Hi ha una perillosa tendència en Castelló ciutat (i altres localitats com Benicàssim o Alcora) a haver-hi cada volta menys festa i de menys qualitat. Poc a poc ens estem quedant sense llocs d'oci on anar els caps de setmana a partir d'una determinada hora de la nit, i s'ha d'entendre que la vida no és només treballar i anar els diumenges a misa a contemplar els ninots de sempre, mentre s'escolta al capellà deprimit per haver de viure contant unes mentides que potser en algun moment de la seva vida va creure, ignorant. Hi ha moments per treballar i altres per disfrutar de la nostra curta existència en aquest univers que ens envolta misteriosament.

Un d'aquests moments de goig és el cap de setmana, i sobretot la nit del dissabte, diumenge i dijous per als qui poden. Malauradament, cada volta ens fiquen més complicacions i ens van intentant retirar a les nostres respectives cases. Per una part ens trobem amb uns preus prohibitius en la major part dels locals d'oci. Una cosa és que una servessa coste més cara que al super perquè el local té unes despesses com la llicència, els cambrers, la llum, etc., però altra és que per fer-te 4 servesses hages d'anar al caixer, i no diguem res dels cubates.

Fa 6 o 7 anys amb 500 pts et podies fer un litre de cubata i anaves arregladet per a tota la nit...ara amb 3 € no et pagues ni mig cubata, consistent en un tub amb 3 gels cilindrics del diámetre del got que no deixen lloc ni a 100 ml de líquid, i que encara hi ha algún borinot que es paga per fardar o perque ja no sap el que fa. No és que m'agrade abusar de l'alcohol, però sempre genera moments divertits que la nostra educació de modals i glaç ens impideix viure. Si tots els diners que s'empren per netejar la merda dels botellots, s'emprara per donar una oferta d'oci coherent amb la nostra butxaca i els nostres gustos, guanyariem tots.

Per que escric tot açò avuí?

Divendres passat ferem sopar d'arxiu i després de molt de temps vaig eixir de festuki per la capi. En acabar de sopar hi ha una oferta d'oci variada i t'animes mentre vas entrant en la festa. Poc a poc ens van enviar dels locals on estavem fins que vam acabar en Wallaby's, eixe local, amb música decent, comparant amb altres, que és capaç d'albergar 10 persones per metre quadrat en tot tipus d'estats etílics i que té un cangur en la porta. Fins ahí aguantes animat tot i que vam haver de fugir perque ens va agobiar el típic pesat que et dona la brasa quan ixes de festa acompanyat d'alguna amiga.

Vam eixir de Wallaby's amb ganes de festa però, que fem? Tot està tancat. Botánico està al costat, però s'ha de ser massoca o anar molt calent per entrar ahí. Per tant vam anar al que en el seu temps va ser Desvan. Entrem i hi havia més cambrers que clients, pareixia que estaven provant el so...que per cert, quin so... martells, timbals i bombos donant-li...chunda chunda chunda. Cap a fora directes. Que fem? A (botànico) "digo" Ettro a castigar els nostres timpans mentre l'entorn es mou a ritme de "no se on estic". Vam durar 10 minuts, obviament sense consumir. Però una volta fora quedaven 4 opcions:

a) Tornar a Desvan (ni de conya)
b) Anar a la disco de Romanesos que abans era Jardines (no mola)
c) Agafar el cotxe i anar al polígon dels Xiprers (per agafar el cotxe estem...)
d) Anar a la Sala Van Van (si, encara està darrere del Castalia)

Que fem? Anar a dormir? I una merda, un dia de festa és un dia de festa. I caminant caminant, acabarem en Van Van... mala elecció. En primer lloc, Van Van no està a fer la ma, està a fer la ma i un poquet més. En segon lloc, la entrada val 10 €. En 3er lloc, la música que eixia de dins era com si s'estigués trencant el mur de Berlín disparant amb canons. I per últim, la gent no pareixía massa pacífica. Per això, no vam arribar a entrar i ens en vam entornar al centre. Que fem?

Després de debatir a la llum de la Farola, vam decidir acabar la nit en el pis ministerial de Sra Ministra d'Arxius de la República del Papel. La millor elecció possible. Ja que ens obliguen a muntar-nos la festa en casa com si fos açò EE.UU., així ho vam fer. Allí vam viure les clàssiques conversacions de la matinada quan les neurones menys festeres van caent dormides, quedant només les dels destarifos. I així va acabar la nit, quatre rises, quatre destarifos i a dormir. Punxa aquest link per veure a la jefa dormint rendida al sofá.

Per donar color al post, no pot faltar aquest vídeo amb una cançó que ja és un clàssic:


Aprofite el moment per fer publicitat a una web anomenada Castelló amb Soroll, la qual lluita per els nostres drets d'oci en la ciutat: http://www.castelloambsoroll.blogspot.com/

P.D. Vos deixe aquest repte. Un joc anomenat Eternity II que consisteix en fer un puzzle prou complicat. El primer que ho aconseguisca rebrà 2 milions de dòlars. No és conya, però no us feu il·lusions que no el fareu. En la web hi ha una demo amb poquetes peces i no he segut capaç de fer-la, tot i que només em quedàven 2 peces per col·locar. Si s'animeu, aquesta és la demo online:
http://es.eternityii.com/try-eternity2-online/