viernes, febrero 13, 2009
Cartell de l'SKALDAROCK'09
martes, febrero 10, 2009
La Pàtria
L'ésser humà es diferencia de la resta de criatures vivents per la seva capacitat creadora d'artefactes. Tot allò creat per la ment humana diem per tant que és "artificial". Aquest concepte no es limita només a objectes, sinó també a idees que formen part de la nostra cultura, educació i aprenentatge. Moltes d'aquestes idees les aprenem de tant joves que les veiem com una cosa indiscutible. Exemples: les dones musulmanes que porten el vel, la idea de que les dones arriben verges al matrimoni, la idea de religió, el concepte de meu, etc.
Altra d'aquestes idees artificioses és la idea de frontera quan en parlem de pàtria i pense que se li dona més importància de la que té. Una frontera no deuria de ser més que un límit administratiu, però no una línia de divisió que separe als bons dels dolents. Només cal mirar el mapa polític de l'Àfrica i mirar les fronteres fetes en línia recta amb angles de 90º, per donar-se compte de l'artificiositat d'aquestes. Si es fes una política comú arreu del mon s'evitarien moltes morts i molta barbàrie ocasionada per les maleïdes fronteres. Ni parlar-ne ja del que ocorre en Palestina...
El món és un conjunt de zones envoltades de fronteres i en cada zona només mana el propi egoisme, sense importar el que passa a l'altre costat d'aquestes fronteres. Es més, s'intenta perjudicar sempre al veí per enfonsar-lo. El fet de que el mon estiga tan malament repartit per el que respecta a riquesa, no fa més que corroborar aquesta afirmació.
Aleshores, ¿és comprensible que la gent necessite crear més fronteres de les que hi ha? ¿Té sentit que hi haja una frontera als Pirineus? ¿Té sentit que Ceuta estiga envoltada de tanques? ¿Té sentit que es vulguen fer fronteres per separar comunitats autònomes que estaven unides? ¿Té sentit el Vaticà? ¿Té sentit que hi hagen paradisos fiscals? ¿Té sentit que el món es diferencíe entre colonitzador i colonitzat?
Jo propose un nou concepte de Pàtria... no una pàtria amb connotacions polítiques, ni plenament culturals. Per a mi la meva pàtria és el conjunt de llocs físics on he estat i la gent que he conegut, no un lloc que he vist en un mapa ni una persona de la que només n'he sentit parlar. Així puc dir que Castelló forma part de la meva pàtria, al igual que él meu poble. També és la meva pàtria Burriana perque he estat treballant allí, però és "menys" pàtria que Castelló. Barcelona també és la meva pàtria en menor mesura, ja que allí he estat alguna volta... al igual que també considere com a tal a Madrid, Londres, Paris, Freiburg, Tenerife, Santander, Múrcia, Ciutat Rodrigo, Almodóvar del Campo, Eivissa, Super Espot, Cabanes, Benicàssim, la platja de Castelló, el Desert de les Palmes, el pic de Penyagolosa, Morella, València, Peníscola, la roca Naram, el pinar del Burgar, el riu Llucena, l'embassament del Sitjar, el Jinquer, etc. Tots en un major o menor grau formen part de les meves vivències, del meu record i per tant de la meva pàtria, al igual que les persones amb qui he compartit aquests llocs.
Per contra, no considere com a part de la meva pàtria a les Piràmides de Gizeh per moltes voltes que les haja vist en fotografíes, ni tampoc Sevilla és la meva pàtria, ni Alacant, ni Girona, ni qualsevol dels llocs on no he estat mai present. Seran la Pàtria de molta gent, però no la meva fins que no formen part de la meva història personal. I fins ací les meves divagacions...
Altra d'aquestes idees artificioses és la idea de frontera quan en parlem de pàtria i pense que se li dona més importància de la que té. Una frontera no deuria de ser més que un límit administratiu, però no una línia de divisió que separe als bons dels dolents. Només cal mirar el mapa polític de l'Àfrica i mirar les fronteres fetes en línia recta amb angles de 90º, per donar-se compte de l'artificiositat d'aquestes. Si es fes una política comú arreu del mon s'evitarien moltes morts i molta barbàrie ocasionada per les maleïdes fronteres. Ni parlar-ne ja del que ocorre en Palestina...
El món és un conjunt de zones envoltades de fronteres i en cada zona només mana el propi egoisme, sense importar el que passa a l'altre costat d'aquestes fronteres. Es més, s'intenta perjudicar sempre al veí per enfonsar-lo. El fet de que el mon estiga tan malament repartit per el que respecta a riquesa, no fa més que corroborar aquesta afirmació.
Aleshores, ¿és comprensible que la gent necessite crear més fronteres de les que hi ha? ¿Té sentit que hi haja una frontera als Pirineus? ¿Té sentit que Ceuta estiga envoltada de tanques? ¿Té sentit que es vulguen fer fronteres per separar comunitats autònomes que estaven unides? ¿Té sentit el Vaticà? ¿Té sentit que hi hagen paradisos fiscals? ¿Té sentit que el món es diferencíe entre colonitzador i colonitzat?
Jo propose un nou concepte de Pàtria... no una pàtria amb connotacions polítiques, ni plenament culturals. Per a mi la meva pàtria és el conjunt de llocs físics on he estat i la gent que he conegut, no un lloc que he vist en un mapa ni una persona de la que només n'he sentit parlar. Així puc dir que Castelló forma part de la meva pàtria, al igual que él meu poble. També és la meva pàtria Burriana perque he estat treballant allí, però és "menys" pàtria que Castelló. Barcelona també és la meva pàtria en menor mesura, ja que allí he estat alguna volta... al igual que també considere com a tal a Madrid, Londres, Paris, Freiburg, Tenerife, Santander, Múrcia, Ciutat Rodrigo, Almodóvar del Campo, Eivissa, Super Espot, Cabanes, Benicàssim, la platja de Castelló, el Desert de les Palmes, el pic de Penyagolosa, Morella, València, Peníscola, la roca Naram, el pinar del Burgar, el riu Llucena, l'embassament del Sitjar, el Jinquer, etc. Tots en un major o menor grau formen part de les meves vivències, del meu record i per tant de la meva pàtria, al igual que les persones amb qui he compartit aquests llocs.
Per contra, no considere com a part de la meva pàtria a les Piràmides de Gizeh per moltes voltes que les haja vist en fotografíes, ni tampoc Sevilla és la meva pàtria, ni Alacant, ni Girona, ni qualsevol dels llocs on no he estat mai present. Seran la Pàtria de molta gent, però no la meva fins que no formen part de la meva història personal. I fins ací les meves divagacions...
