una locutora maja i templà:
Aquest monstre extraterrestre s'escapà d'una sèrie dels Simpsons i caigué al meu plat:
El típic joc del "duro" en versió incendiària:
Nou emplaçament del garito "Cal y Canto" i canvi de nom:
El Sr. Doctor saludant a l'afició:
Freddy Kruegger es feu fotos amb l'afició:
Els pescadors de Figueroles, en pescaren una de grossa:
Salut i fins l'any que ve:
I ara el vídeo:
La foto següent correspon al sopar de "mascles" que es fa cada any:
Preparant la coreografia de Grease:
Ací teniu al nou teclista de Camela:
Chacho és un paparazzi que no es cansa massa durant la seva feina (i m'ha de deixar fotos) :
"El Konvento" és un garito catòlic apostòlic i romà, com s'aprecia en la seva decoració:
El gran guitarrista "Angel" junt amb el Sevilla i el Boc
Joan Revolta i els seus imitadors alcorins en la porta del pub Cub:
Les dones de Figueroles destaquen per la seva bellesa i exhuberància:
J. R. Negre (planet castelló) fou sorprés per la gendarmeria mentre anava disfressat de "gitano"
La fallera major de Blavència acudí també a les festes amés de Rita Blaverà (no ix en la foto):
Manolo el Sicuta tingué competència en el ball de disfresses (no disfreces):
Juanito es tornà guiri per una nit:
Al igual que Piri:
No podia faltar el president de la Excma. Diputació:
Hi havien uns Heavies més durs que el pa de Mercadona:
"Kultur F.M." té una locutora maja i templà:
Aquest monstre extraterrestre s'escapà d'una sèrie dels Simpsons i caigué al meu plat:
El típic joc del "duro" en versió incendiària:
Nou emplaçament del garito "Cal y Canto" i canvi de nom:
El Sr. Doctor saludant a l'afició:
Freddy Kruegger es feu fotos amb l'afició:
Els pescadors de Figueroles, en pescaren una de grossa:
Salut i fins l'any que ve:
I ara el vídeo:Etiquetas: Heavy Metal, Personal
lunes, mayo 07, 2007
Aparición estelar en un vídeo de RUNIC
Este vídeo-cutre, que alguien llamado Takeshimaza ha puesto en youtube, es del concierto de Runic en el Viña-Rock 2007. Runic es una banda de Viking-Metal made in Castellón, con dos álbumes en las costillas: el primero llamado "Awaiting the songs of the unavoidable" y el segundo llamado "Liar flags" con el que han conseguido reconocimiento de caracter internacional.
Su página web es http://www.runic-band.com/ y aparte tienen este rincón en myspace: http://www.myspace.com/runic1 (aquí podeis escuchar algunas canciones del grupo)
Sin duda, la banda de Castellón más internacional y la mejor de España en su género, siendo puntera a nivel internacional.
Y direis -¿para que co*o pone este capu**o un vídeo tan cutre que se oye tan mal?"- la respuesta la obtendreis si os fijais en el segundo 38(a 2 o 3 del final) del vídeo. En la parte derecha de la pantalla aparece un servidor durante unas décimas de segundo...que orgulloso me siento!! ja ja
Si os gusta la canción y la quereis escuchar con el sonido original aquí os dejo un vídeo:
Su página web es http://www.runic-band.com/ y aparte tienen este rincón en myspace: http://www.myspace.com/runic1 (aquí podeis escuchar algunas canciones del grupo)
Sin duda, la banda de Castellón más internacional y la mejor de España en su género, siendo puntera a nivel internacional.
Y direis -¿para que co*o pone este capu**o un vídeo tan cutre que se oye tan mal?"- la respuesta la obtendreis si os fijais en el segundo 38(a 2 o 3 del final) del vídeo. En la parte derecha de la pantalla aparece un servidor durante unas décimas de segundo...que orgulloso me siento!! ja ja
Si os gusta la canción y la quereis escuchar con el sonido original aquí os dejo un vídeo:
Etiquetas: Curiositats, Heavy Metal, Personal
miércoles, abril 25, 2007
EL TIO FRAISCO I ELS MATRIMONIS GAIS
I de propina, un divertit vídeo dels divertits Korpiklaani:
Fixeu-vos en el del timbal, o en la pinteta del guitarra calb...
Etiquetas: Comics, Heavy Metal, Photoshop
miércoles, abril 11, 2007
Kiko Loureiro, guitarrista magistral
Kiko Loureiro es un guitarrista brasileño conocido sobretodo por tocar con Angra, que como sabeis es una impresionante banda de Power Metal con influencia neoclásica. Aparte de tocar con Angra, ha realizado también 2 discos en Solitario: el impresionante "No Gravity"(2005) y "Universo Inverso"(2006), que le convierten en uno de los mejores músicos de Brasil y uno de los mejores guitarras del mundo. Destaca por el gran sentimiento que transmite a su música con su particular estilo de tocar, aunque esté bastante influenciado por John Petruzzi, guitarrista de Dream Theater.
Aquí os dejo algún vídeo, que vale la pena verlo tocar a 8 dedos:
Into My Dark Tranquillity:
Dilemma:
Otras grandes canciones:
-Escaping
-No Gravity
-Endangered Species
-Enfermo
-Pau de Arara
-Unholy Wars(Angra)
Aquí os dejo algún vídeo, que vale la pena verlo tocar a 8 dedos:
Into My Dark Tranquillity:
Dilemma:
Otras grandes canciones:
-Escaping
-No Gravity
-Endangered Species
-Enfermo
-Pau de Arara
-Unholy Wars(Angra)
Etiquetas: entretenimiento, Heavy Metal, Recomanacions
viernes, marzo 16, 2007
Una nit amb el Painkiller Tour II (15-3-07)
Bloguetazo productions presenta la segona entrega del Painkiller tour:En primer lloc martiritzàrem al home de ferro que sempre està davant la Plaça de Bous:
Després anàrem a fer-nos unes tapetes. ¡¡Nadie me quita mis cervecitas en el Mesooon!!
Que xungo és menjar l'ensaladilla amb furgadents:
Opinant sobre les corregudes de Bous:
Comerç improvisat en el Passeig Ribalta:
Kirk Hammet:
Partida renyida:
Després de derrotar-los 16 - 0 al futbolín (la següent partida ens van guanyar):
Ministre de Metall menjant kikos:
Sense comentaris:
Manowar en les Aules:
Ballant Robbie Williams:
Xica rubia i guapa (amb bragues verdes) que va venir a demostrar-nos que sabia cantar una cançó de la Oreja:
Extasiados:
Botifarretes en el Nazgul:
Xupito de cicuta:
Sonrisa profident:
Nazgul, exterior:
No m'aguanta l'arbre. La culpa dels cacaus... :
Merce amb David, membre destacat del Painkiller:
Regalssia per a Petrozza:
Halterofília:
Banda Friki en Maria Agustina:
Traient diners amb el carnet del Club de la Liga Fantástica Marca:
Ettro:
Em senc poderós:
Anelles místiques:
El ministre d'Industria i Metall, gran aficionat al Punk:
Els dolçainers de Tales:
Demà més i millor:*No oblideu que avuí és el Bloc Rock:
Etiquetas: Heavy Metal, Personal
