Mireu aquestes imatges en tamany reduït i després clickeu damunt d'elles per ampliar-les. Veureu que el que pareixia un retrat és molt més que això. Açò representa que no hi ha una realitat única pera a cada concepte, per tant s'ha de ser tolerant amb la gent i acceptar tots els punts de vista. Hi haurà gent que mirant aquestes imatges veurà només una cara i ho defendrà com la única possibilitat, però mai és així. Si lliges açò i et dediques a la política, pren nota.

Etiquetas: Curiositats

A finals de l'any 2007 es crea en Figueroles un club de ping-pong. Manolo, Tino i Jesús foren els precursors de la iniciativa, ja que compraren amb els seus diners la primera taula, la qual fou ubicada en el local polifuncional de la localitat. Poc a poc s'anà afegint gent de totes les etats al club mitjançant el pagament de 20€ i a les poques setmanes ja s'havia pagat la taula. S'anà extenent l'afició i la taula tenia ja molta demanda, fet per el qual se'n comprà una altra. No vull mullar-me en la xifra, però més de 50 socis segur que en som. I dic "en som" perquè jo també soc soci des de fa poc més de mig any. L'última adquisició del club ha segut una xarxa per jugar també a badminton.

Arran de l'èxit d'aquest esport en Figueroles, s'ha estat gestant de fer un campionat durant mesos i finalment la idea es portarà a terme. S'ha obert el termini d'inscripció per fer una lligueta rotllo campionat. El preu d'inscripció és de 5€, que s'han de pagar en el bar del local polifuncional abans del 31 de maig. Hi ha un berenar inclós.

Aquest vídeo correspon a una partida del diumenge passat de vesprada després d'unes quantes servesses:

(val, no som nosaltres... no puc negar-ho)

Etiquetas: entretenimiento, Figueroles, Notícies, Recomanacions

Aquest dibuix el vaig fer un cap de setmana d'estiu en que estava amb la venada artística. El paisatge és el que es veu mirant per la finestra de la meva habitació en Figueroles a les hores de la vesprada. Està inacabat perquè no vaig tenir ni el temps ni la inspiració suficient per acabar-lo. La qualitat també és millorable, però tampoc soc un dibuixant "pofesioná". El poble que es veu al fons és Llucena del Cid.

Etiquetas: Natura, Personal

Aquest cap de setmana ha estat passat per aigua de manera íntegra i això va unit a una necessitat d'estar sota un sostre. Per una banda m'alegre de que ploga per la necessitat que hi ha d'aigua i per ser maig el millor mes per que ho faci, però per altra banda el cap de setmana el meu cos necessita fer un esport u altre i amb la plutja les possibilitats es limiten al ping pong i el futbolín dels bars. Així que diumenge, només vaig vore que deixava de ploure i que no apareixien torrellons en l'horitzó, me'n vaig anar a córrer.

Córrer no és un esport que m'agrade massa, però com els meus col·legues no eixien per motius diversos (ressaca, concurs de guinyot, ...) només em quedava eixa opció i la d'agafar la bici. La segona opció la vaig descartar ràpidament perquè estava tot enfangat, així que a córrer me'n vaig anar. Em vaig marcar una ruta prou exigent que inclogué la pujada més dura de la Cursa Ibèrica. Com a mi no m'agrada fer el viatje de bades, vaig agafar la càmera de fotos per fer fotos de com es va recuperant la vegetació de la zona després del devastador incendi que hi hagué fa 8 mesos. L'atleta eixí de casa i ... no vaig aguantar ni 10 minuts correguent :( ... clar, per a tot fa falta una preparació i les cames em pesaven. Sol·lució: anar caminant ràpid, ja que no vaig poder fer autostop, je je.

De sobte vaig arribar a la zona cremada. Davant de mi començava el camí de cabres que voreja l'impresionant cingle anomenat "La Roca Naram". La zona següia sent un tètric bosc de rames negres, però em va sorprendre gratament l'esforç que feia la natura per reconquerir el paisatge. El sol estava replet de brots de plantes, d'arbres i ple de flors. Ginebres, coscolls, garroferes, enzines, ... tota mena d'arbres cremats eren rodejats per fillols amb un verd intens. Les plantes van ser les pioneres, menció especial per les esparregueres. Per el que respecta a la fauna, la roca naram estava plena de rapinyaires i també es veia alguna "vaqueta" o "cargol blanc".

Vaig arribar al final de l'itinerari previst, el bassot de les Traguantes, i com això de seguir camins mai ha anat amb mi, em vaig tirar camp a través per anar baix la mateixa "Roca Naram". El risc de mascarar-se era del 150% però mai havia anat a la base d'aquesta roca. Vaig anar trempant cap amunt i ben aviat em vaig donar compte que no estava a soles. Un grup de rapinyaires hostils m'havia estat observant i en veure que m'apropava on devien estar les seves cries, van començar a escandalitzar. Per no molestar més, vaig entornar-me'n per on havia vingut.

En arribar al camí em vaig adonar de 2 detalls que se m'havien empassat: el temps i la pluja. Se m'estava fent de nit i mirant a l'horitzó vaig observar que la pluja tornava, tot i que no era en forma de tronada. Arran aquesta observació vaig tornar a intentar això de córrer i no se si fou per necessitat però vaig aconseguir mantindre un ritme quasi fins 3/4 de camí. No vaig poder evitar la pluja però em vaig sentir satisfet.

En aquest vídeo que he montat amb el Movie Maker a partir de les fotos i vídeos que vaig fer, podeu veure l'estat de recuperació en que es troba el paratge:


* L'única cosa negativa respecte a la recuperació de la zona fou el dolent estat dels arbres que es van plantar per a tal efecte.

Etiquetas: Natura, Personal

TRIEU EL NOU TITOL PER AL BLOGUETAZO
	A l'Ombra d'una Figuera Palera
	El Garrantxo Mecanic
	Meleta de Romer
	Turisme d'Argelaga
	Foc King
	Un Vesper en l'Espardenya
	El Sarvatxo Daltonic
	La pus de Crist
	Pitxola de cabra
	Cona de Baco (aguda)
	El Portaveu de l'Infern
	Croniques de Venus
	Cuc de Femer
	Croniques plutonianes
	L'Ambaixada de Jupiter
	L'Univers de les Ombres Cegues
	L'Esquellot de la Veritat
	Frikades a vora sequia
	El Merder Encobert
	De Tot un Poc i de Poc un Tot
	No me n'agrada cap
Si teniu un altre nom millor feu-me un comment

Etiquetas: Debat, Personal

A causa de l'èxit de la secció i a l'entusiasme de la gent que em parava per el carrer per demanar que seguira en aquesta línia, una setmana més torna el Heavy a tempo canviat:

- Cage - Comencem amb aquest tema del grup Finés anomenat Sonata Arctica, compost per virtuosos músics i que sorprengúe amb els 2 primers álbums que van treure. Aquest tema és del 3er disc i és la típica cançò ràpida de Sonata, molt melòdica. Enlentint-la s'aprecia encara més la qualitat musical al detall:


- Ravenheart - Altre espectacular grup Finés que es diu Eternal Tears Of Sorrow inclogué aquesta cançò en el seu últim àlbum. És un grup amb cançons que graten la perfecció en el seu estil simfònic, tot i que els seus començaments van ser ben diferents. El tema va ser accelerat per a un vídeo de la RDP però no va cabre tota, així que ací us deixe la cançó al complet:


- Vicio letal - Una de les millors cançons del millor grup de heavy metal de la història de la música espanyola, els asturians Avalanch. Aquest grup creà 3 obres mestres del gènere en els seus 3 primers treballs i després es separà. En aquest cas he enlentit una cançó en directe per que aprecieu la perfecció amb que la toquen:


- Blind in Texas - Cançó dels clàssics estadunidencs WASP que estigueren fa poc en la Salatal però cantant ben apresseta:


- Painkiller - Seguint amb els clàssics, i sense més comentaris el Painkiller de Judas Priest a ritme lent però potent:


- Traveler in Time - Coneguda cançó de Blind Guardian tocada en directe. Com és típic en els seus primers discs, és una cançó molt ràpida... i jo amés l'he accelerada:


- I spit on your grave - Del grup sueco-finés Sinergy, el qual fa anys que no publica rés i per el qual han passat grans músics com Jesper Stromblad (In Flames) o Hillman (Nightwish), amés de contar en l'actualitat amb els 2 guitarres de Children of Bodom, el millor grup de la història. En aquest cas he alentit el tempo:


- Roots - Famosa cançó dels brasilers Sepultura però a tota castanya:


- Midnight Love - Impresionant tema de Heavy Metal clàssic del disc Time Will Tell, dels grans "Fifth Angel", això si, més lent:


- Nightfall- Per últim, una grandiosa balada de Blind Guardian accelerada de mala manera:

Etiquetas: Heavy Metal, Innovaciones el bloguetazo

Continuem aquesta secció iniciada la setmana passada amb cançons que queden be tant accelerant-les com enlentint-les:

- Pure és una cançó del grup de power metal suec anomenat Lost Horizon, concretament del seu segon disc. Quan l'enlentim sona potent i èpica, i quan l'accelerem queda frenética:



- Tears Of Time és una cançó de l'extint grup alemany "Crematory", que feia una música molt ambiental i que juga amb les emocions. Escolteu-la a diferents velocitats i notareu els canvis:



- Lust for life és una cançó que em vaig baixar pensant-me que era la de Gamma Ray. No se de quin grup és aquesta versió i se que algún aficionat al Heavy Metal clàssic em dirà blasfem. El cantant em recorda a Ralph Scheppers. Escolteu-la a dues velocitats i s'adonareu que és una gran cançò:



- One Last Time, coneguda balada de Dream Theatre. Ací us la deixe a ritme de chill out i després accelerada:



- De bonus track us deixe un parell de cançons més. Una és una versió a ritme molt pausat d'una cançó del tetris que a voltes he usat per relaxar-me. L'altra és una cançó del primer disc de Lost Horizon que es tiu "Storm in the Metal Wind" però enlentida:

Etiquetas: entretenimiento, Heavy Metal

Comence aquesta nova secció en que us oferiré cançons més o menys conegudes del Heavy Metal però accelerades o alentides. Amb el canvi de tempo es poden experimentar noves sensacions amb una mateixa cançó. Ahí en van 10:

- The Clansman és per mi la millor cançó de Iron Maiden junt amb Fear of The Dark. Accelerant-la és fins i tot millor:


- The Black Diamond és una cançó dels finesos Stratovarius. És una cançó ràpida, però escoltant-la enlentida pareix que el temps es pare:


- Excalibur és un tema de Grave Digger prou ràpidet, malgrat això, jo encara l'he accelerat més:


- Betrayed és una cançó d'un grup finés de death melòdic anomenat Norther. Aquesta cançó m'encanta i si la escolteu més lenta sona potent:


- Entre dos Tierras, coneguda cançó dels Heroes del Silencio. A ritme normal és emocionant, però accelerada perd èpica i goticisme però es fa trepidant:


- Are you Dead Yet? és la cançó que dona nom al cinqué disc de Children Of Bodom. No és una cançó massa ràpida, sobretot comparant-la amb altres del grup. Si la enlentim més, encara sona més pesant:


- Fear of the Dark, altra gran cançó de Iron Maiden que ha sigut accelerada:


- Maldito Duende és junt amb "Entre dos Tierras", la cançó més coneguda d'Heroes del Silencio. Escolteula accelerada:


- Innocent Eyes és una bonica balada del grup canadenc de Thrash Metal anomenat Annihilator. L'he accelerada prou i sona frenética:


- Hello Hooray d'Alice Cooper és l'ultima cançó que us deixe en la primera entrega d'aquesta nova secció. Com podeu escoltar, també l'he accelerada:

Etiquetas: Curiositats, Heavy Metal