UN BLOG DEDICAT A LA GENT QUE NO REQUEREIX DE LUXES, HONOR I UTOPÍES PER ABASTIR LA FELICITAT.

viernes, junio 22, 2007

 

Lliçons de la vida

Pere anava com tots els matins a l'empresa constructora de la seua propietat. Era un dia lluminós on els ocells eren l'única cosa que s'interposava entre el cel i la terra en aquell dia d'estiu. - Quina calor deu fer fora del cotxe! - pensà mentre conduïa el seu luxos vehícle alié a les elevades temperatures causades per el canvi climàtic.

Estava content, acabava de signar un contracte amb l'ajuntament per urbanitzar un P.A.I.. Pere havia triomfat en la vida: tenía tots els diners que volía, estava casat amb una famosa model i tenía una filla a qui estimava. Feia un mes que havia sigut incendiada la zona on anava a urbanitzar - No vaig tenir altra opció - s'obligava a pensar mentre conduïa - el lloc és molt bo per urbanitzar i es pagarà molt per aquestes vivendes. -
Mentre mirava absort cap a unes edificacions mig acabades, un ocell s'aturà sobre el seu braç i li parlà - no ho faces, no hi edifiques! - . Pere preguntà - I per que no hauria d'edificar? Donarà molts diners a la meva família i treball a molta gent. - L'ocell s'entristí i digué - Almenys tu tens família, jo ho vaig perdre tot durant l'incendi - Dit açò, l'ocell desaparegué...

De sobte, Pere sentí un dolor molt fort. Passat açò, buscà l'ocell però no hi era en cap lloc. Per contra, es trobava enmig d'un incendi. El bosc era immens i les flames el rodejaven sense deixar-li eixida. Però el foc no cremava, era fred, podia tocar-lo i atravessar-lo quantes voltes ho desitjava. Tractà d'eixir del bosc, quan de sobte va veure dos ocellets cridant des del seu niu a 2 metres d'on hi era ell. - Deuen ser els fills de l'ocell, els salvaré abans que es cremen. -
Però en tocar el niu, aquest, amb els seus dos inquilins, es carbonitzà per complet i es convertí en un pols cendrós que caigué a terra. Aquest fet l'entristí molt, els havia matat ell. Seguidament tractà de pujar a un arbre però només hi ficà un peu al sobre, aquest es carbonitzà en l'acte. Va seguir corrent pel bosc però l'incendi el seguia allà on anava; l'incendi era ell. Finalment es quedà quiet per no propagar més la catástrofe, fins i tot pensà en llevar-se la vida per salvar l'entorn, però no hi fou capaç, s'estimava massa la seva vida.

De sobte, les flames desaparegueren, obrí els ulls i descobrí que estava al llit d'un hospital. Al seu costat hi havia una infermera i una dona amb accent estranger. Aquestà li digué que havia tingut un accident de tràfic i havia estat hores inconscient. Sense cap dubte, s'havía adormit al volant. Tot havia segut un somni, però aquest somni li va ensenyar moltes coses. - D'ara endavant, cada volta que provoque un incendi enviaré una brigada per comprovar que no hi haja nius d'ocells-
escrit realitzat per al curs de valencià superior, corregit al CAL

Etiquetas: ,


Comments:
quina sort tens en aquest blog on no esta fullo pa fer frisos
 
Si, quina tranquilitat
 
vaya, tindrem que emigrar tots a altres blogs al final
 
Ja ja, ací es publica sense cap presió. El que em dona la gana...

Publiqueu en filósofos, que no està Fullo...ah no, que si que està... je je. (menys mal que està Fullo per a donar joc)
 
Publicar un comentario



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?