Aquest cap de setmana ha segut un cap de setmana dedicat a la pesca esportiva en aigua dolça. Aquest vídeo de youtube es resumeix el que suposa anar de pesca amb la patrulla del boqueró, amenitzat amb música de Helloween:



A continuació, els tres exemplars més grans pescats aquest cap de setmana a falta del tiburó de Maki del que no disposem de fotos:

-Granota pescada amb el "pato" per Xix:
- Tortuga pescada per Sus en un canyar:

- Perca (black bass) pescat per Fred en el Riu:

Etiquetas: Natura, Personal, Photoshop

Pere anava com tots els matins a l'empresa constructora de la seua propietat. Era un dia lluminós on els ocells eren l'única cosa que s'interposava entre el cel i la terra en aquell dia d'estiu. - Quina calor deu fer fora del cotxe! - pensà mentre conduïa el seu luxos vehícle alié a les elevades temperatures causades per el canvi climàtic.

Estava content, acabava de signar un contracte amb l'ajuntament per urbanitzar un P.A.I.. Pere havia triomfat en la vida: tenía tots els diners que volía, estava casat amb una famosa model i tenía una filla a qui estimava. Feia un mes que havia sigut incendiada la zona on anava a urbanitzar - No vaig tenir altra opció - s'obligava a pensar mentre conduïa - el lloc és molt bo per urbanitzar i es pagarà molt per aquestes vivendes. -
Mentre mirava absort cap a unes edificacions mig acabades, un ocell s'aturà sobre el seu braç i li parlà - no ho faces, no hi edifiques! - . Pere preguntà - I per que no hauria d'edificar? Donarà molts diners a la meva família i treball a molta gent. - L'ocell s'entristí i digué - Almenys tu tens família, jo ho vaig perdre tot durant l'incendi - Dit açò, l'ocell desaparegué...

De sobte, Pere sentí un dolor molt fort. Passat açò, buscà l'ocell però no hi era en cap lloc. Per contra, es trobava enmig d'un incendi. El bosc era immens i les flames el rodejaven sense deixar-li eixida. Però el foc no cremava, era fred, podia tocar-lo i atravessar-lo quantes voltes ho desitjava. Tractà d'eixir del bosc, quan de sobte va veure dos ocellets cridant des del seu niu a 2 metres d'on hi era ell. - Deuen ser els fills de l'ocell, els salvaré abans que es cremen. -
Però en tocar el niu, aquest, amb els seus dos inquilins, es carbonitzà per complet i es convertí en un pols cendrós que caigué a terra. Aquest fet l'entristí molt, els havia matat ell. Seguidament tractà de pujar a un arbre però només hi ficà un peu al sobre, aquest es carbonitzà en l'acte. Va seguir corrent pel bosc però l'incendi el seguia allà on anava; l'incendi era ell. Finalment es quedà quiet per no propagar més la catástrofe, fins i tot pensà en llevar-se la vida per salvar l'entorn, però no hi fou capaç, s'estimava massa la seva vida.

De sobte, les flames desaparegueren, obrí els ulls i descobrí que estava al llit d'un hospital. Al seu costat hi havia una infermera i una dona amb accent estranger. Aquestà li digué que havia tingut un accident de tràfic i havia estat hores inconscient. Sense cap dubte, s'havía adormit al volant. Tot havia segut un somni, però aquest somni li va ensenyar moltes coses. - D'ara endavant, cada volta que provoque un incendi enviaré una brigada per comprovar que no hi haja nius d'ocells-
escrit realitzat per al curs de valencià superior, corregit al CAL

Etiquetas: Natura, Personal

Diuen que una pila de botó té la capacitat de contaminar 600.000 litres d'aigua o l'aigua que beuen 30 persones durant tota la seva vida. És aquest el motiu per el que hem de tirar-les en contenidors fets per a recollir-les, ja que si les tirem al fem o al terra afecta la salut pública.
Doncs a pesar de ser tant verinoses per a la vida i ser capaces de contaminar un volum d'aigua tan gran, una empresa de articles de pesca anomenada "active lures" ha tret un model de peix artificial, que emet débils senyals lumíniques alimentades amb piles botó.
La idea és bona en un principi, atés que el la llum del peix artificial es connecta només en entrar en contacte amb l'aigua. El preu tampoc és massa car. Però a vore, que passa amb la pila botó que porta al seu interior quan es perd el peix en l'interior d'un pantà? Cal dir que les pèrdues de peixos artificials son constants en els pantans, a causa de les rames i roques del fons.
A pesar de tot, a ma casa tinc un parell de peixos d'aquests al igual que amics meus del meu poble, ja que ens els vam comprar per catàleg en la casa pintat. Per el momet encara no n'hem perdut cap, més que res per el fet de no usar-los, però arreu del mon deuen haver-hi centenars de peixets d'aquests, amb la seva corresponent pila, perduts en els fons de llacs i pantans. Hi ha coses que no tenen lògica. Després vas a esporgar una olivera o un garrofer i et denuncien.

Exemple:
ACTIVE LURES SERIE: AYA 050106
Peces artificiales con destellos de luz (Light Flash). -Disponible en varios colores seleccionados para cada tipo de pesca -El diseño y la forma de cada cebo ha sido escogido minuciosamente según los consejos de grandes pescadores -Dentro del agua ejercen una acción muy particular que junto a los destellos que efectúan hace que sean especialmente atractivos -Efecto sonoro -Duración de la batería 100 horas. Batería reemplazable

Etiquetas: Curiositats, Debat

Tras más de un milenio sin salir a la superficie, el dios romano Neptuno (llamado anteriormente Poseidón) decidió salir de su medio para hacer una visita a su pariente Eolo, quien vive en el parque eólico de la Todolella (en la tele dicen que salió a tomarse una estrella pero es mentira). Este decidió tomar el camino que le habian recomendado las musas, saliendo a la superficie por la playa de Torre la Sal por el hecho de ser esta una playa virgen y deshabitada segun estas. Así podría pasar más desaperibido ante la gente.

Pero su sorpresa fue mayúscula al ver que todo estaba lleno de edificios y de hormigón. A lo lejos pudo leer "Harina Horror" o algo por el estilo. Trató de dar un rodeo unos kilómetros hacia el norte y luego unos cuantos otros hacia el sur pero no encontró la manera de sobrepasar la barrera de hormigón. Así pues, desistió en sus intenciones de visitar a Eolo y se volvió hacia otra parte del, cada vez más cálido, mar Mediterraneo.

-Pobres infelices- pensó, -han destruido todo su litoral tan solo por eso que llaman dinero, pero pronto se daran cuenta de que el hormigón y los billetes de 500€ no sirven para comer-

Etiquetas: Photoshop, Política, tonteries