Que xungos que ixen els comments.
 

Ya te digo
 

El problema està en que és molt difícil defensar allò que forme part de la teua visió del món ( cultura, llengua, valors, forma de vida, etc...) sense tindre poder polític darrere, i si esperes que això siga defensat per persones que tinguen altres nacions culturals s'arribe a la situació actual que tenim al País Valencià, on la llengua pròpia pateix un fort retrocés.
El nacionalisme polític és una conseqüència del nacionalisme cultural, sense el primer el segon desapareix.
 

El problema està en que és molt difícil defensar allò que forme part de la teua visió del món ( cultura, llengua, valors, forma de vida, etc...) sense tindre poder polític darrere, i si esperes que això siga defensat per persones que tinguen altres nacions culturals s'arribe a la situació actual que tenim al País Valencià, on la llengua pròpia pateix un fort retrocés.
El nacionalisme polític és una conseqüència del nacionalisme cultural, sense el primer el segon desapareix.una conseqüència del nacionalisme cultural, sense el primer el segon desapareix.
 

De totes formes, és absurd ficar fronteres i dir "fins ací la meva nació". Això només fomenta enfrontaments. La Comunitat valenciana té una sèrie de característiques pròpies però moltes més, també les tenen els territoris limítrofs. Per que, per exemple, Vinaròs és València i Amposta Catalunya? o que té que vore Fredes en Orihuela? Si el Mon es regira sota un mateix govern, no hi haurien tots els conflictes i problemes que hi ha en l'actualitat. Estem sempre tirant pedres en la casa del veí fins que la casa del veí es derrumba damunt la nostra. La meua pàtria és ma casa i el meu entorn, ni Espanya, ni Catalunya, ni València
 

Di que si. ni català, ni valencià ni espanyol, Fredes independent
 

A vore la nació l'estableixen els habitants d'un territori, així com els seus límits, en base als fets històrics i culturals que uneixen a eixos habitants. Preguntes perquè Vinaròs és València i Amposta Catalunya, doncs perquè durant molt de temps (casi 500 anys) aquest territori s'ha organitzat dintre d'eixes fronteres i això a la força cree vincles entre la gent que viu dins d'eixes fronteres i eixos vincles es converteixen en un sentiment de pertinença a una comunitat/poble comuna.
El problema del País Valèncià com tu comentes és que es tracta d'un País molt allargat cosa que dificulta el sentiment identitari de poble, això unit al fet que l'Estat Espanyol ha fet tot el possible per acabar amb aquest sentiment porte a la situació en que estem hui dia, però això és un altre tema.
El que tu planteges és que ficar fronteres és un disbarat, jo pense que no i l'autèntic disbarat serie fer allò que tu proposes.
La gent t'agrade o no estableix fronteres culturals i es sent que pertany a una nació i per tant aspire a que esta nació siga governada per aquells que en formen part, ja que són ells els que saben allò que més els convé i preocupa. El problema està quan dintre d'una mateixa unitat política hi ha diverses nacions i s'intente imposar la nació majoritària sobre la o les minoritàries o quan directament es negue l'existència d'aquestes, llavors és quan sorgeixen els conflictes.
Per això em pareix un disbarat proposar un únic Estat mundial si és això el que proposes, jo ho veig inviable a més de perillós.
 

País Valencià = unitat cultural artificial

Només cal vore la gran quantitat de comarques castellanparlants amb cultura Castellana u Aragonesa que hi ha (Utiel-Requena, El Racó d'Ademús, l'Alt Paalància o el Baix Segura)

Unic estat mundial no se, però al menys una coordinació. Que els estats que hi ha en l'actualitat no actuen només per que tot vaja be dins les seves fronteres. Quan el mon pegue un pet per la sobreexplotació i la superpoblació ja serà massa tard. No veig qeu siga positiu que hi haja un gran nombre de països xicotets. Esta clar que tenim una cultura en les nostres terres, diferent a la de l'estat que ens governa en molts aspectes, amés de tenir una llengua pròpia...però més que mirar en crear una frontera més, seria millor eliminar la que hi ha en els Pirineus i quan siga possible la que hi ha en l'estret de Gibraltar.
 

Home Alfredo no et pareix un poc agosarat dir que el País Valencià és una invenció artificial quan té darrere 500 anys d'història? O és que tu també negues la nostra història com a poble?
Clar que té comarques de tradició castellanoparlants ja que van ser repoblades per aragonesos (per exemple el baix segura fins el s. XV ere totalment catalanoparlant, després al XVII es castellanitze per el repoblament aragonés) però jo no veig el problema d'això. A més per exemple La Plana d'Utiel va ser una incorporació del s. XIX dictada desde Madrid amb un nou intent de diluïr la nostra història, no et pareix que això si que és artificialitat?
I el fet que hi hage estat menuts no vol dir que no es puguen federar o coordinar entre sí. El que tu planteges és que consideres possitiu la creació d'estats grans i centralitzats, mentre que jo crec molt més en el pluralisme i la diversitat, mitjançant la creació de nacions-estats, on cada poble tinga el seu dret d'autogovernar-se i estableixa les relacions internacionals que cregue convenient.
 

A vore, jo no negue la nostra identitat com a poble, el que no veig positiu és crear fronteres polítiques cada volta més menudes. Si comences a retallar, cada comarca és també una entitat cultural i també tindria que tenir dret a ser independent de la resta del mon. Per exemple un país que fora "El País del Maestrat", "La República d'Alcalatén" o "El Principado de el Mijares".

Sería molt bonic que hi haguera molts estats menuts que estigueren coordinats entre si, però açò ho veig utòpic i seria només una font d'enfrontaments. Només cal veure la quantitat d'enfrontaments que hi ha en l'actualitat entre les autonomies. Moguts per la política per a guanyar vots, però que generen odi al poble. Mira el boikot que es fa al cava català. Pensa que tota la gent no és igual com tu a nivell cultural i és molt fàcilment manipulable. És molt perillós que els estats siguen xicotets.

Jo no planteja un estat gran i centralitzat sino una política a nivell global i unitària. Cada territòri amb una sèrie de competències però amb unes normes comuns que evitaren les barbaritats que es fan en l'actualitat (sobrepoblació en el tercer mon, guerres, sobreexplotació dels recursos, guerres, contaminació, exèrcits, armes, racisme,...)
 

Ui doncs en la primera frase del comentari anterior ho has dit molt claret.
Home no és el mateix perque les comarques sí que comparteixen història, cultura, etc.. amb la resta del País Valencià, en canvi el País Valencià no comparteix eixes coses amb el que anomenem Espanya o sigue el País Valencià represente una entitat cultural diferent a l'espanyola, en canvi les comarques si que pertanyen a una entitat cultural més gran que és el País Valencià, per això serie absurd pretendre una República de l'Alcalatén.
No obstant el nacionalisme valencià defensa la comarcalització, donar unes competències a les comarques que actualment no tenen, ja que tradicionalment l'organització del País Valencià ha sigut comarcal i per tant molt més fidel als interesos i problemes dels habitants que han establit les seues relacions en base a aquesta comarcalització (per exemple les mancomunitats).
Pense que l'enfrontament esta ahí precisament perquè Espanya es negue a acceptar les altres nacions presents a l'Estat i això fa que la gent es senta ofegada dintre d'eixa España grande y libre.
No veig gens utòpic ni molt menys perillós crear estats allí on hi ha una nació que així ho dessitge (és un dels principals drets que defensa la ONU). A més que hi ha estats molt més menuts a Europa i de moment no ha hagut cap hecatombe.
Eixes polítiques comuns també les defense jo, i eixe és el paper que jugue la ONU, no és necessari crear un superestat mundial per plantejar eixos problemes,a més que no serie possible. jo veig la sol·lució més en enfortir el paper de la ONU.
 

Doncs que es fique les piles la ONU, que de moment pareix que no pinta molt amb el que passa amb el mon. De moment, la ONU només és una organització que serveix per a llavar-se les mans una sèrie de països. I la culpa no crec que siga de la pròpia entitat sino de les poques competències que té. Cada país va a la seva i defén el major benefici possible per al que hi ha dins les seves fronteres, millor dit, per als dirigents i empreses que hi ha dins les seves fronteres i per a que la gent els vote, en el cas de les democràcies. I es que als dirigents en les democràcies no els importa el que passarà dins de 10 anys, sino en els 4 o 8 en que van a tenir el poder. Açò sempre porta a la sobreexplotació dels recursos del mon... cosa insostenible.

Estem en el capitalisme i només mana el capital. La política només serveix per a omplir-se les butxaques els qui van per davant, és un ofici i no s'atén a ideologies altruistes. Darrere de cada partit estan les empreses, les qui realment ens governen i a qui no podem votar fins que no hi haja una revolució antiburgesa, que sería el següent pas a les revolucions liberals de principis del s.XIX. Darrere de cada llei, de cada projecte, s'amaguen interesos econòmics. Be, hi ha partits i partits, però una volta en el poder, les empreses marquen el seu territori i no es pot fer res donat que l'economia dels països depen d'elles. En fi, m'estic anant per les rames.

Si, havia dit en un comentari anterior que el País Valencià era una unitat cultural artificial. Però no en el sentit de que no hi haja una cultura pròpiament valenciana (tot i que per desgràcia cada volta hi ha menys diferències amb Castella per diversos factors com els medis de comunicació, el turisme o la immigració), ho deia perque el País Valencià no és una unitat cultural uniforme, hi ha zones amb diversitat de cultures(Aragonesa, Murciana, Castellana) i el sentiment del País Valencià com a País pense que és d'una minoria al contrari del que passa amb Catalunya. Només cal veure que ens governa el PP i escoltar el que diu.

Respecte a les comarques de tradició distinta a la Valenciana, tens raó que deurien decidir elles el seu futur en el cas hipotètic d'una nació valenciana.

La idea que defens de que els països siguen cada volta més menuts perque és la millor forma de governar-se, no em pareix mal si es realitzen una sèrie de canvis en la societat i en el govern, començant per l'educació de les persones i acabant per la transparència política. Per el moment, ho veig perillós. És la meva opinió, no se si tinc raó. També pot ser perillós un país que abarcara tot el planeta si no es governa be. Aquesta idea pot ser o molt bona o molt roïna però pense que al menys evitaria la necessitat de tenir exèrcits o la marginació del 3er mon. Seria important que no es centralitzara el poder i que cadascú dels territòris que conformaren les distintes regions culturals tingueren una sèrie de competències. Però sobretot el que necessita el Món, és una política unificada i no una ONU que no pinta res apart de figurar. De moment, tot està difícil, tant la proposta que defens tu, com la que defenc jo, que no és tampoc tant distinta i que passa per els mateixos requissits. Ja vorem on arribarem...