Aquest cap de setmana ha estat passat per aigua de manera íntegra i això va unit a una necessitat d'estar sota un sostre. Per una banda m'alegre de que ploga per la necessitat que hi ha d'aigua i per ser maig el millor mes per que ho faci, però per altra banda el cap de setmana el meu cos necessita fer un esport u altre i amb la plutja les possibilitats es limiten al ping pong i el futbolín dels bars. Així que diumenge, només vaig vore que deixava de ploure i que no apareixien torrellons en l'horitzó, me'n vaig anar a córrer.

Córrer no és un esport que m'agrade massa, però com els meus col·legues no eixien per motius diversos (ressaca, concurs de guinyot, ...) només em quedava eixa opció i la d'agafar la bici. La segona opció la vaig descartar ràpidament perquè estava tot enfangat, així que a córrer me'n vaig anar. Em vaig marcar una ruta prou exigent que inclogué la pujada més dura de la Cursa Ibèrica. Com a mi no m'agrada fer el viatje de bades, vaig agafar la càmera de fotos per fer fotos de com es va recuperant la vegetació de la zona després del devastador incendi que hi hagué fa 8 mesos. L'atleta eixí de casa i ... no vaig aguantar ni 10 minuts correguent :( ... clar, per a tot fa falta una preparació i les cames em pesaven. Sol·lució: anar caminant ràpid, ja que no vaig poder fer autostop, je je.

De sobte vaig arribar a la zona cremada. Davant de mi començava el camí de cabres que voreja l'impresionant cingle anomenat "La Roca Naram". La zona següia sent un tètric bosc de rames negres, però em va sorprendre gratament l'esforç que feia la natura per reconquerir el paisatge. El sol estava replet de brots de plantes, d'arbres i ple de flors. Ginebres, coscolls, garroferes, enzines, ... tota mena d'arbres cremats eren rodejats per fillols amb un verd intens. Les plantes van ser les pioneres, menció especial per les esparregueres. Per el que respecta a la fauna, la roca naram estava plena de rapinyaires i també es veia alguna "vaqueta" o "cargol blanc".

Vaig arribar al final de l'itinerari previst, el bassot de les Traguantes, i com això de seguir camins mai ha anat amb mi, em vaig tirar camp a través per anar baix la mateixa "Roca Naram". El risc de mascarar-se era del 150% però mai havia anat a la base d'aquesta roca. Vaig anar trempant cap amunt i ben aviat em vaig donar compte que no estava a soles. Un grup de rapinyaires hostils m'havia estat observant i en veure que m'apropava on devien estar les seves cries, van començar a escandalitzar. Per no molestar més, vaig entornar-me'n per on havia vingut.

En arribar al camí em vaig adonar de 2 detalls que se m'havien empassat: el temps i la pluja. Se m'estava fent de nit i mirant a l'horitzó vaig observar que la pluja tornava, tot i que no era en forma de tronada. Arran aquesta observació vaig tornar a intentar això de córrer i no se si fou per necessitat però vaig aconseguir mantindre un ritme quasi fins 3/4 de camí. No vaig poder evitar la pluja però em vaig sentir satisfet.

En aquest vídeo que he montat amb el Movie Maker a partir de les fotos i vídeos que vaig fer, podeu veure l'estat de recuperació en que es troba el paratge:


* L'única cosa negativa respecte a la recuperació de la zona fou el dolent estat dels arbres que es van plantar per a tal efecte.

Etiquetas: Natura, Personal