Esta ¿mosca-vespa? va morir l'altre dia en la terrassa de la casa del meu poble, mitjançant el mètode de la paleta matamosques. Observeu els colors que te la mosca... si, la calitat de la foto és dolenta però podeu apreciar que té una meitat color fúcsia brillant i l'altra meitat color verd maragda, igualment amb una lluentor metàlica. Algú estarà pensant que la vaig pintar jo, però no, jo no faig eixes coses, XD.

Mireu-la de més a prop:

Etiquetas: Curiositats, Natura

La "warri" de la meva gata es va tornar a quedar prenyada al poc de temps de tindre als 2 primers gats blancs i una setmana abans de les festes de la Magdalena va tornar a criar. Aquesta volta han segut també 2 gats però un ha eixit blanc i l'altre negre com ella. Han estat mamant i ja comencen a menjar, així que si algú de Castelló o rodalíes vol un gatet, que em deixe un comentari i li'l donaré. Us deixe algunes fotos:

Ací están a les 2 o 3 setmanes d'haver nascut, dins d'una caixa plena de saques. Els vaig preparar una cistella a posta amb uns draps, però la mare gata es va encabutar en portar-los ahí. Pareixen el yin y el yang.


Unes setmanes després, ja més espavilats. La foto és del 19/4/09.


En aquesta foto apareix el germà dels gatets (Serafí), tenint-los compte. Cal dir que Serafí només té uns mesos d'edat i ja és més gran que sa mare i el gat blanquet serà paregut però amb la pipa més negra i sense l'antifaç.


Per últim, la mare amb les criatures.

Etiquetas: Natura, Personal, Recomanacions

Fa 2 setmanes que la meva gata donà a llum a aquestes boletes de neu bessonetes:



...i pensareu, "que hi ha d'extrany en que una gata tinga cria?" i "per que ens dona la brasa este amb els seus gats?". Doneu un cop d'ull a la mare i ho comprendreu:
No se, a mi em sorprén que una gata més negra que els pinzells de Caravaggio tinga 2 gates més blanques que els projectes de Calatrava.

P.D. Si algú vol un gat...

Etiquetas: Natura, Personal

Diumenge passat vam decidir fer una expedició a Vistabella, en recerca de rovellons per fer una torrà al dinar. Això suposà no eixir de festa el dissabte per moure el diumenge a les 6:30 del matí. Arribàrem allí dalt a un lloc que es sabía un amic meu, però res de res, així que decidírem anar a un altre lloc que deia que era bo... però tampoc en vaig trobar cap. Es feren les 10 i mitja i esmorzarem. Ahí arribà la resta de l'expedició i ens vam pegar un bon esmorzar en Sant Joan per recuperar forces.
Anàrem a un altre lloc que deien que era bo, però no en vam trobar cap... només a uns caçadors fent una batida al javalí. Per últim anarem a un 4t lloc i a les 12:30 vaig trobar el meu primer rovelló de l'any. Per fi!!! La idea era agafar-ne més de 15 perque un amic nostre en va agafar 15 4 dies abans i li feiem la punyeta. Finalent en vaig agafar 15 i mig!!!!! Ací els teniu:
En la foto pareixen més menuts del que eren en realitat, però el més important fou el nombre. la següent foto li la enviarem per mòvil al que en va agafar 15:
Anárem a fartar-se'ls a Atzaneta, al maset de Bàrbara, juntament amb una bona torrà de carn de corder. Ací està Jordi fotent-se una barra amb allioli i sucre:
Fregirem diverses paelles com aquesta:
Fins i tot aquesta vespa estigué convidada al banquet:
Després vam anar a veure el monestir budista que hi ha allí prop. No si si és terme d'Atzeneta o de la Vall d'Alba però està prop d'Atzeneta i em va impresionar, i això que no vam entrar dins:

Etiquetas: Natura, Personal

Us deixe un vídeo i fotos de l'última acampada-vivac que vam fer en el Riu Cérvol. Els llocs que apareixen son el Molí d'En Ric i el Toll Blau junt al Molí de la Font. Al Molí d'En Ric ja haviem anat més voltes, però el Toll Blau ens va costar més de trovar.

Etiquetas: Natura, Personal, Recomanacions

La setmana passada vaig estar en terres alemanes amb la rondalla i els grups de danses de Figueroles, Cabanes i Torreblanca. Ens van passar prou coses, una de tantes aquesta que veureu al video.

Arribàrem al llac Titisee i en comptes de anar com tots en el vaixell gran, vam agafar una barqueta a pedals pagant uns mòdics 2€ per cap. La idea va ser bona en principi, ja que la barqueta anava prou be i en un tres i no res vam creuar tot el llac picant-nos amb el vaixell gran on anàven els demés, amb qui no vam poder, i despres picant-nos amb una barqueta a motoret, a qui vam véncer no sense suar.

El problema va arribar en el moment en que ens trobàvem en el punt més llunyà... el que pareixien peixos saltant van resultar pedres de la mida del dit gros, les quals ens van obligar a montar el capot de la embarcació. La cosa es va anar embrutant i pareixia la 2ª Guerra Mundial, enmig del llac i sense visibilitat ens vam desviar una mica de la linea recta però finalment vam poder arribar al lloc d'origen, no sense patiments i confiant en que els llampecs que queien no ens afectaren. Quan vam arribar ens vam sentir com herois i forem el centre d'atenció durant unes hores. Ara sembla divertit i tot:

Etiquetas: Natura, Personal

Aquest dibuix el vaig fer un cap de setmana d'estiu en que estava amb la venada artística. El paisatge és el que es veu mirant per la finestra de la meva habitació en Figueroles a les hores de la vesprada. Està inacabat perquè no vaig tenir ni el temps ni la inspiració suficient per acabar-lo. La qualitat també és millorable, però tampoc soc un dibuixant "pofesioná". El poble que es veu al fons és Llucena del Cid.

Etiquetas: Natura, Personal

Aquest cap de setmana ha estat passat per aigua de manera íntegra i això va unit a una necessitat d'estar sota un sostre. Per una banda m'alegre de que ploga per la necessitat que hi ha d'aigua i per ser maig el millor mes per que ho faci, però per altra banda el cap de setmana el meu cos necessita fer un esport u altre i amb la plutja les possibilitats es limiten al ping pong i el futbolín dels bars. Així que diumenge, només vaig vore que deixava de ploure i que no apareixien torrellons en l'horitzó, me'n vaig anar a córrer.

Córrer no és un esport que m'agrade massa, però com els meus col·legues no eixien per motius diversos (ressaca, concurs de guinyot, ...) només em quedava eixa opció i la d'agafar la bici. La segona opció la vaig descartar ràpidament perquè estava tot enfangat, així que a córrer me'n vaig anar. Em vaig marcar una ruta prou exigent que inclogué la pujada més dura de la Cursa Ibèrica. Com a mi no m'agrada fer el viatje de bades, vaig agafar la càmera de fotos per fer fotos de com es va recuperant la vegetació de la zona després del devastador incendi que hi hagué fa 8 mesos. L'atleta eixí de casa i ... no vaig aguantar ni 10 minuts correguent :( ... clar, per a tot fa falta una preparació i les cames em pesaven. Sol·lució: anar caminant ràpid, ja que no vaig poder fer autostop, je je.

De sobte vaig arribar a la zona cremada. Davant de mi començava el camí de cabres que voreja l'impresionant cingle anomenat "La Roca Naram". La zona següia sent un tètric bosc de rames negres, però em va sorprendre gratament l'esforç que feia la natura per reconquerir el paisatge. El sol estava replet de brots de plantes, d'arbres i ple de flors. Ginebres, coscolls, garroferes, enzines, ... tota mena d'arbres cremats eren rodejats per fillols amb un verd intens. Les plantes van ser les pioneres, menció especial per les esparregueres. Per el que respecta a la fauna, la roca naram estava plena de rapinyaires i també es veia alguna "vaqueta" o "cargol blanc".

Vaig arribar al final de l'itinerari previst, el bassot de les Traguantes, i com això de seguir camins mai ha anat amb mi, em vaig tirar camp a través per anar baix la mateixa "Roca Naram". El risc de mascarar-se era del 150% però mai havia anat a la base d'aquesta roca. Vaig anar trempant cap amunt i ben aviat em vaig donar compte que no estava a soles. Un grup de rapinyaires hostils m'havia estat observant i en veure que m'apropava on devien estar les seves cries, van començar a escandalitzar. Per no molestar més, vaig entornar-me'n per on havia vingut.

En arribar al camí em vaig adonar de 2 detalls que se m'havien empassat: el temps i la pluja. Se m'estava fent de nit i mirant a l'horitzó vaig observar que la pluja tornava, tot i que no era en forma de tronada. Arran aquesta observació vaig tornar a intentar això de córrer i no se si fou per necessitat però vaig aconseguir mantindre un ritme quasi fins 3/4 de camí. No vaig poder evitar la pluja però em vaig sentir satisfet.

En aquest vídeo que he montat amb el Movie Maker a partir de les fotos i vídeos que vaig fer, podeu veure l'estat de recuperació en que es troba el paratge:


* L'única cosa negativa respecte a la recuperació de la zona fou el dolent estat dels arbres que es van plantar per a tal efecte.

Etiquetas: Natura, Personal

Quan portes molt de temps sense practicar una activitat, pareix que tingues més ganes de tornar-la a practicar. Això em passa ara a mi amb les excursions per la muntanya. Aquesta anyorança m'ha portat a fer aquest vídeo amb fotos d'excursions de fa més d'un any:

El terme bicibojos ens el van adjudicar companys humanistes, quan se n'anavem diversos dies amb la bici, i sense tendes de campanya, a perdre's per les muntanyes. Tinguerem el projecte de fer el camí de Sant Jaume des de Castelló, però no estàvem físicament massa preparats.

Retrocedint més en el passat, us deixe un parell de dibuixos que vaig fer en les tapes d'una llibreta de l'institut mentre m'avorria en classe. Avuí he fet una mica de neteja de caixes velles i m'han eixit un fum de dibuixos que eren en la seva majoría caricatures dels professors, però per si de cas entren per ací els afectats, no els publicaré...amés eren una mica violents. Ací teniu dues mostres del que fa l'avorriment:

Etiquetas: Natura, Personal, tonteries

Ens endinsem a les profunditats de la selva tropical per entrevistar un dels personatges més tocacollons del youtube, la mona Gervasia. Aquest personatge és un especulador nat, invirteix en arbres i espera que els preus es fiquen pels núvols, per vendre'ls per vertaderes fortunes als habitants més pobres de la selva. Si algú intenta ocupar un dels seus arbres, fa tot el possible per que se'n vaja, emprant tota mena d'artimanyes. Vegeu la transcripció de la entrevista:

Equip Bloguetazo: Bon Diaaa, Gervasiaaa!
Mona Gervasia: uh uhh uuhuh uhuhuhu

EB: No dissimules, que sabem que copito de nieve t'ensenyà català
MG: Ok, m'hau pillat, que voleu? No passeu d'eixa branca, que ahí comencen les meves propietats.

EB: Tranquil·la, que només hem vingut a fer-te una entrevista, serà un minutet
MG: Uh uuuh uhh uhuuhu uhu

EB: Està beeee, ací tens 50€
MG: Val, però rapidet que he d'anar al banc a vore si m'han pagat el lloguer les formigues xilòfagues.

EB: Comencem... De quantes propietats ets propietària i com ho has aconseguit?
MG: Soc propietària de 23 arbres en la zona centre de la selva, 43 en la sabana i 34 arbustos a vora riu. Aquestes propietats pertanyeren al meu avi, a mon pare i ara a mi i em permeten viure dels lloguers sense treballar. També em toca la loteria de quant en quant i en compre més.

EB: I com es pot demostrar davant la llei que aquestes propietats et pertanyen?
MG: Per l'orina, cada dia pixe en cadascún dels meus arbres i si algú s'arrima li faig la vida impossible. L'altre dia vingueren uns tigres a okupar l'ombra dels meus arbres (v. video), però jo se com fer-los fora, ja ja.

EB: I no et dona remordiments que la gent no es puga comprar un arbre on viure mentre tu en tens més dels que necessites?
MG: Això és problema seu, cada ú té el que es mereix. Els que son mangantes i malfaeners mai podran tindre un arbre, els treballadors sempre poden pagar hipoteques a 100 anys o lloguers que s'emporten el 75% del seu sou, però ostres, una vivenda és necessària i ho val, no?

EB: No pensem que siga just, però els humans estem pitjor.
MG: No penseu que soc insolidari... jo sempre done part de la meva fortuna als animals del 3r mon, que per cert, el 3r mon dels animals està en Europa i EE.UU. i tot per culpa dels humans.

EB: I no te cap nou projecte en ment?
MG: Si, pensava plantar 200 nous arbres junt al riu per als turistes, dels quals 40 els empraria com a hotels. Plantaría molsa per crear camps de golf i crearé també un 5 parcs temàtics i una pista d'Ski. Tot amb materials dolents per abaratir, clar, que hauria de fer molta publicitat per que vinga la gent. Li volia dir Rivera d'Or, però no m'han deixat fer-ho per l'impacte paisagístic i ecològic... ja veus.

EB: GERvasia, em recordes a algú... Me n'alegre que en el regne animal hi haja més trellat i no t'hagin permés dur avant el projecte. Ara ens n'hem d'anar ja, gràcies per l'entrevista. Adeu!
MG: Com que s'alegreu per que m'hagin fotut el projecte!? Veniu ací a fer-me perdre el temps per 50€ i teniu la osadia de criticar els meus mètodes per enriquir-me. Segur que sou "grimpis d'eixos. Foora d'ací, maleantes!

EB: Val, però deixa de tirar-nos cacaus al cap!

Fi de l'entrevista. Ací teniu el vídeo que vam poder grabar a la Mona Gervasia en plena acció:

Etiquetas: Natura, Política, tonteries

En el vídeo adjunt, teniu un gran nombre de fotos de realització pròpia, que vaig fer durant la III edició de la Cursa Ibèrica de Figueroles d'Alcalatén. Com tots sabeu, el recorregut es va haver de modificar a causa el tràgic incendi de l'Alcalatén. Aquest desastre l'he volgut reflexar en la part final del vídeo. La resta son fotos, moltes d'elles de regular qualitat per la mancança de sol. Si hi ha algú que vol alguna d'aquestes fotos, que la demane en un comment indicant el dorsal (si apareix), el minut dins del vídeo i, si pot donar peu a confussió, una explicació de la foto. Aleshores jo la publicaré i ja la podreu agafar. Gràcies a tots els qui fereu possible aquesta cursa: corredors, col·laboradors, patrocinadors i sobretot a l'organitzador Ramón Bagan.



Vídeo de la III Cursa Ibèrica

Etiquetas: Curiositats, Natura, Notícies, Personal, Recomanacions

Aquest cap de setmana ha segut un cap de setmana dedicat a la pesca esportiva en aigua dolça. Aquest vídeo de youtube es resumeix el que suposa anar de pesca amb la patrulla del boqueró, amenitzat amb música de Helloween:



A continuació, els tres exemplars més grans pescats aquest cap de setmana a falta del tiburó de Maki del que no disposem de fotos:

-Granota pescada amb el "pato" per Xix:
- Tortuga pescada per Sus en un canyar:

- Perca (black bass) pescat per Fred en el Riu:

Etiquetas: Natura, Personal, Photoshop

Pere anava com tots els matins a l'empresa constructora de la seua propietat. Era un dia lluminós on els ocells eren l'única cosa que s'interposava entre el cel i la terra en aquell dia d'estiu. - Quina calor deu fer fora del cotxe! - pensà mentre conduïa el seu luxos vehícle alié a les elevades temperatures causades per el canvi climàtic.

Estava content, acabava de signar un contracte amb l'ajuntament per urbanitzar un P.A.I.. Pere havia triomfat en la vida: tenía tots els diners que volía, estava casat amb una famosa model i tenía una filla a qui estimava. Feia un mes que havia sigut incendiada la zona on anava a urbanitzar - No vaig tenir altra opció - s'obligava a pensar mentre conduïa - el lloc és molt bo per urbanitzar i es pagarà molt per aquestes vivendes. -
Mentre mirava absort cap a unes edificacions mig acabades, un ocell s'aturà sobre el seu braç i li parlà - no ho faces, no hi edifiques! - . Pere preguntà - I per que no hauria d'edificar? Donarà molts diners a la meva família i treball a molta gent. - L'ocell s'entristí i digué - Almenys tu tens família, jo ho vaig perdre tot durant l'incendi - Dit açò, l'ocell desaparegué...

De sobte, Pere sentí un dolor molt fort. Passat açò, buscà l'ocell però no hi era en cap lloc. Per contra, es trobava enmig d'un incendi. El bosc era immens i les flames el rodejaven sense deixar-li eixida. Però el foc no cremava, era fred, podia tocar-lo i atravessar-lo quantes voltes ho desitjava. Tractà d'eixir del bosc, quan de sobte va veure dos ocellets cridant des del seu niu a 2 metres d'on hi era ell. - Deuen ser els fills de l'ocell, els salvaré abans que es cremen. -
Però en tocar el niu, aquest, amb els seus dos inquilins, es carbonitzà per complet i es convertí en un pols cendrós que caigué a terra. Aquest fet l'entristí molt, els havia matat ell. Seguidament tractà de pujar a un arbre però només hi ficà un peu al sobre, aquest es carbonitzà en l'acte. Va seguir corrent pel bosc però l'incendi el seguia allà on anava; l'incendi era ell. Finalment es quedà quiet per no propagar més la catástrofe, fins i tot pensà en llevar-se la vida per salvar l'entorn, però no hi fou capaç, s'estimava massa la seva vida.

De sobte, les flames desaparegueren, obrí els ulls i descobrí que estava al llit d'un hospital. Al seu costat hi havia una infermera i una dona amb accent estranger. Aquestà li digué que havia tingut un accident de tràfic i havia estat hores inconscient. Sense cap dubte, s'havía adormit al volant. Tot havia segut un somni, però aquest somni li va ensenyar moltes coses. - D'ara endavant, cada volta que provoque un incendi enviaré una brigada per comprovar que no hi haja nius d'ocells-
escrit realitzat per al curs de valencià superior, corregit al CAL

Etiquetas: Natura, Personal