Finalment hi va haver canvis en el cartell i en comptes de Runic va actuar Barbarian, com podeu veure en el nou cartell. Runic és avuí en dia el grup estatal que més m'agrada i un dels que més acceptació té fora de les nostres fronteres, tot i que només te un parell de discos, però Barbarian van ser un bon recanvi. El motiu del canvi de cartell no el tinc molt clar, però tot es va torcer després del concert que van fer en l'Alcora.

Be, divendres va ser el dia dels grups punkarrilles "del terreno", que li ficaren ganes. Jo vaig fer el que faig sempre en els concerts de punk... com no m'agrada la música m'atrinxere en la barra fins que m'anime el suficient per anar a pegar bots, però com ja tinc una edat i els punkarrilles solen ser gent jove que encara no ha descobert el heavy, em vaig estalviar açò últim per no fer el ridícul. Després vam anar a un garatge a fer "música" fins que ens va enviar un veí i per acabar la nit vam anar al pub Trebol. Quan ja feia sol, al forn a comprar menjar i cap a Figueroles.

Dissabte va ser el dia gran. Quan vam arribar ja estaven tocant els sevillans Renno i sonava impresionant de veres. Tocaven un power metal molt canyero amb teclats i hi ha que dir que tenen un molt bon directe. A banda de l'excel·lent qualitat del so, els seus components animaven constantment al públic i no deixaven de moure's, sobretot el teclista, que era tot un show. Llàstima que encara no tinguen cap álbum a la venda, però estan destinats a ser un referent del Heavy Metal estatal.

Després de Renno, va ser el torn de Barbarian, un grup de Barcelona referent del thrash metal que està format per 3 membres: un baixista, un bateria i el cantant- guitarrista molt aficionat a fer tapping. Em va costar un parell de cançons acostumar-me a la seva música, perquè al costat del grup anterior amb els teclats i una guitarra més, em sonava buit. Després, no se si perquè van fer unes modificacions al so o perquè em va anar entrant la música, el grup em va encantar. A cada cançó que tocaven anava pujant la intensitat i al final vam acabar quasi tots apegats a l'escenari i pegant cabotaes. Si si, jo també vaig colaborar en l'escena... i anava preparat, perque portava el braçalet de punxos que arriba fins al colze.

L'últim de la nit foren el grup d'Albacete Angelus Apatrida, els quals, son ara per ara el millor grup de thrash metal a nivell estatal i un referent internacional. El seu concert va ser impresionant... d'eixos en que no pares de fer el cabra perquè la música t'ho demana. Thrash metal pur i dur de molta qualitat. En acabar el concert em vaig haber de comprar una camiseta d'ells. Després dels concerts, al Trebol a seguir la festa heavy, a comprar pastes, al cotxe i cap al poble a dormir.

Per variar, deixe un altre video d'ells:

Etiquetas: Heavy Metal, Notícies, Personal