martes, julio 04, 2006
Vivac al Riu Cèrvol (Vallibona - Molí d'En Rico)
Partim de La Vallibona, de ben segur, el poble més remot de la província de Castelló. L'entorn és força boscós, on les carrasques i els pins son els dominadors. També destaquen les prominents parets de pedra seca, que creen bancalades en llocs inverosímils; però aquestos bancals com és la costum estàn erms en la seva pràctica localitat.
Dins de la localitat, cal destacar els seus carrers empinats i estrets d'origen "moro", amb escalons al seu centre. Tambe destaquen els nombrosos "perxins" o "portals", és a dir, els carrers coberts amb arcades de pedra. La pedra també abunda en les construccions d'aquest típic i tranquil poble. És curiosa la costum de ficar el nom del propietari o ex-propietari en algunes de les cases.
Eixint de la Vallibona cap a l'oest seguint un GR i ens trovem la capelleta de Santa Àgueda. Seguim el curs del Riu Cervol, que baixa sec però amb algunes basses on es pot prendre un necessari bany per a lluitar contra el calor. De Camí cap al Molí d'En Rico, comença a córrer l'aigua per el curs del riu, havent-hi alguna fonteta agraïda. El paisatge és agrest i vistós, ja que passem per un desfilader i els boscos ens envolten.
Per a arribar-hi, hi ha trams de camí però el riu és un bon i refrescant recurs per a poder arribar al lloc quan es perden els camins. No és que estiga massa lluny, però el tram és intens.
Arribar allí és com fer un pas enrere en el temps i sentir-te part d'un passat en que la natura estava molt més present en la vida de les persones. Amés de tolls on poder refrescar-se, gaudim també d'una fonteta.
Alli vam fer Vivac, és a dir, dormir sense tenda de campanya(lo qual és legal) i el dia següent vam disfrutar d'un gran matí envoltats de la natura més salvatge que ens podem trobar en la província. Per a tornar, varem variar la ruta, anant per una pista forestal (Vallada, per tant absteniu-se dominguers) en busca d'un GR que ens portara a Vallibona. Per a això hi ha que pujar a uns 1100m d'altitud i baixar fins als 666m de la Vallibona. Fi de trajecte.
Dins de la localitat, cal destacar els seus carrers empinats i estrets d'origen "moro", amb escalons al seu centre. Tambe destaquen els nombrosos "perxins" o "portals", és a dir, els carrers coberts amb arcades de pedra. La pedra també abunda en les construccions d'aquest típic i tranquil poble. És curiosa la costum de ficar el nom del propietari o ex-propietari en algunes de les cases.
Eixint de la Vallibona cap a l'oest seguint un GR i ens trovem la capelleta de Santa Àgueda. Seguim el curs del Riu Cervol, que baixa sec però amb algunes basses on es pot prendre un necessari bany per a lluitar contra el calor. De Camí cap al Molí d'En Rico, comença a córrer l'aigua per el curs del riu, havent-hi alguna fonteta agraïda. El paisatge és agrest i vistós, ja que passem per un desfilader i els boscos ens envolten.
Per a arribar-hi, hi ha trams de camí però el riu és un bon i refrescant recurs per a poder arribar al lloc quan es perden els camins. No és que estiga massa lluny, però el tram és intens.
Arribar allí és com fer un pas enrere en el temps i sentir-te part d'un passat en que la natura estava molt més present en la vida de les persones. Amés de tolls on poder refrescar-se, gaudim també d'una fonteta.
Alli vam fer Vivac, és a dir, dormir sense tenda de campanya(lo qual és legal) i el dia següent vam disfrutar d'un gran matí envoltats de la natura més salvatge que ens podem trobar en la província. Per a tornar, varem variar la ruta, anant per una pista forestal (Vallada, per tant absteniu-se dominguers) en busca d'un GR que ens portara a Vallibona. Per a això hi ha que pujar a uns 1100m d'altitud i baixar fins als 666m de la Vallibona. Fi de trajecte.