jueves, julio 03, 2008
Pedregada al llac Titisee
La setmana passada vaig estar en terres alemanes amb la rondalla i els grups de danses de Figueroles, Cabanes i Torreblanca. Ens van passar prou coses, una de tantes aquesta que veureu al video.
Arribàrem al llac Titisee i en comptes de anar com tots en el vaixell gran, vam agafar una barqueta a pedals pagant uns mòdics 2€ per cap. La idea va ser bona en principi, ja que la barqueta anava prou be i en un tres i no res vam creuar tot el llac picant-nos amb el vaixell gran on anàven els demés, amb qui no vam poder, i despres picant-nos amb una barqueta a motoret, a qui vam véncer no sense suar.
El problema va arribar en el moment en que ens trobàvem en el punt més llunyà... el que pareixien peixos saltant van resultar pedres de la mida del dit gros, les quals ens van obligar a montar el capot de la embarcació. La cosa es va anar embrutant i pareixia la 2ª Guerra Mundial, enmig del llac i sense visibilitat ens vam desviar una mica de la linea recta però finalment vam poder arribar al lloc d'origen, no sense patiments i confiant en que els llampecs que queien no ens afectaren. Quan vam arribar ens vam sentir com herois i forem el centre d'atenció durant unes hores. Ara sembla divertit i tot:
Arribàrem al llac Titisee i en comptes de anar com tots en el vaixell gran, vam agafar una barqueta a pedals pagant uns mòdics 2€ per cap. La idea va ser bona en principi, ja que la barqueta anava prou be i en un tres i no res vam creuar tot el llac picant-nos amb el vaixell gran on anàven els demés, amb qui no vam poder, i despres picant-nos amb una barqueta a motoret, a qui vam véncer no sense suar.
El problema va arribar en el moment en que ens trobàvem en el punt més llunyà... el que pareixien peixos saltant van resultar pedres de la mida del dit gros, les quals ens van obligar a montar el capot de la embarcació. La cosa es va anar embrutant i pareixia la 2ª Guerra Mundial, enmig del llac i sense visibilitat ens vam desviar una mica de la linea recta però finalment vam poder arribar al lloc d'origen, no sense patiments i confiant en que els llampecs que queien no ens afectaren. Quan vam arribar ens vam sentir com herois i forem el centre d'atenció durant unes hores. Ara sembla divertit i tot:
