Hisenda diuen que som tots, però a mi m'acaben de desflorar en el primer any que faig la declaració de la renda.

Els llicenciats ja no podem ser més miserables del que som... ens veiem abocats a lluitar entre nosaltres per poder treballar precàriament com a becaris, mentre ens seguim pegant per treure'ns unes oposicions on hi ha gent que porta dècades preparant-se i gent amb endolls considerables. La vida és una competició on guanya el millor...relacionat. Després ens assenyalen com a malfaeners perquè vivim en casa dels pares, però a vore qui es compra un pis de 40 milions amb sous de 500€ al més.

Avuí he descobert que la miseria dels becaris precaris va més enllà. L'any passat vaig estar fent dues beques en arxius: a l'una anava de matí i a l'altra de vesprada. M'alçava a les 8 del matí per agafar el cotxe i anar a un poble de la contornada on entrava a les 9. A les 2 de migdia acabava, agafava el cotxe, a les 2:25 arribava a casa, menjava el que podía i a les 2:55 agafava la bicicleta amb el menjar a la pantxa. Anava en plan Indurain perquè se'm feia tard i a les 3 de la vesprada devia estar en l'altra beca. Em passava la vesprada fins les 9, sopava i mirava coses de l'ordinador...eixa era la meva rutina.

Feia 11 hores al día en beques i en certa manera em sentía privilegiant per treballar en el que he estudiat, tot i sabent que amb les beques no cotizes, no tens les vacances pagades que et toquen per llei, no et compten com a mèrit i no et donen atur quan se t'acaven. De la beca de per de matí em donaven uns 500€ provinents de la universitat mentre que de la de la vesprada uns 1000€ provinents de la generalitat i abonats íntegrament el día 27 de desembre. Son beques que al cap i a la fi no estan malament del tot perque em treia prou diners i jo no soc una persona de gastar.

Però avuí m'han fotut del tot...com he rebut diners de dos pagadors diferents estic obligat a fer la declaració, així que m'he presentat a les oficines de l'agència tributària per primera volta en la vida i amb tot el respecte que això dona. Quan m'han dit la quantitat a pagar al·lucinava. Zapatero diu que ens donarà 400€ però si te'ls lleven primer, no se on està el mèrit. Robar als pobres per donar-lo als rics no crec que siga el més just en una societat que s'autoanomena avançada.

Etiquetas: Personal

Pivot Stickfigure Animator és un programa que et permet fer animacions cutres con figures del caire de l' "stick". Com ocupa molt poc i n'he vist bones crítiques, me l'he hagut de baixar per curiositat. La veritat és que és simple, però les animacions son relativament fàcils de fer i és entretingut. Provant provant he fet aquest giff:

Etiquetas: entretenimiento, Heavy Metal, tonteries

Així serà el cartell del Metal Fox d'enguany. Aquest festival es realitza anualment en el municipi castellonenc de Llucena del Cid (al costat de Figueroles ^^) i en ell han participat grups com Tierra Santa, Red Wine, Sphinx, Bonn Scott Band, Centiela, Metal Mareny, Wurdalak, Angelus Apátrida, Heldar i un llarg etcètera. El sistema és el de sempre... divendres actuen grups de la zona que volen promocionar-se (la major part punkis) i l'entrada és gratuïta, mentre que dissabte es paga 10€ però als grups son de primera fila.

El cartell d'enguany m'agrada especialment perquè junta al millor grup nacional de métal extrem (Runic) i el millor grup nacional de thrash metal (Angelus Apátrida). Dues bandes que estàn pegant fort durant els últims anys... Angelus Apátrida amb el seu contundent directe i Runic, una banda local però amb èxit internacional. A Runic amés, els acaba de vore en directe aquest cap de setmana en L'Alcora per l'aniversari de "The Iron Horse's Bar", festival en que foren acompanyats per Metal Mareny. Amb ells, els sevillans Renno, als quals no tinc el gust d'haver sentit massa però que semblen un grup seriós.

Videos de Runic:

http://youtube.com/watch?v=vCpEOsuAL1I
http://youtube.com/watch?v=R3Wbx-HWIZE
http://youtube.com/watch?v=slPTRGVtE7c
http://youtube.com/watch?v=46AOyUmuWJg

Videos de Angelus Apátrida:

http://youtube.com/watch?v=HYhZIL18euo
http://youtube.com/watch?v=f763_OcJujw
http://youtube.com/watch?v=JPLOD2xJhcU
http://youtube.com/watch?v=3q4TlUfzO1w

Videos de Renno:


http://youtube.com/watch?v=IYkyjuIajbQ
http://youtube.com/watch?v=Ii63O55gOUY


Per als principiants en el mon del heavy, us deixe un manual per ser Heavy:

Etiquetas: Heavy Metal, Personal

Kalmah, la virtuosa banda Finlandesa de Melodic Death Metal torna a la cárrega amb el seu 5é álbum d'estudi i ho fan amb força. El nou treball dels "Swamplords" s'anomena "For the Revolution" i és un dels seus álbums més complets i melòdics. En aquest disc els músics combinen més que mai tots els seus elements distintius. La veu torna a recuperar la seva versió més black que es deixà de banda en "The Black Waltz", però sense oblidar els registres guturals.

Aquesta banda és comparada moltes voltes amb els seus compatriotes "Children Of Bodom", però l'única similitud és la nacionalitat i el fet de tocar death melòdic. La música de Kalmah transmet unes sensacions diferents a les de Children Of Bodom... diriem que fan una música més extrema en tots els sentits. Per una banda, la batería te uns canvis de ritme molt agressius que Children no fa des del Hatebreeder. La música també és inclús més melòdica que la de Children, però amb uns teclats més gòtics i amb menys tocs "Happy". A banda d'açò, la veu també és prou diferent... Laiho té una veu diriem que més punkarro-hardrockera mentre que Pekka Kokko va des del registres propis del black metal que empra en les parts ràpides, fins els registres més guturals i greus per les parts amb riffs potents.

Passema ara a analitzar el disc amb més detall:

1. - For the Revolution. - Cançó que dona nom al disc. Té un començament molt a l'estil de Children, bons riffs i una tornada amb cors.

2. - Dead Man's Shadow. - Com la major part de les cançons de l'àlbun, combina ritmes i sensacions de tot tipus. Té teclats ambientals molt marcats sobretot a l'inici i molta melodía.

3. - Holy Symphony of War. - Riffs molt melòdics, teclats ambientals i cors de la tornada podrien definir aquesta gran cançó.

4. - Wings of Blackening. - He llegit a gent que diu que aquesta és la millor cançó de l'àlbum i de fet és una de les millors. Violentes melodies guitarreres amb bons riffs i parts més guturals, canvis de ritme, bon solo de guitarra i finalització molt melòdica.

5. - Ready For Salvation. - La cançó més diferent a causa del seu mid-tempo. Si no fos per la veu, podria semblar una balada.

6. - Towards the Sky. - Inici power-metaler però que poc a poc es va oblidant fent-se la cançó més pausada però amb bones guitarres.

7. - Outremer. - És el tema que més em recorda als seus inicis i a discs com "They Will Return", sobretot per les veus, l'agressiu solo i els so dels teclats en determinats moments.

8. - Coward. - Te alguns dels millors riffs del disc, una part central molt melòdica i una tornada gutural prou contundent.

9. - Like a Slave. - Última cançó de "For the Revolution" i potser la més melòdica. Diria més coses, però crec que ja m'he repetit prou.

Aquest videoclip és del seu anterior àlbum, però no en tenen altre:

Etiquetas: Heavy Metal, Recomanacions