EL BLOGUETAZO

Mosca tunning

2009-06-26T17:48:00.003+02:00

Esta ¿mosca-vespa? va morir l'altre dia en la terrassa de la casa del meu poble, mitjançant el mètode de la paleta matamosques. Observeu els colors que te la mosca... si, la calitat de la foto és dolenta però podeu apreciar que té una meitat color fúcsia brillant i l'altra meitat color verd maragda, igualment amb una lluentor metàlica. Algú estarà pensant que la vaig pintar jo, però no, jo no faig eixes coses, XD.

Mireu-la de més a prop:

Vista de Figueroles dibuixada

2009-06-07T01:15:00.005+02:00

Ja fa temps que vaig penjar aquest dibuix quan estava incomplet, però avuí se m'ha passat pel cap finalitzar-lo i així ha quedat... a veure que us pareix.

P.D. Ja feia temps que tenía el blog una mica abandonat per falta de temps i perquè també he de publicar en altres blogs com la República del Papel.

Qui vol gatets?

2009-04-21T19:13:00.010+02:00

La "warri" de la meva gata es va tornar a quedar prenyada al poc de temps de tindre als 2 primers gats blancs i una setmana abans de les festes de la Magdalena va tornar a criar. Aquesta volta han segut també 2 gats però un ha eixit blanc i l'altre negre com ella. Han estat mamant i ja comencen a menjar, així que si algú de Castelló o rodalíes vol un gatet, que em deixe un comentari i li'l donaré. Us deixe algunes fotos:

Ací están a les 2 o 3 setmanes d'haver nascut, dins d'una caixa plena de saques. Els vaig preparar una cistella a posta amb uns draps, però la mare gata es va encabutar en portar-los ahí. Pareixen el yin y el yang.

Unes setmanes després, ja més espavilats. La foto és del 19/4/09.

En aquesta foto apareix el germà dels gatets (Serafí), tenint-los compte. Cal dir que Serafí només té uns mesos d'edat i ja és més gran que sa mare i el gat blanquet serà paregut però amb la pipa més negra i sense l'antifaç.

Per últim, la mare amb les criatures.

El meu secret més ben guardat...

2009-03-13T19:49:00.005+01:00

Tantes setmanes sense dir res mereixen un post especial, així que vaig a contar-vos d'on prové el meu nick "Anton Pirulero". El dia que em vaig registrar al blogger no sabía quin nick ficar-me... vaig cavilar una serie de noms però ningún m'acabava de convencer. Finalment em va venir a la ment la meva infància, quan anava a l'escola i em vaig apuntar a aprendre guitarra. Vaig recordar que la primera cançó que vaig aprendre a tocar es deia "Anton Pirulero". Aquestes classes de guitarra van durar mig any i després el professor no va venir més. Vaig estar sense tocar fins que va entrar el segle XXI i desde aleshores toque en una Rondalla, tot i que he canviat d'instrument i em dedique al Llaut.

"Anton Pirulero" va ser el meu primer contacte amb el món de la música, un mon que sempre m'ha donat moltes alegríes i que sempre m'ha acompanyat. Ací us deixe les proves del que estic contant-vos:

De bonus track un vídeo que m'ha fet gràcia:

Cartell de l'SKALDAROCK'09

2009-02-13T17:34:00.003+01:00

La Pàtria

2009-02-10T14:14:00.004+01:00

L'ésser humà es diferencia de la resta de criatures vivents per la seva capacitat creadora d'artefactes. Tot allò creat per la ment humana diem per tant que és "artificial". Aquest concepte no es limita només a objectes, sinó també a idees que formen part de la nostra cultura, educació i aprenentatge. Moltes d'aquestes idees les aprenem de tant joves que les veiem com una cosa indiscutible. Exemples: les dones musulmanes que porten el vel, la idea de que les dones arriben verges al matrimoni, la idea de religió, el concepte de meu, etc.

Altra d'aquestes idees artificioses és la idea de frontera quan en parlem de pàtria i pense que se li dona més importància de la que té. Una frontera no deuria de ser més que un límit administratiu, però no una línia de divisió que separe als bons dels dolents. Només cal mirar el mapa polític de l'Àfrica i mirar les fronteres fetes en línia recta amb angles de 90º, per donar-se compte de l'artificiositat d'aquestes. Si es fes una política comú arreu del mon s'evitarien moltes morts i molta barbàrie ocasionada per les maleïdes fronteres. Ni parlar-ne ja del que ocorre en Palestina...

El món és un conjunt de zones envoltades de fronteres i en cada zona només mana el propi egoisme, sense importar el que passa a l'altre costat d'aquestes fronteres. Es més, s'intenta perjudicar sempre al veí per enfonsar-lo. El fet de que el mon estiga tan malament repartit per el que respecta a riquesa, no fa més que corroborar aquesta afirmació.

Aleshores, ¿és comprensible que la gent necessite crear més fronteres de les que hi ha? ¿Té sentit que hi haja una frontera als Pirineus? ¿Té sentit que Ceuta estiga envoltada de tanques? ¿Té sentit que es vulguen fer fronteres per separar comunitats autònomes que estaven unides? ¿Té sentit el Vaticà? ¿Té sentit que hi hagen paradisos fiscals? ¿Té sentit que el món es diferencíe entre colonitzador i colonitzat?

Jo propose un nou concepte de Pàtria... no una pàtria amb connotacions polítiques, ni plenament culturals. Per a mi la meva pàtria és el conjunt de llocs físics on he estat i la gent que he conegut, no un lloc que he vist en un mapa ni una persona de la que només n'he sentit parlar. Així puc dir que Castelló forma part de la meva pàtria, al igual que él meu poble. També és la meva pàtria Burriana perque he estat treballant allí, però és "menys" pàtria que Castelló. Barcelona també és la meva pàtria en menor mesura, ja que allí he estat alguna volta... al igual que també considere com a tal a Madrid, Londres, Paris, Freiburg, Tenerife, Santander, Múrcia, Ciutat Rodrigo, Almodóvar del Campo, Eivissa, Super Espot, Cabanes, Benicàssim, la platja de Castelló, el Desert de les Palmes, el pic de Penyagolosa, Morella, València, Peníscola, la roca Naram, el pinar del Burgar, el riu Llucena, l'embassament del Sitjar, el Jinquer, etc. Tots en un major o menor grau formen part de les meves vivències, del meu record i per tant de la meva pàtria, al igual que les persones amb qui he compartit aquests llocs.

Per contra, no considere com a part de la meva pàtria a les Piràmides de Gizeh per moltes voltes que les haja vist en fotografíes, ni tampoc Sevilla és la meva pàtria, ni Alacant, ni Girona, ni qualsevol dels llocs on no he estat mai present. Seran la Pàtria de molta gent, però no la meva fins que no formen part de la meva història personal. I fins ací les meves divagacions...

Festa de Solters

2009-01-30T14:17:00.003+01:00

¿Esteu buscant nuvi? Doncs pugeu a Figueroles el dia 14 de Febrer i en tindreu per triar. Sopar i cubata 20 eurets, no us ho penseu. Després hi haurà bustia de missatges i Karaoke fins les tantes de la matinada i us podeu allotjar en qualsevol casa rural. Prefeiblement gent d'entre 18 i 35 anys, però no exclussivament. Els tios també podeu pujar i us ho passareu be, però ho dic en lletra més menudeta perque no tinc tant d'interés, XD.

3er premi en el concurs de relats de Tagoria

2009-01-21T17:19:00.008+01:00

(Cliqueu en aquest banner)

Tagoria és un joc de rol online gratuït del tipus de: millorar un personatge, comprar-li armes, fer misions, atacar a la penya i participar en batalles amb la teua "horda". Em vaig registrar per que m'havien parlat bé d'ell amb un personatge anomenat Bogaman i el joc no està malament. De tant en tant li done un cop d'ull quan tinc temps i inclús soc membre d'una "horda" que es diu "Portadores de la Perdición". El cas es que en aquest joc es va organitzar un concurs de relats i em vaig animar a presentar-me. El relat no podía passar de 10.000 caracters i devía estar animat en la terra de Tagoria. Va haver moltíssims participants, però finalment vaig conseguir el tercer premi amb aquest relat:

TORMENTO DEL OCASO

Cae la noche en la tierra de Tagoria, el cielo pierde su brillo y las sombras cobran protagonismo. El eterno murmullo de las aguas del río no consigue ahogar los desesperados gritos de los concolitos. En la orilla, un imponente cigaluptus yace inerte junto a un joven guerrero que cuidadosamente limpia sus heridas.

- ¡Taragan! – Exclama una voz femenina que se acerca entre la maleza – Taragan, los dioses me han llevado a ti.

- Siento deciros que os equivocáis, preciosa, pues mi nombre no es Taragan sino Bogaman, hijo de Borgo y de Myth.

La mujer sin mediar palabra extiende la mano ante los ojos del joven y le muestra una piedra con un complejo símbolo rúnico grabado que emite una extraña luz verdosa.

- ¿Qué es ese símbolo? – Interroga curioso el joven Bogaman.

- Es el símbolo de la perdición... solo emite luz cuando se encuentra cerca de un “Portador”.

- Los Portadores de la Perdición…si, he escuchado leyendas sobre ellos…leyendas muy antiguas…

- Su fuerza ha vuelto a Tagoria y la energía de Taragan está en ti. Mira la piedra, la luz que emite es de color verde, el color de Taragan. Debes venir conmigo.

- Te vuelvo a decir que yo soy Bogaman, no se quien es Taragan, ni quien eres tu y tengo cosas importantes que hacer.

- Mi nombre es Maeli, Portadora de Penumbra, y he venido a buscarte a petición de Zouster y Razok. Debes unirte a los Portadores de la Perdición, pues eres la reencarnación de Taragan, el Tormento del Ocaso, y ese es tu lugar, no tienes otra elección.

- ¿Y que pasa si no quiero ir? Tengo todo lo que necesito… Mira ese bicho muerto que hay ahí, ¿lo ves? – señalando al cigaluptus- pues por cada uno que mato, los pueblos de alrededor me llenan los bolsillos de piedras de ambar. No necesito ir a ninguna parte solo porque una piedra emita luz. Los bardos de esta parte del mundo incluso empiezan a escribirme cancio... ¡aghh!

De repente, una gran fuerza apareció de la nada y un chispazo golpeó al pobre Bogaman dejándolo sin sentido. Cuando despertó estaba en un lugar extraño en mitad de la noche, aunque sentía que no estaba solo. No recordaba nada de cómo había aparecido allí, pero había tenido un sueño terrible que le había dejado una sensación extraña. No era un sueño nuevo, sino un sueño que ya había tenido más veces. En dicho sueño iba montado a lomos de un gigantesco basilisco mientras a su alrededor la gente huía despavorida. – Tal vez Maeli tuviese razón – pensó Bogaman- tal vez sea la reencarnación de Taragan, el Tormento del Ocaso- Se sacudió la cabeza como tratando de borrar aquella idea - ¡¡No!! Yo no soy uno de ellos... los bardos cuentan historias terribles de esa horda. Es imposible que hayan vuelto después de tanto tiempo…

- No hemos vuelto, lo cierto es que nunca nos hemos ido – Dijo una voz oculta en la oscuridad.

- ¿Quien eres tu? – Se sobresaltó Bogaman

- Unos me llaman “Zouster”, otros “Destructor de Sueños” y otros simplemente “Capitán”. - hizo una pausa- Le dije a T-Mago que te trajera aquí lo antes posible porque te necesitamos. Él posee la habilidad de cambiar de forma, así que la mujer con la que hablaste era él.

- ¿Quiénes sois realmente y que queréis de mi?

- Portadores de la Perdición nos llaman y nuestra misión es el Equilibrio Tagoriano. Solo cuando logres ver a través del ojo de tu alma, lograrás comprender… mientras tanto escucha. Tagoria no es solo la gente y los monstruos que la habitan… la energía fluye por las rocas, por los árboles, por el aire, incluso por el interior de cada criatura viviente. Esa energía es la fuente de la magia de Tagoria, pero para que fluya es necesario un equilibrio entre energías blancas o vitales y energías oscuras o de la muerte. Nosotros formamos parte de las energías oscuras.

- Querrás decir “vosotros”- Interrumpió Bogaman

- Estas energías siempre están en movimiento y cambian continuamente de estado – prosiguió Zouster haciendo caso omiso del comentario de Bogaman – Cuando las energías oscuras se encuentran en inferioridad respecto a las blancas, se rompe el equilibrio, ocurriendo lo mismo cuando sucede lo contrario. Esto genera un debilitamiento total y la única forma de evitarlo es mediante “portadores”. Si hay deficiencia de energías blancas aparecen los “Portadores de Luz”, encargados de propagar esa energía. Como puedes suponer, en los tiempos que corren hay un exceso de energías blancas… y aquí estamos los Portadores de la Perdición dispuestos a sembrar el caos necesario para el equilibrio.

- Muy bonita la historia, pero no he entendido nada… además, no se que tiene que ver conmigo. Yo soy hijo de Borgo y Myth, no de ninguna energía extraña.

- Has de aprender a ver más allá de tu “yo” material. Llevas contigo el poder de Daragan, el Tormento del Ocaso, pero hasta que no aprendas a ver a través del ojo de tu alma seguirás siendo tan vulnerable como lo eres ahora. Eres un portador y debes sacar la energía oscura de Daragan para ayudarnos a recuperar el Equilibrio Tagoriano, esa es tu verdad y ese es tu destino.

- ¡Mientes!

Bogaman se incorporó de un salto y levantó su hacha para lanzársela al lugar entre las sombras de donde provenía la voz, pero el brazo se le quedó rígido en el preciso instante que lo levantó. Una fuerza le impedía moverlo y el hacha se le cayó de las manos.

- Si no controlas tu energía interna, no eres más que un títere. – dijo Zouster imperturbable- Concéntrate en tu brazo derecho y vuelve a hacer fluir la energía cuyo curso acabo de paralizar con tanta facilidad. ¡Abre tu mente al mundo que te rodea!

- ¡No puedo mover el maldito brazo! Libérame de tu hechizo cobarde y te mostraré quien es más fuerte.

- No es un hechizo, solo debes mirar a través del ojo de tu alma para conseguir que la energía vuelva a fluir en tu brazo. Tienes dos opciones: controlar tu energía o morir. Has de romper las barreras de la materia, ir más allá de tu piel.

Tras decir esto, las piernas del joven Bogaman se pusieron rígidas y este cayó de bruces contra el suelo. Tenía todo el cuerpo paralizado. Gritó con todas sus fuerzas pero no obtuvo respuesta. Luchó para tratar de mover sus brazos y sus piernas, pero el esfuerzo fue inútil. Finalmente quedó exhausto y el sueño se apoderó de él.

Montaba el gigantesco basilisco, mientras aldeas repletas de gente inocente eran destrozadas por él con una velocidad sorprendente. El mismo sueño que había tenido más veces, pero algo había cambiado, pues ya no sentía ninguna piedad por aquellos que iban muriendo. – me estoy convirtiendo en un monstruo- pensó. El basilisco silbó y viró rumbo a otro pueblo, un pueblo que Bogaman conocía… era el pueblo de sus padres. Trató de detener al monstruo pero este no le hacía el más mínimo caso. Mientras tanto su aldea natal, su familia y su casa estaban a punto de ser destrozados bajo aquella criatura que cabalgaba sin que él pudiese hacer nada.

La impotencia se convirtió en desesperación y la rabia se apoderó de él. Esta rabia fue creciendo hasta que su mente se expandió. De un chispazo sintió como su yo inmaterial comenzaba a extenderse por los elementos de su alrededor. Su mente transcendía y su percepción ya no era tan solo su cuerpo, sino que también se sentía presente en los bosques de su alrededor, en las montañas y también sentía al temible basilisco como parte de su ser. En aquel momento pudo poner freno a la bestia y evitar la carnicería… pero no lo hizo. Por alguna extraña razón sintió que aquel era su deber. Y en ese preciso momento despertó.

Seguía estando en medio de la oscuridad, pero nada era como antes. Ese sueño había cambiado muchas cosas, bueno, realmente lo había cambiado a él. Pese a la cerrada oscuridad, ahora podía ver su alrededor… no con los ojos, sino con la mente. También sentía otras energías oscuras alrededor suyo, energías muy poderosas que estaban pendientes de él. Comprobó que podía moverse y se incorporó.

- Te damos la bienvenida Bogaman, Tormento del Ocaso y nuevo Portador de la Perdición. El poder de Taragan está contigo y con nosotros…no todos consiguen dar el paso que acabas de dar, pero todavía eres muy débil y tienes un largo camino por recorrer hasta llegar a desarrollar el control total de la energía.- Hizo una pausa - Soy Razok, Señor de la Desesperanza y príncipe de la horda. Con el tiempo me conocerás, pero ahora debemos irnos, pues tenemos un duro trabajo por delante.

- Si a destrozar aldeas le llamas trabajo…

- No todo va a ser tan fácil como destruir pueblos, hay enemigos más fuertes de lo que puedes llegar a imaginarte, y no caemos bien a todo el mundo. – en su rostro se dibujó una extraña sonrisa difícil de interpretar y prosiguió – Coge tu basilisco y ponte en marcha, te está esperando en la mina abandonada junto con la armadura verde de Daragan.

- Lo se – Se limitó a decir Bogaman. A continuación cogió su hacha y se puso en marcha guardando silencio junto con el resto de la horda. Una nueva vida llena de peligros se presentaba ante aquel que hasta hace poco era un joven guerrero caza recompensas.

S'emporten a Madrid expedients de la Guerra Civil de Castelló

2009-01-14T19:39:00.005+01:00

Aquest acte ha produït una gran consternació dins del món de la investigació històrica de Castelló, en el que modestament estic inclós. No se per qué per fer la meva tesi me n'he d'anar a Madrid per veure uns documents que son d'ací... i no es que tinga res personal cap a Madrid, però està lluny i damunt falta que ens els deixen veure. Diuen que se'ls han emportat per digitalitzar-los, com si ací no poguerem fer-ho... ves tu a saver el que faran amb ells en el Ministeri de Defensa. De tota manera, a mi no m'extranya gens aquesta actuació, de fet, ja fa anys que Castelló hauría de tenir un Arxiu Provincial com cal, que puga albergar una documentació única i de gran valor per que historiadors i gent amb inquietuts personals la puga consultar.

Els documents que s'emporten son els sumaríssims de la Guerra Civil i de la Postguerra, en total hi ha entre 11.000 i 13.000 expedients que daten d'entre l'any 1938 i el 1960, una època on succeiren coses que tal volta a algú no li interesse que es traguen a la llum... a pesar de formar part de la història contemporànea, però preferisc no prejutjar. Els historiadors ja han mostrat el seu rebuig al trasllat públicament, així com la Universitat i molts partits polítics, però avuí han començat a carregar les caixes des de la delegació de Defensa per emportar-se'ls a l'Arxiu Central de la Defensa. No hagués segut més lògic que es quedessin els originals ací i les còpies digitalitzades se n'anessin a l'arxiu Central? Així ens van les coses...

La meva gata ja s'ha pronunciat:

Heroes del Silencio

2009-01-07T23:01:00.005+01:00

Heroes del Silencio fou una banda de rock de Saragossa que triomfà arreu del mon a cavall entre els anys 80 i 90. La banda fou fundada per Juan Valdivia(guitarra) i Enrique Ortiz de Landázuri Izardui, més conegut com Enrique Bunbury. La seva discografia no fou molt llarga (4 álbums) però si d'una qualitat incomparable, causa per la qual segueixen tenint nombrosos fans a pesar d'haver-se dissolt ja fa més d'una dècada. El seu fort sempre fou el directe i l'anys 2007 es van tornar a unir per fer una gira mundial de 10 macroconcerts que finalitzà en Cheste on hi haugué una pèssima organització.

En youtube es pot trobar el DVD del concert que van fer en un estadi de Mèxic i la veritat és que a pesar de no quadrar la imatge amb el audio, paga la pena escoltar-lo. La qualitat del so i el nivell interpretatiu dels músics és impresionant... i la música i lletres d'aqueta banda la veritat és que es converteixen en sublims.

1 El estanque
2 Deshacer el mundo
3 Mar adentro
4 La carta
5 Sirena varada
6 Opio
7 Presentación
8 La herida
9 Apuesta por el rock´n´roll
10 Héroe de leyenda
11 Con nombre de guerra
12 No más lágrimas
13 Nuestros nombres
14 El mar no cesa
15 Entre dos tierras
16 Maldito duende
17 Iberia sumergida
18 Avalancha
19 Oración
20 La chispa adecuada
21 Tesoro
22 En brazos de la fiebre

Bonus track:
http://www.youtube.com/watch?v=AgR-s5haMEQ

Gats albinegres

2008-11-25T23:56:00.007+01:00

Fa 2 setmanes que la meva gata donà a llum a aquestes boletes de neu bessonetes:

...i pensareu, "que hi ha d'extrany en que una gata tinga cria?" i "per que ens dona la brasa este amb els seus gats?". Doneu un cop d'ull a la mare i ho comprendreu:
No se, a mi em sorprén que una gata més negra que els pinzells de Caravaggio tinga 2 gates més blanques que els projectes de Calatrava.

P.D. Si algú vol un gat...

Rovellons 2ª part

2008-10-27T17:58:00.003+01:00

Aquest finde, ha sigut altra volta del Rovelló (amés del de la festa de la uji, clar). Ací està el resultat de les dues jornades micològiques:

Jornada1. - Portava una hora per els pinars sense trobar res i finalment vaig arribar a un lloc X en que vaig fer vora 2 quilos fins que se'm va fer de nit. Cal dir que els rovellons estaven prou homits, però no cucats.

Jornada 2. - També vaig anar de vesprada, primer al lloc X, on vaig trobar els de la part dreta, més blanquinosos i després a un altre pinar on vaig fer la resta. En total, vora quilo i mig.

Ara vindrà el fred i adeu als Rovellons fins l'any que ve. Mai havia anat 3 dies al rovelló en un mateix any, però és una activitat entretinguda perque passes l'estona entre els pinars i és una satisfacció quan en troves. Amés, al meu poble tot el mon tira cap al parany en aquestes dates i jo em negue a participar en eixes matances. El parany és un sistema de caça gens sel·lectiu, que busca capturar tords però el que més cauen son ocells despistats com caderneres i demés. És donar-li a play a un cassette i a fartar i beure mentre els pardalets van caient. Apart estàn els tiradors d'escopeta, que li tiren a tot el que es meneja per l'aire, siga una oroneta o un voltor. No vull extendre'm més, ja que molts amics meus son caçadors...

A buscar rovellons

2008-10-08T17:48:00.015+02:00

Diumenge passat vam decidir fer una expedició a Vistabella, en recerca de rovellons per fer una torrà al dinar. Això suposà no eixir de festa el dissabte per moure el diumenge a les 6:30 del matí. Arribàrem allí dalt a un lloc que es sabía un amic meu, però res de res, així que decidírem anar a un altre lloc que deia que era bo... però tampoc en vaig trobar cap. Es feren les 10 i mitja i esmorzarem. Ahí arribà la resta de l'expedició i ens vam pegar un bon esmorzar en Sant Joan per recuperar forces.
Anàrem a un altre lloc que deien que era bo, però no en vam trobar cap... només a uns caçadors fent una batida al javalí. Per últim anarem a un 4t lloc i a les 12:30 vaig trobar el meu primer rovelló de l'any. Per fi!!! La idea era agafar-ne més de 15 perque un amic nostre en va agafar 15 4 dies abans i li feiem la punyeta. Finalent en vaig agafar 15 i mig!!!!! Ací els teniu:
En la foto pareixen més menuts del que eren en realitat, però el més important fou el nombre. la següent foto li la enviarem per mòvil al que en va agafar 15:
Anárem a fartar-se'ls a Atzaneta, al maset de Bàrbara, juntament amb una bona torrà de carn de corder. Ací està Jordi fotent-se una barra amb allioli i sucre:
Fregirem diverses paelles com aquesta:
Fins i tot aquesta vespa estigué convidada al banquet:
Després vam anar a veure el monestir budista que hi ha allí prop. No si si és terme d'Atzeneta o de la Vall d'Alba però està prop d'Atzeneta i em va impresionar, i això que no vam entrar dins:

Video del les festes de Figueroles 2008

2008-10-01T23:35:00.001+02:00

Després d'una bona estona de feina, així ha quedat el vídeo que he fet aquest any amb el recull de fotos de les festes de Figueroles:

Fotos del Figuerock 2008

2008-09-23T18:43:00.006+02:00

Esta setmana son les festes de Figueroles, així que deixaré la blogosfera una mica abandonada. Malgrat tot, us deixe unes fotos del desfase del Figuerock, tretes de la web oficial:

Festes de Figueroles 2008

2008-09-16T19:21:00.004+02:00

Aquest és el programa resumit de les festes de Figueroles (està en castellà perque he fet un corta-pega):

VIERNES 19 DE SEPTIEMBRE
13:00 h. Lanzamiento de cohetes anunciando la llegada de las fiestas.
18:00 h. Pasacalle con el dolçainer.
22:00 h. Tortilla gigante en el polideportivo.
00:00 h. Disco-móvil A.M.Q.

SÁBADO 20 DE SEPTIEMBRE
12:00 h. Concurso de paellas.
18:00 h. Campeonato de parchís en el polideportivo.
18:00 h. Campeonato de guiñote, en el hogar del jubilado.
20:00 h. Inauguración de exposiciones.
23:30 h. Orquesta Salamandra.

DOMINGO 21 DE SEPTIEMBRE
11:30 h. Misa y procesión.
17:00 h. Pregón de fiestas
22:00 h. Teatro en la casa cultural.

LUNES 22 DE SEPTIEMBRE
11:30 h. Misa y procesión.
18:00 h. Ofrenda de flores.
21:30 h. Cena de sobaquillo.
23:00 h. Espectáculo de variedades.

MARTES 23 DE SEPTIEMBRE
9:00 h. Plantá de cadafals.
10:30 h. Misa por los difuntos del año.
16:00 h. Parque infantil en el frontón.
17:00 h. Gran chocolatada en el polideportivo.
18:00 h. Actuación del grupo de payasos Pipo y Lolo.
18:00 h. Semifinal y final del campeonato de ping-pong.
22:30 h. Desfile de belleza.
23:30 h. Dúo Duetto en el polideportivo.

MIÉRCOLES 24 DE SEPTIEMBRE
12:30 h. Entrada y prueba de vaquillas.
17:30 h. Vaquillas.
18:30 h. Prueba del toro cerril.
21:00 h. Salida de vaquillas.
23:30 h. Dos toros embolados.

JUEVES 25 DE SEPTIEMBRE
12:30 h. Entrada de vaquillas.
17:30 h. Vaquillas.
21:00 h. Salida de vaquillas.
23:30 h. Charanga.
00:30 h. Disco-móvil PKDO, en la calle Alcora.

VIERNES 26 DE SEPTIEMBRE
12:30 h. Entrada de vaquillas.
17:30 h. Suelta de vaquillas.
21:00 h. Salida de vaquillas.
00:00 h. Pasacalle de disfraces.
00:30 h. Baile de disfraces con la orquesta Gamma y a continuación discomóvil A.Q.M.

SÁBADO 27 DE SEPTIEMBRE
12:30 h. Entrada de vaquillas.
17:30 h. Vaquillas.
18:30 h. Prueba de toros.
21:00 h. Salida.
23:30 h. Toros embolados.
01:30 h. Orquesta Sarabanda y después disco-móvil.

DOMINGO 28 DE SEPTIEMBRE
14:00 h. Tombet de toro.
17:00 h. Entrega de trofeos de los diferentes concursos.
21:00 h. Traca final.

En definitiva, hi ha per a tots els gustos:

- Orquestres i garitos per als borratxos
- Bous, vaques i més bous per als qui els agraden els bous
- Una conferència de Jaime Peñafiel per a les marujes
- Misses per als beatos
- Concursos per als que els agrada competir
- Menjar per als fartons
- Teatre per als qui els agrada el teatre
- pallassos, varietés, desfilades de moda, disfresses, etc.

Esteu tots convidats... convidats a vindre, clar.

Us recorde un video de festes de l'any passat per anar obrint boca.

Fotos de la Cursa Ibèrica 2008

2008-09-12T02:27:00.005+02:00

Ja ha passat la Cursa Ibèrica i allí he estat fent fotos. Com no puc penjar ací 1000 fotos, he decidit al igual que l'any passat, de fer un video... però com no cabien totes en un, n'he hagut de fer 2, ja que youtube no accepta vídeos amb una duració superior a 10 minuts. Si algú es veu en el vídeo i vol tenir la foto, que ho demane en un comment i la publicaré per que se l'agafe.

Part 1

Part 2

Cartell del FigueRock'08

2008-09-02T18:36:00.004+02:00

Així ha quedat finalment el cartell del FigueRock d'aquest any. Sense cap mena de dubte tot son grups de reconegut prestigi dins del panorama Punk Rock. Personalment tinc ganes de tornar a veure Aluminosis, que fan molta festa allà on van i espere que Fulanito Metal siga un grup Heavy.

De la pàgina del Figuerock he tret també aquest póster amb una coneguda profecía:
Els cap de setmana anterior als concerts, hi haurà altres activitats destacades en Figueroles. Per una part es realitzarà un campionat local de futbol sala. En aquest campionat, els "garitos" del poble farán el seu equip en la recerca d'un trofeu. Espere guanyar alguna cosa amb els del meu garito, tot i que estic massa cremat, je je. D'altra banda el 7/9/2008 es celebrarà la IV Cursa Ibèrica, per la qual hi ha vora 800 participants i se n'esperen uns 1000. Com tots els anys matinaré per anar a fer fotos dels participants en la pujada més dura i us deixaré un reportatge gràfic en aquest blog, segurament en forma de video.

Vivac al Riu Cérvol 2008

2008-08-29T11:36:00.024+02:00

Us deixe un vídeo i fotos de l'última acampada-vivac que vam fer en el Riu Cérvol. Els llocs que apareixen son el Molí d'En Ric i el Toll Blau junt al Molí de la Font. Al Molí d'En Ric ja haviem anat més voltes, però el Toll Blau ens va costar més de trovar.

Cavalls junt al molí d'En Ric

Font del Molí d'en Ric

Molí d'en Ric i anticlinal geològic

Riu Cérvol

Roca Solàrium

Riu Cérvol

Hamaca

Riu Cérvol front al molí d'En Ric

Els 4 jenets de l'Apocalipsis

muuuuuu

Molí de la Font

Descens cap al Toll Blau

(idem)

Toll Blau

Congost del Toll Blau

David en el Congost del Toll Blau després de creuar les gèlides aigues del toll

Molí de la Font

Cascada en el Congost del Toll Blau

Tornada de festes d'Useres 2007

2008-08-19T17:32:00.003+02:00

Si, aquest vídeo és de l'any passat, però per fi ha arribat a les meves mans. Es tracta de la tornada des d'Useres un dia que feien festes allí. Se`ns va fer de dia i vam tornar fent rallie per una pista de terra. Per cert, vam arribar vius...

Platform - Un gran juego de plataformas online

2008-08-01T17:14:00.009+02:00

Estamos en verano y la gente no tiene muchas ganas de hacer nada productivo, incluido yo. Por eso os voy a recomendar un juego online que os hará pasar un buen rato: PLATFORM.

La trama del juego está basada en una película de ciéncia ficción llamada THE CUBE, la cual seguro que la mayoría de vosotros conoceis. Manejas a dos individuos a los que se les ha borrado la memoria y han sido encerrados en un laberinto lleno de salas cuadradas... y en cada compartimento hay una serie de trampas que debes esquivar coordinando a los dos individuos para llegar a la salida de la sala.

Para mi es el juego de plataformas perfecto, o el mejor al que he jugado, porque combina estrategia y habilidad con una trama que no te dejará parar de jugar. La dificultad va augmentando paulatinamente hasta el nivel 30. Luego, los niveles 31 y 32 el juego es totalmente diferente (ya vereis porqué) y el nivel 33 es la conclusión. Hay niveles muy variados, pero siempre se mantiene ese puntito de dificultad que te hace sentir satisfecho cuando los superas.

Crònica del Metal Fox 2008

2008-07-23T23:30:00.003+02:00

Finalment hi va haver canvis en el cartell i en comptes de Runic va actuar Barbarian, com podeu veure en el nou cartell. Runic és avuí en dia el grup estatal que més m'agrada i un dels que més acceptació té fora de les nostres fronteres, tot i que només te un parell de discos, però Barbarian van ser un bon recanvi. El motiu del canvi de cartell no el tinc molt clar, però tot es va torcer després del concert que van fer en l'Alcora.

Be, divendres va ser el dia dels grups punkarrilles "del terreno", que li ficaren ganes. Jo vaig fer el que faig sempre en els concerts de punk... com no m'agrada la música m'atrinxere en la barra fins que m'anime el suficient per anar a pegar bots, però com ja tinc una edat i els punkarrilles solen ser gent jove que encara no ha descobert el heavy, em vaig estalviar açò últim per no fer el ridícul. Després vam anar a un garatge a fer "música" fins que ens va enviar un veí i per acabar la nit vam anar al pub Trebol. Quan ja feia sol, al forn a comprar menjar i cap a Figueroles.

Dissabte va ser el dia gran. Quan vam arribar ja estaven tocant els sevillans Renno i sonava impresionant de veres. Tocaven un power metal molt canyero amb teclats i hi ha que dir que tenen un molt bon directe. A banda de l'excel·lent qualitat del so, els seus components animaven constantment al públic i no deixaven de moure's, sobretot el teclista, que era tot un show. Llàstima que encara no tinguen cap álbum a la venda, però estan destinats a ser un referent del Heavy Metal estatal.

Després de Renno, va ser el torn de Barbarian, un grup de Barcelona referent del thrash metal que està format per 3 membres: un baixista, un bateria i el cantant- guitarrista molt aficionat a fer tapping. Em va costar un parell de cançons acostumar-me a la seva música, perquè al costat del grup anterior amb els teclats i una guitarra més, em sonava buit. Després, no se si perquè van fer unes modificacions al so o perquè em va anar entrant la música, el grup em va encantar. A cada cançó que tocaven anava pujant la intensitat i al final vam acabar quasi tots apegats a l'escenari i pegant cabotaes. Si si, jo també vaig colaborar en l'escena... i anava preparat, perque portava el braçalet de punxos que arriba fins al colze.

L'últim de la nit foren el grup d'Albacete Angelus Apatrida, els quals, son ara per ara el millor grup de thrash metal a nivell estatal i un referent internacional. El seu concert va ser impresionant... d'eixos en que no pares de fer el cabra perquè la música t'ho demana. Thrash metal pur i dur de molta qualitat. En acabar el concert em vaig haber de comprar una camiseta d'ells. Després dels concerts, al Trebol a seguir la festa heavy, a comprar pastes, al cotxe i cap al poble a dormir.

Per variar, deixe un altre video d'ells:

IKARIAM - Crea el teu propi imperi en l'antiga Grècia (joc, trucs, com jugar,...)

2008-07-17T21:00:00.018+02:00

Ikariam és un joc online multijugador a temps real, en que has de crear un imperi de polis gregues i anar desenvolupant-les. Sona simple però has de jugar amb molts factors i açò el fa entretingut. Un dels avantatges és que per jugar, pots estar continuament fent coses, saquejant etc, o pots entrar 2 o 3 voltes a la setmana i ficar-ho tot en ordre. Anem pas per pas:

Descripció i primers passos?

Primer has de registrar-te en www.ikariam.es i triar el servidor o món en que vols jugar, preferiblement el servidor Alpha perquè és en el que estic jo. Quan comences el joc, et donen una ciutat o polis a la que has de ficar nom. En aquesta ciutat només hi ha un edifici, que és la intendència i una sèrie de llocs buits on aniran els nous edificis. La ciutat està dins d'una illa amb un nom propi i en cada illa hi ha fins 16 ciutats més. L'illa està dins del món que has elegit, que és un arxipièlag inmens d'illes on es troben tots els jugadors del servidor.

En el joc tens 3 tipus de vista: la vista de la ciutat, la vista de l'illa i la vista del món.

En la vista del món, pots veure un conjunt d'illes en que cadascuna té un nom i unes coordenades. Cada illa té una xifra que indica el nombre de ciutats totals i també és indicat el be de que disposa i el temple, dels quals ara en parlaré. Aquesta vista serveix per a moure't per l'univers Ikariam.

En la vista de l'illa el que veus és la teva illa i totes les seves ciutats. Les ciutats en blau son les teves, les que estan en verd son les de la teva alliança i la resta estan en roig. Punxant en una d'aquestes ciutats pots fer diverses accions com veure el nivell d'intendència, bloquejar el seu port, saquejar-la, enviar un espia, enviar-li recursos, enviar un correu al jugador o veure la pàgina externa de la alliança en la que està i enviar un correu al diplomàtic d'aquesta alliança. En el centre de l'illa trobarem 3 coses: el temple, la serreria i el lloc d'extracció del recurs de l'illa. Hi ha diversos tipus de temple i depenent de quin siga dona uns avantatges o uns altres a les ciutats de l'illa. Hi ha temples que donen un petit percentatge més a les extraccions, altre que fa més ràpids els mercants, altre que et dona més defensa, etc. Els membres de l'illa poden anar fent donacions d'or al déu i quan s'arriba a una certa quantitat de bens donats, durant un dia l'illa tindrà unes qualitats especials, però açò ocorrerà en les fases més avançades del joc. Podeu vore els distints típus de temples i més informació sobre el joc ací. La serrería serveix per treure fusta, necessària per la construcció, les donacions i l'exèrcit. Depenent del nombre de treballadors que tingues, podràs treure més o menys fusta, però quan més gent tingues ahí, menys burgesos tindràs, i els burgesos son els que generen diners. La serrería té un límit de treballadors per ciutat, límit que es pot ampliar ampliant la serrería i per ampliar la serreria es tots els jugadors de l'illa han de donar fusta. Sempre hi ha algú que dona menys del que deuria i sol ser amenaçat per la resta. El lloc d'extracció del recurs de l'illa funciona amb el mateix mètode de donacions i treballadors que la serrería, amb la diferència que en traus la meitat per cada treballador. Hi ha 4 tipus diferents de recursos dels quals en cada illa només hi ha un: la vinya, la mina de cristall, la cantera de marbre i la mina de sofre. El vi serveix per fer creixer a la població de l'illa subministrant-lo en la taberna d'aquesta i per les construccions de nivell avançat. El marbre s'utilitza per la construcció de quasi tots els edificis. El cristall serveix per ampliar l'academia, comprar investigacions, optimitzar la milicia des del taller d'invencions i fer espies. El sofre s'empra per fer exèrcit i és el que menys s'usa a no ser que sigues un jugador molt agressiu militarment.

En la vista ciutat tens a la vista tots els edficis una volta els has construit i punxant damunt de cadascú accedeixes a les seves funcions. Punxant damunt d'un lloc buit pots fer un edifici nou. Després aquestos edificis haurás de pujar-los de nivell per millorar el seu rendiment i cada volta et costarà més temps i recursos.

A la franja superior del joc, el que correspondria al menú, hi ha una sèrie d'indicadors i de funcions que ara us detallaré. A l'esquerra del tot hi ha un vaixell i unes monedes d'or. Al costat del vaixell t'indica el nombre de vaixells mercants totals i el nombre de vaixells disponibles, i si punxes damunt d'aquest pots veure en que està ocupat cadascun dels mercants i quan finalitzarà la seva missió. On estan les monedes t'indica la quantitat d'or total que tens i si punxes damunt t'apareixerà l'or que gasta i que genera cada ciutat.

En la pestanya del costat pots canviar de ciutat en que estàs actuant. Baix de la pestanya apareix el nombre de punts d'acció disponibles que té cada ciutat. Transportar bens i llançar atacs necessiten punts d'acció disponibles i no et pots passar. Al costat hi ha un indicador on et diu el nombre de burgesos que tens en la ciutat i la població total. Davall d'açò tens indicat el nombre de recursos de cada tipus que tens en cada ciutat. Ahí també pots escollir entre els 3 tipus de vista.

A la dreta de tot tens 4 cares que s'iluminen quan hi ha un aconteciment o altre per que punxes damunt d'elles i te n'assabentes. La primera és el teu intendent i t'indica tot el que succeeix en les ciutats, és a dir, quan arriba un mercant amb bens, quan arriba un mercant al seu destí on ha de comerciar, quan s'acaba de construir un edifici i alguns apunts de caracter militar. El segon és el conseller militar i t'informa de tots els moviments de tropes i de les batalles, així com t'informa quan ets atacat. El tercer és el conseller científic i t'indica el que estàs investigant amés d'avisar-te quan s'acaba d'investigar alguna cosa. El que està més a l'esquerra és el conseller diplomàtic i t'avisa quan tens nous missatges d'altres jugadors. Punxant sobre ell accedeixes a la safata d'entrada, la safata d'eixida, els acords i al llistat de membres de la teva alliança amb la puntuació que tenen i la opció d'enviar un missatge a tots els membres d'aquesta o a un determinat. Això si és que pertanys a una alliança.

Dalt d'aquest menú hi ha un altre menú en el que hi ha enllaços útils. El primer és l'ajuda del joc, molt específica i gràfica. El segón és la classificació, on pots veure quina possició ocupes tu i la teva alliança dins del teu servidor, i els punts que tens. També pots veure el lloc que ocupes i la possició en diferents apartats del joc com la construcció, l'investigació, l'exèrcit i l'or acumulat. Aquestes últimes dos dades són útils a l'hora d'atacar a algú, ja que si té molts punts com a general totals, no val massa la pena ficar-se amb ell i si no té massa or total, no esperes treure'n massa en cada atac. Si un jugador acumula molt d'or també pot ser un símptoma de que està inactiu, ja que l'or es sol usar per comprar vaixells mercants. En la classificació també es pot buscar a un jugador determinat per enviar-li un missatge. Els punts totals de la classificació es pugen bàsicament mitjançant la construcció, fent exèrcit amb unitats cares, investigant i comprant mercants amb l'or. El següent enllaç del menú son les opcions, on entre altres coses pots ficar-te en estat "de vacances" durant uns dies, quan has d'estar un període de temps sense poder entrar al joc. Estant de vacances ningú et pot atacar i quan tornes tindras les ciutats tal com les havies deixades.

EDIFICIS:

- Intendència. És l'ajuntament i quan més nivells la puges, més capacitat d'habitants tindra la ciutat. Punxant damunt d'ella pots veure la situació de la ciutat, a que es dedica la gent, els beneficis, els habitants, la felicitat, el creixement, si hi ha corrupció,... i també pots canviar el nom de la ciutat o abandonar una colonia.

- Acadèmia. És on es realitzen les investigacions. Quan més amplies l'edifici, més investigadors podrà albergar i més ràpides es faran les investigacions. Per contra, el nombre d'investigadors suposa un cost per la ciutat i s'ha de buscar un equilibri en l'economía. Pots triar d'investigar en 4 rames diferents: navegació, ciència, economía i milicia. Cada investigació suposa una serie d'avantatges per les teves ciutats, ja siga poder fer unitats militars noves, construir més ràpid, poder explotar més els recursos de l'illa, poder fer nous edificis,... Cada volta les investigacions requereixen més punts d'investigació i per tant es fan més llargues.

- Dipòsit. És on s'emmagatzemen els recursos de la ciutat. Quan més gran siga el dipòsit, més capacitat tindrà la ciutat i major serà la quantitat de recursos protegida front als saquejos.

- Tenda. Ahí pots ficar a la venda els teus recursos al preu que tu vulgues i també veure les ofertes dels altres jugadors i comprar a canvi d'or. El transport dels materials es fa mitjançant els mercants, que a voltes tornen buits si al lloc de destí hi ha una guerra o si se t'han adelantat al comprar. Per que no se t'adelanten pots fer acords comercials amb altres jugadors. Quan més gran siga la teva tenda més quantitat de material pots ficar a la venda i pots veure ofertes de gent més llunyana.

- Caserna. És on crees les tropes de terra i on aquestes fan la vida. Quan més gran sigue la caserna podràs fer tropes més ràpid. Amés, les tropes tenen un nivell mínim de caserna per poder ser creades. Les tropes de terra son aquestes i quan més nivell tinguen, més sofre i més quantitat d'or per hora necessiten, però convé tenir tropes amb el màxim de nivell, sempre barretjant algún metge, cuiner, catapulta o alguna unitat més baixa. Els atacs amb unitats combinades fan més mal.

- Museu. Dona felicitat a la població i per tant fa que augmente la població com la taberna però en mejor mesura. Per omplir el museu has de fer acords culturals amb altres usuaris, consistents en que un envia un missatge i l'altre l'accepta. Cada ampliació del museu et permet fer un nou acord cultural.

- Taberna. Fa creixer la població donant-li felicitat. Per que funcione, la ciutat ha de tenir un subministrament de vi que aquesta s'anirà xuclant poc a poc. Quan més gran siga la taberna, més vi es podrà donar a la ciutat i més habitants tindrà. En les illes que no tenen vi, l'hauràs d'anar portant i evitar que s'acabe o la població baixarà brutalment.

- Ambaixada. Serveix per poder fer acords culturals, acords militars, per poder unirte a una alliança i per poder crear-ne una a partir del nivell 3. A major nivell, més punts de diplomàcia. També pots veure en ella la pàgina interna de l'alliança i un llistat amb tots els membres de l'alliança amb la seva puntuació i una opció per enviar-los un correu. Des d'ahí es busca l'alliança per unir-te a ella o per veure la seva pàgina externa. Si ostentes un càrrec dins d'una alliança com puga ser el de Líder, Ministre de l'Interior, Diplomàtic o General, tindràs més opcions. Per exemple, quan era diplomàtic podia editar la pàgina externa de l'alliança des d'ahí i ara que sóc Ministre de l'Interior puc veure cadascuna de les ciutats de tots els membres, puc tirar-los fora des d'ahí, editar la pàgina interna i veure els recursos de tots. No us oblideu, si esteu en el servidor alpha soliciteu unir-vos a l'alliança WARRIORS UNIONS (WUN), ja que estem entre les 20 millors, tenim foro propi i som bona gent.

- Taller d'invencions. Serveix per "dopar" les unitats militars i els vaixells a canvi d'or i cristall, és a dir, donar-los un plus d'atac i de defensa.

- Amagatall. Lloc per fer els espies. A cada nivell pots fer un espia nou amb una mica d'or i una mica de cristall. Tenint espies a la teva ciutat fas més difícil que la resta de jugadors t'espien i pots enviarlos per espiar altres ciutats. L'espia per fer cadascuna de les accions té un cert percentatge de probabilitats de ser descobert i si és descobert el perds. Pots espiar moltes coses, com els bens que hi ha al dipòsit, les tropes, l'estat de connexió... i també pots veure la ciutat en si, amb el nivell de tots els edificis.

- Muralla. Dona un bonus de defensa extra a la teva ciutat. És important tenir la muralla al nivell de la intendència o un nivell superior per que faci be la seva funció. És interessant tenir catapultes o ariets per complementar la muralla, així com a l'hora d'atacar una ciutat ben enmurallada.

- Palau i residència del gobernador. El palau és l'edifici més car de fer i et permet fundar una nova colònia a cada nivell que l'amplies. Per fundar una colònia has d'anar a un lloc buit d'alguna illa i colonitzar-lo. L'edifici del palau només està en la teva capital però en les colònies està el seu equivalent anomenat residència del gobernador. Si no tens les residències del gobernador al mateix nivell que el palau hi ha corrupció en la teva ciutat i la corrupció se't menja un percentatge de tot. Per tant, s'han d'ampliar aquestos edificis tot i que el seu cost és el mateix que el del palau.

- Port comercial. Edifici d'on ixen i arriben els vaixells mercants. En ell pots comprar els nous mercants, que et costaran cada vegada més diners. Quan major siga el port, més ràpid carregaran i descarregaran els vaixells, però no convé tenir-lo més enllà del nivell 3 perqué és un arma que es pot tornar en contra teva, ja que quan major siga el port, també els saquejadors poden saquejar-te més recursos per cada atac. Un bon sistema de defensa quan vas a perdre una batalla i et van a saquejar és demolir el port, ja que així no et furten quasi res i després es torna a fer en un momentet.

- Drassana de guerra. Serveix per fer vaixells de guerra. A major nivell, més varietat de vaixells podràs fer i més ràpidament. Els vaixells també tenen un cost econòmic per hora al igual que les unitats, per tant no cal passar-se tenint flota.

Com jugar, trucs i consells?

Jugar és fàcil, però vaig a donar-vos una sèrie de procediments a partir de la meva experiència per creixer el més ràpidament possible:

- Els primers dies és quan has d'estar més damunt del joc, ja que els edificis costen poc de temps i les investigacions van ràpides. Fica-li sentit comú a l'hora de crear els edificis, controla que no perdis or i no tingues massa exèrcit si no hi ha ningú que t'ataca, ja que si ets nou l'exèrcit que et puguis fer és igual a no-res comparat amb els teus veins que ja portaran una temporadeta. Presenta't als teus veïns d'illa dient-los que ets nou i que col·laborarás en les donacions de l'illa, així t'evitaràs algún atac que altre i guanyarás aliats.

- El principal objectiu per abastir és tenir el màxim nombre d'habitants possibles, ja que amb més habitants, tindrás més diners, més capacitat per treballar en l'extracció de material i podràs tenir més exèrcit i més investigadors. Per tant, si has caigut en una illa vinícola, perfecte perquè podràs anar ampliant la taberna i fent creixer la població i si has caigut en una illa amb marbre també està bé perquè podràs ampliar ràpid els edificis i fer prompte una colònia, la qual l'hauràs de fer convenientment en vi. Si has caigut en cristall, les dues pròximes colonies convé que les faces de marbre i vi i si has caigut en sofre, quan facis una colonia fes-la capital i abandona la de sofre a no ser que tinguis el temps necessari per fer una economía de guerra. El sofre és el que menys s'usa i està a preu de mercat sota els costos de producció. Per fer creixer la població has d'anar ampliant la intendència i la taberna sense oblidar la resta d'edificis i sense oblidar tampoc l'acadèmia i l'investigació. La tercera ciutat deuries fer-la de cristall, si es que encara no en tens cap, la quarta en marbre i la cinquena en marbre o en vi. No t'oblides de l'ajuda dels museus una volta pugues fer-los. En definitiva, tracta de tenir el máxim nombre de ciutats i el més habitades possible.

- Explota al màxim els recursos de l'illa i si tens excedent ven-los per damunt de 24 per unitat, que es el que deixes tu de guanyar per produir-los.

- Per defensar-te fes el que et vaig a dir. En primer lloc, tracta de no tenir un port que cride l'atenció als saquejadors... nivell 2 i més avant nivell 3. Si veus que et van a saquejar, no és mala opció demolir el teu port. Tracta de tenir un nombre d'espies en la ciutat similar al nivell de la intendència per que siga molt difícil que t'espiin amb èxit, ja que si no t'espien no tindran la seguretat per saquejar-te. Tracta de tenir almenys un vaixell de guerra en cada port, perquè així no et poden arribar atacs des d'altres illes sense bloquejar-te el port. Una volta pugues fer tropes merament decents, fes-ne algunes mirant sempre l'economia. Sobretot hòplites en un principi i després girocòpters, gegants, etc, però complementant-les amb altres unitats més ofensives, ja que per les tropes amb més defensa son molt resistents però no tenen massa poder per fer matar als enemics i només aconsegueixen allargar el combat. Dopa-les en el taller d'invencions per optimitzar-les. Quan tingues tropes, puja la muralla a un nivell superior al de la intendència i açò et doblarà o triplicarà la defensa. Fes també vaixells, dels millors que pugues fer, així amés de defensar millor el port, dona més respecte als saquejadors.

- Per atacar és preferible que l'adversari siga un jugador inactiu, evitant així possibles repressalies. Sabràs que està inactiu perquè en la vista de l'illa apareix el nom de la ciutat en gris. Abans d'atacar una ciutat, has de saber coses d'ella. Primer has de mirar que no pertanya a una alliança amb la qual la teva alliança tinga un tractat de pau. A continuació li envies un espia. Mentre l'espia arriba, mira en la classificació la quantitat d'or acumulat que té i quan més en tinga millor. Quan arribe l'espia, espia-li la ciutat fixant-te sobretot en el nivell del port i el de la muralla. Després li dius a l'espia que inspeccione les tropes que hi ha i a continuació el dipòsit. Que no t'extranye si una ciutat no té cap tropa defenent la ciutat.

Si el que has vist et convenç passa a l'atac i envia algún espia més, ja que ajuden a obrir escletxes en la muralla. Si la ciutat atacada té vaixells de guerra hauràs de bloquejar-li el port enviant-li una quantitat de vaixells amb un poder superior al seu, tenint molt en compte la qualitat dels vaixells, no només la quantitat. No envies les tropes encara perque els vaixells de guerra son més lents, calcula que quan arriben les tropes de terra ja tingues el port bloquejat. Si no hi ha vaixells de guerra, obviament no cal bloquejar el port i si la ciutat està en la teva mateixa illa, no cal bloquejar el port encara que tinga vaixells de guerra.

A l'hora d'enviar el nombre adequat de tropes, has de tenir en compte el nivell de la muralla i el temple de la illa en que està la ciutat, ja que el temple pot donar un plus a les tropes i la muralla al 100% duplica la defensa. El cos central de l'exèrcit ha d'estar format per unitats el més poderoses possible en força ofensiva. Quan comences amb el joc tindràs espadatxins, després arquers, després fusilers, després girocòpters i finalment bombarders. Juntament amb el cos central de l'exèrcit has de ficar tropes de tot tipus. Per exemple, si envie a l'atac 20 girocòpters com a cos central de l'exèrcit, hi adjuntaré per una part catapultes per fer front a la muralla, metges i cuiners per regenerar les tropes i fer-les més resistents, arquers i fusilers per atacar a distància, algun hòplita per donar resistència i algún espadatxin per la seva capacitat d'asalt. En les batalles fortes, pots fer l'atac des de diverses ciutats a la vegada, calculant que arriben en un interval de temps no massa gran. Després, una volta guanyada la batalla envia més atacs per anar saquejant la ciutat. Ves amb compte amb el segon i tercer atac perquè encara quedaran algunes tropes enemigues tot i haver guanyat la batalla. Deprés ja pots saquejar enviant només un espadatxí o un hòplita. Si el jugador està actiu, no l'ataques més de 5 voltes al dia des de la mateixa ciutat perquè et poden banejar per bashing. Saquejar de manera continuada a gent sense defensa és anomenat el mètode carronyer i dona els seus resultats. Amb cada batalla que guanyes els teus mercants saquejaràn una quantitat d'or i de bens que anirà relacionada amb el nivell del port i amb els recursos que tinga. Amb els inactius, quan ja no traus massa diners i bens, deixa'ls respirar un día i quan tornes a atacar-los tornaran a tenir recursos. Els punts d'acció et limiten el nombre d'atacs simultanis per ciutat i el nombre de mercants també s'ha de tenir en compte perquè quan no te'n queden no pots saquejar res.

mètode carronyer

- A l'hora de buscar-te un alliança has de tenir en compte diversos aspectes. El primer és veure quines són les alliances predominants de la zona en que estàs. Després mira les seves pàgines externes per veure quina està més ajustada als teus ideals i mira també en la classificació d'alliances la puntuació total i la puntuació mitjana. Tin en compte que moltes alliances tenen suballiances i poden ser més fortes del que et creus. Si no tens massa puntuació potser no et vulguin en cap alliança, aleshores tampoc estàs per a triar massa, agafa l'opció menys dolenta. Pots crear la teva alliança però és l'opció més complicada.

Espere que us haja agradat aquest totxo resum del joc.

Veure televisions de tot el món a través de la xarxa

2008-07-08T22:05:00.003+02:00

He descobert recentment una pàgina anomenada tvweb360, en la qual hi ha una infinitat de canals de tot el món i de tot tipus. Personalment recomane el canal Rock TV Hard, on fiquen Heavy Metal prou decent, però hi ha canal prou bons de tot tipus. Recomanable per aprendre idiomes i per veure que les televisions d'ací son una castanya (també estan algunes televisions espanyoles).

Pedregada al llac Titisee

2008-07-03T01:39:00.003+02:00

La setmana passada vaig estar en terres alemanes amb la rondalla i els grups de danses de Figueroles, Cabanes i Torreblanca. Ens van passar prou coses, una de tantes aquesta que veureu al video.

Arribàrem al llac Titisee i en comptes de anar com tots en el vaixell gran, vam agafar una barqueta a pedals pagant uns mòdics 2€ per cap. La idea va ser bona en principi, ja que la barqueta anava prou be i en un tres i no res vam creuar tot el llac picant-nos amb el vaixell gran on anàven els demés, amb qui no vam poder, i despres picant-nos amb una barqueta a motoret, a qui vam véncer no sense suar.

El problema va arribar en el moment en que ens trobàvem en el punt més llunyà... el que pareixien peixos saltant van resultar pedres de la mida del dit gros, les quals ens van obligar a montar el capot de la embarcació. La cosa es va anar embrutant i pareixia la 2ª Guerra Mundial, enmig del llac i sense visibilitat ens vam desviar una mica de la linea recta però finalment vam poder arribar al lloc d'origen, no sense patiments i confiant en que els llampecs que queien no ens afectaren. Quan vam arribar ens vam sentir com herois i forem el centre d'atenció durant unes hores. Ara sembla divertit i tot:

¡¡391,60€ a pagar!!... Hisenda, l'antítesi de Robin Hood.

2008-06-16T18:39:00.007+02:00

Hisenda diuen que som tots, però a mi m'acaben de desflorar en el primer any que faig la declaració de la renda.

Els llicenciats ja no podem ser més miserables del que som... ens veiem abocats a lluitar entre nosaltres per poder treballar precàriament com a becaris, mentre ens seguim pegant per treure'ns unes oposicions on hi ha gent que porta dècades preparant-se i gent amb endolls considerables. La vida és una competició on guanya el millor...relacionat. Després ens assenyalen com a malfaeners perquè vivim en casa dels pares, però a vore qui es compra un pis de 40 milions amb sous de 500€ al més.

Avuí he descobert que la miseria dels becaris precaris va més enllà. L'any passat vaig estar fent dues beques en arxius: a l'una anava de matí i a l'altra de vesprada. M'alçava a les 8 del matí per agafar el cotxe i anar a un poble de la contornada on entrava a les 9. A les 2 de migdia acabava, agafava el cotxe, a les 2:25 arribava a casa, menjava el que podía i a les 2:55 agafava la bicicleta amb el menjar a la pantxa. Anava en plan Indurain perquè se'm feia tard i a les 3 de la vesprada devia estar en l'altra beca. Em passava la vesprada fins les 9, sopava i mirava coses de l'ordinador...eixa era la meva rutina.

Feia 11 hores al día en beques i en certa manera em sentía privilegiant per treballar en el que he estudiat, tot i sabent que amb les beques no cotizes, no tens les vacances pagades que et toquen per llei, no et compten com a mèrit i no et donen atur quan se t'acaven. De la beca de per de matí em donaven uns 500€ provinents de la universitat mentre que de la de la vesprada uns 1000€ provinents de la generalitat i abonats íntegrament el día 27 de desembre. Son beques que al cap i a la fi no estan malament del tot perque em treia prou diners i jo no soc una persona de gastar.

Però avuí m'han fotut del tot...com he rebut diners de dos pagadors diferents estic obligat a fer la declaració, així que m'he presentat a les oficines de l'agència tributària per primera volta en la vida i amb tot el respecte que això dona. Quan m'han dit la quantitat a pagar al·lucinava. Zapatero diu que ens donarà 400€ però si te'ls lleven primer, no se on està el mèrit. Robar als pobres per donar-lo als rics no crec que siga el més just en una societat que s'autoanomena avançada.

Pivot Stickfigure Animator

2008-06-13T19:44:00.004+02:00

Pivot Stickfigure Animator és un programa que et permet fer animacions cutres con figures del caire de l' "stick". Com ocupa molt poc i n'he vist bones crítiques, me l'he hagut de baixar per curiositat. La veritat és que és simple, però les animacions son relativament fàcils de fer i és entretingut. Provant provant he fet aquest giff:

Metal Fox 2008

2008-06-09T23:34:00.004+02:00

Així serà el cartell del Metal Fox d'enguany. Aquest festival es realitza anualment en el municipi castellonenc de Llucena del Cid (al costat de Figueroles ^^) i en ell han participat grups com Tierra Santa, Red Wine, Sphinx, Bonn Scott Band, Centiela, Metal Mareny, Wurdalak, Angelus Apátrida, Heldar i un llarg etcètera. El sistema és el de sempre... divendres actuen grups de la zona que volen promocionar-se (la major part punkis) i l'entrada és gratuïta, mentre que dissabte es paga 10€ però als grups son de primera fila.

El cartell d'enguany m'agrada especialment perquè junta al millor grup nacional de métal extrem (Runic) i el millor grup nacional de thrash metal (Angelus Apátrida). Dues bandes que estàn pegant fort durant els últims anys... Angelus Apátrida amb el seu contundent directe i Runic, una banda local però amb èxit internacional. A Runic amés, els acaba de vore en directe aquest cap de setmana en L'Alcora per l'aniversari de "The Iron Horse's Bar", festival en que foren acompanyats per Metal Mareny. Amb ells, els sevillans Renno, als quals no tinc el gust d'haver sentit massa però que semblen un grup seriós.

Videos de Runic:

http://youtube.com/watch?v=vCpEOsuAL1I
http://youtube.com/watch?v=R3Wbx-HWIZE
http://youtube.com/watch?v=slPTRGVtE7c
http://youtube.com/watch?v=46AOyUmuWJg

Videos de Angelus Apátrida:

http://youtube.com/watch?v=HYhZIL18euo
http://youtube.com/watch?v=f763_OcJujw
http://youtube.com/watch?v=JPLOD2xJhcU
http://youtube.com/watch?v=3q4TlUfzO1w

Videos de Renno:

http://youtube.com/watch?v=IYkyjuIajbQ
http://youtube.com/watch?v=Ii63O55gOUY

Per als principiants en el mon del heavy, us deixe un manual per ser Heavy:

Kalmah - For the Revolution (2008)

2008-06-04T00:56:00.009+02:00

Kalmah, la virtuosa banda Finlandesa de Melodic Death Metal torna a la cárrega amb el seu 5é álbum d'estudi i ho fan amb força. El nou treball dels "Swamplords" s'anomena "For the Revolution" i és un dels seus álbums més complets i melòdics. En aquest disc els músics combinen més que mai tots els seus elements distintius. La veu torna a recuperar la seva versió més black que es deixà de banda en "The Black Waltz", però sense oblidar els registres guturals.

Aquesta banda és comparada moltes voltes amb els seus compatriotes "Children Of Bodom", però l'única similitud és la nacionalitat i el fet de tocar death melòdic. La música de Kalmah transmet unes sensacions diferents a les de Children Of Bodom... diriem que fan una música més extrema en tots els sentits. Per una banda, la batería te uns canvis de ritme molt agressius que Children no fa des del Hatebreeder. La música també és inclús més melòdica que la de Children, però amb uns teclats més gòtics i amb menys tocs "Happy". A banda d'açò, la veu també és prou diferent... Laiho té una veu diriem que més punkarro-hardrockera mentre que Pekka Kokko va des del registres propis del black metal que empra en les parts ràpides, fins els registres més guturals i greus per les parts amb riffs potents.

Passema ara a analitzar el disc amb més detall:

1. - For the Revolution. - Cançó que dona nom al disc. Té un començament molt a l'estil de Children, bons riffs i una tornada amb cors.

2. - Dead Man's Shadow. - Com la major part de les cançons de l'àlbun, combina ritmes i sensacions de tot tipus. Té teclats ambientals molt marcats sobretot a l'inici i molta melodía.

3. - Holy Symphony of War. - Riffs molt melòdics, teclats ambientals i cors de la tornada podrien definir aquesta gran cançó.

4. - Wings of Blackening. - He llegit a gent que diu que aquesta és la millor cançó de l'àlbum i de fet és una de les millors. Violentes melodies guitarreres amb bons riffs i parts més guturals, canvis de ritme, bon solo de guitarra i finalització molt melòdica.

5. - Ready For Salvation. - La cançó més diferent a causa del seu mid-tempo. Si no fos per la veu, podria semblar una balada.

6. - Towards the Sky. - Inici power-metaler però que poc a poc es va oblidant fent-se la cançó més pausada però amb bones guitarres.

7. - Outremer. - És el tema que més em recorda als seus inicis i a discs com "They Will Return", sobretot per les veus, l'agressiu solo i els so dels teclats en determinats moments.

8. - Coward. - Te alguns dels millors riffs del disc, una part central molt melòdica i una tornada gutural prou contundent.

9. - Like a Slave. - Última cançó de "For the Revolution" i potser la més melòdica. Diria més coses, però crec que ja m'he repetit prou.

Aquest videoclip és del seu anterior àlbum, però no en tenen altre:

Les diverses realitats de les coses

2008-05-29T01:55:00.011+02:00

Mireu aquestes imatges en tamany reduït i després clickeu damunt d'elles per ampliar-les. Veureu que el que pareixia un retrat és molt més que això. Açò representa que no hi ha una realitat única pera a cada concepte, per tant s'ha de ser tolerant amb la gent i acceptar tots els punts de vista. Hi haurà gent que mirant aquestes imatges veurà només una cara i ho defendrà com la única possibilitat, però mai és així. Si lliges açò i et dediques a la política, pren nota.

CAMPIONAT LOCAL DE TENIS DE TAULA (Figueroles d'Alcalatén)

2008-05-26T18:27:00.005+02:00

A finals de l'any 2007 es crea en Figueroles un club de ping-pong. Manolo, Tino i Jesús foren els precursors de la iniciativa, ja que compraren amb els seus diners la primera taula, la qual fou ubicada en el local polifuncional de la localitat. Poc a poc s'anà afegint gent de totes les etats al club mitjançant el pagament de 20€ i a les poques setmanes ja s'havia pagat la taula. S'anà extenent l'afició i la taula tenia ja molta demanda, fet per el qual se'n comprà una altra. No vull mullar-me en la xifra, però més de 50 socis segur que en som. I dic "en som" perquè jo també soc soci des de fa poc més de mig any. L'última adquisició del club ha segut una xarxa per jugar també a badminton.

Arran de l'èxit d'aquest esport en Figueroles, s'ha estat gestant de fer un campionat durant mesos i finalment la idea es portarà a terme. S'ha obert el termini d'inscripció per fer una lligueta rotllo campionat. El preu d'inscripció és de 5€, que s'han de pagar en el bar del local polifuncional abans del 31 de maig. Hi ha un berenar inclós.

Aquest vídeo correspon a una partida del diumenge passat de vesprada després d'unes quantes servesses:

(val, no som nosaltres... no puc negar-ho)

Dibuix inacabat

2008-05-23T17:10:00.002+02:00

Aquest dibuix el vaig fer un cap de setmana d'estiu en que estava amb la venada artística. El paisatge és el que es veu mirant per la finestra de la meva habitació en Figueroles a les hores de la vesprada. Està inacabat perquè no vaig tenir ni el temps ni la inspiració suficient per acabar-lo. La qualitat també és millorable, però tampoc soc un dibuixant "pofesioná". El poble que es veu al fons és Llucena del Cid.

L' Alcalatén recuperant-se de l'incendi

2008-05-20T23:03:00.010+02:00

Aquest cap de setmana ha estat passat per aigua de manera íntegra i això va unit a una necessitat d'estar sota un sostre. Per una banda m'alegre de que ploga per la necessitat que hi ha d'aigua i per ser maig el millor mes per que ho faci, però per altra banda el cap de setmana el meu cos necessita fer un esport u altre i amb la plutja les possibilitats es limiten al ping pong i el futbolín dels bars. Així que diumenge, només vaig vore que deixava de ploure i que no apareixien torrellons en l'horitzó, me'n vaig anar a córrer.

Córrer no és un esport que m'agrade massa, però com els meus col·legues no eixien per motius diversos (ressaca, concurs de guinyot, ...) només em quedava eixa opció i la d'agafar la bici. La segona opció la vaig descartar ràpidament perquè estava tot enfangat, així que a córrer me'n vaig anar. Em vaig marcar una ruta prou exigent que inclogué la pujada més dura de la Cursa Ibèrica. Com a mi no m'agrada fer el viatje de bades, vaig agafar la càmera de fotos per fer fotos de com es va recuperant la vegetació de la zona després del devastador incendi que hi hagué fa 8 mesos. L'atleta eixí de casa i ... no vaig aguantar ni 10 minuts correguent :( ... clar, per a tot fa falta una preparació i les cames em pesaven. Sol·lució: anar caminant ràpid, ja que no vaig poder fer autostop, je je.

De sobte vaig arribar a la zona cremada. Davant de mi començava el camí de cabres que voreja l'impresionant cingle anomenat "La Roca Naram". La zona següia sent un tètric bosc de rames negres, però em va sorprendre gratament l'esforç que feia la natura per reconquerir el paisatge. El sol estava replet de brots de plantes, d'arbres i ple de flors. Ginebres, coscolls, garroferes, enzines, ... tota mena d'arbres cremats eren rodejats per fillols amb un verd intens. Les plantes van ser les pioneres, menció especial per les esparregueres. Per el que respecta a la fauna, la roca naram estava plena de rapinyaires i també es veia alguna "vaqueta" o "cargol blanc".

Vaig arribar al final de l'itinerari previst, el bassot de les Traguantes, i com això de seguir camins mai ha anat amb mi, em vaig tirar camp a través per anar baix la mateixa "Roca Naram". El risc de mascarar-se era del 150% però mai havia anat a la base d'aquesta roca. Vaig anar trempant cap amunt i ben aviat em vaig donar compte que no estava a soles. Un grup de rapinyaires hostils m'havia estat observant i en veure que m'apropava on devien estar les seves cries, van començar a escandalitzar. Per no molestar més, vaig entornar-me'n per on havia vingut.

En arribar al camí em vaig adonar de 2 detalls que se m'havien empassat: el temps i la pluja. Se m'estava fent de nit i mirant a l'horitzó vaig observar que la pluja tornava, tot i que no era en forma de tronada. Arran aquesta observació vaig tornar a intentar això de córrer i no se si fou per necessitat però vaig aconseguir mantindre un ritme quasi fins 3/4 de camí. No vaig poder evitar la pluja però em vaig sentir satisfet.

En aquest vídeo que he montat amb el Movie Maker a partir de les fotos i vídeos que vaig fer, podeu veure l'estat de recuperació en que es troba el paratge:

* L'única cosa negativa respecte a la recuperació de la zona fou el dolent estat dels arbres que es van plantar per a tal efecte.

Aquest blog canvia de nom (trieu el que més us agrade)

2008-05-16T19:35:00.003+02:00

Grans èxits del Heavy Metal a diferent velocitat III

2008-05-13T22:44:00.004+02:00

A causa de l'èxit de la secció i a l'entusiasme de la gent que em parava per el carrer per demanar que seguira en aquesta línia, una setmana més torna el Heavy a tempo canviat:

- Cage - Comencem amb aquest tema del grup Finés anomenat Sonata Arctica, compost per virtuosos músics i que sorprengúe amb els 2 primers álbums que van treure. Aquest tema és del 3er disc i és la típica cançò ràpida de Sonata, molt melòdica. Enlentint-la s'aprecia encara més la qualitat musical al detall:

- Ravenheart - Altre espectacular grup Finés que es diu Eternal Tears Of Sorrow inclogué aquesta cançò en el seu últim àlbum. És un grup amb cançons que graten la perfecció en el seu estil simfònic, tot i que els seus començaments van ser ben diferents. El tema va ser accelerat per a un vídeo de la RDP però no va cabre tota, així que ací us deixe la cançó al complet:

- Vicio letal - Una de les millors cançons del millor grup de heavy metal de la història de la música espanyola, els asturians Avalanch. Aquest grup creà 3 obres mestres del gènere en els seus 3 primers treballs i després es separà. En aquest cas he enlentit una cançó en directe per que aprecieu la perfecció amb que la toquen:

- Blind in Texas - Cançó dels clàssics estadunidencs WASP que estigueren fa poc en la Salatal però cantant ben apresseta:

- Painkiller - Seguint amb els clàssics, i sense més comentaris el Painkiller de Judas Priest a ritme lent però potent:

- Traveler in Time - Coneguda cançó de Blind Guardian tocada en directe. Com és típic en els seus primers discs, és una cançó molt ràpida... i jo amés l'he accelerada:

- I spit on your grave - Del grup sueco-finés Sinergy, el qual fa anys que no publica rés i per el qual han passat grans músics com Jesper Stromblad (In Flames) o Hillman (Nightwish), amés de contar en l'actualitat amb els 2 guitarres de Children of Bodom, el millor grup de la història. En aquest cas he alentit el tempo:

- Roots - Famosa cançó dels brasilers Sepultura però a tota castanya:

- Midnight Love - Impresionant tema de Heavy Metal clàssic del disc Time Will Tell, dels grans "Fifth Angel", això si, més lent:

- Nightfall- Per últim, una grandiosa balada de Blind Guardian accelerada de mala manera:

Grans èxits del Heavy Metal a diferent velocitat II

2008-05-08T19:18:00.003+02:00

Continuem aquesta secció iniciada la setmana passada amb cançons que queden be tant accelerant-les com enlentint-les:

- Pure és una cançó del grup de power metal suec anomenat Lost Horizon, concretament del seu segon disc. Quan l'enlentim sona potent i èpica, i quan l'accelerem queda frenética:

- Tears Of Time és una cançó de l'extint grup alemany "Crematory", que feia una música molt ambiental i que juga amb les emocions. Escolteu-la a diferents velocitats i notareu els canvis:

- Lust for life és una cançó que em vaig baixar pensant-me que era la de Gamma Ray. No se de quin grup és aquesta versió i se que algún aficionat al Heavy Metal clàssic em dirà blasfem. El cantant em recorda a Ralph Scheppers. Escolteu-la a dues velocitats i s'adonareu que és una gran cançò:

- One Last Time, coneguda balada de Dream Theatre. Ací us la deixe a ritme de chill out i després accelerada:

- De bonus track us deixe un parell de cançons més. Una és una versió a ritme molt pausat d'una cançó del tetris que a voltes he usat per relaxar-me. L'altra és una cançó del primer disc de Lost Horizon que es tiu "Storm in the Metal Wind" però enlentida:

Grans èxits del Heavy Metal a diferent velocitat - 1

2008-05-02T17:49:00.006+02:00

Comence aquesta nova secció en que us oferiré cançons més o menys conegudes del Heavy Metal però accelerades o alentides. Amb el canvi de tempo es poden experimentar noves sensacions amb una mateixa cançó. Ahí en van 10:

- The Clansman és per mi la millor cançó de Iron Maiden junt amb Fear of The Dark. Accelerant-la és fins i tot millor:

- The Black Diamond és una cançó dels finesos Stratovarius. És una cançó ràpida, però escoltant-la enlentida pareix que el temps es pare:

- Excalibur és un tema de Grave Digger prou ràpidet, malgrat això, jo encara l'he accelerat més:

- Betrayed és una cançó d'un grup finés de death melòdic anomenat Norther. Aquesta cançó m'encanta i si la escolteu més lenta sona potent:

- Entre dos Tierras, coneguda cançó dels Heroes del Silencio. A ritme normal és emocionant, però accelerada perd èpica i goticisme però es fa trepidant:

- Are you Dead Yet? és la cançó que dona nom al cinqué disc de Children Of Bodom. No és una cançó massa ràpida, sobretot comparant-la amb altres del grup. Si la enlentim més, encara sona més pesant:

- Fear of the Dark, altra gran cançó de Iron Maiden que ha sigut accelerada:

- Maldito Duende és junt amb "Entre dos Tierras", la cançó més coneguda d'Heroes del Silencio. Escolteula accelerada:

- Innocent Eyes és una bonica balada del grup canadenc de Thrash Metal anomenat Annihilator. L'he accelerada prou i sona frenética:

- Hello Hooray d'Alice Cooper és l'ultima cançó que us deixe en la primera entrega d'aquesta nova secció. Com podeu escoltar, també l'he accelerada:

Blooddrunk - Nou disc de Children Of Bodom

2008-04-24T23:23:00.003+02:00

Aquest mes d'abril, la millor banda finesa del mon del "metal" ha tret a la venda el seu 6é álbum d'estudi. Porta per nom Blooddrunk i té un nivell excel·lent, com tots els CDs de la banda. El "problema" de Children és que els seus primers discos son vertaderes obres mestres i tot el que trauen de nou no es valora com es deuria. L'estil del grup ha anat evolucionant des d'un so més doom de "Something Wild" a un so més black en "Hatebreeder", un poc més power en "Follow the Reaper", més punk en "Hate Crew Deathroll", més thrash en "Are you dead Yet?" i en "Blooddrunk" diguem que segueixen l'evolució fent-se una mica més progressius.

Aquest és el videoclip de la cançó Blooddrunk:

Les cançons de Blooddrunk son:

1. "Hellhounds on My Trail" – 3:58 - Cançó ràpida i melòdica
2. "Blooddrunk" – 4:05 - Ja l'hau sentida, melòdica i potent
3. "LoBodomy" – 4:24 - La cançó més extrema del disc
4. "One Day You Will Cry" – 4:05 - Cançó lenta amb "estribillo" melòdic
5. "Smile Pretty for the Devil" – 3:54 - Cançó ràpida amb final progressiu
6. "Tie My Rope" – 4:14 - Cançó potent, no massa ràpida i per supost melòdica
7. "Done with Everything, Die for Nothing" – 3:29 - Hardrockera i progressiva
8. "Banned from Heaven" – 5:04 - Tranquila però molt bona
9. "Roadkill Morning" – 3:32 - Altra cançó ràpida per tancar el cd

Per fi, les millors fotos de la magdalena 2008

2008-04-10T20:40:00.077+02:00

Ja se que ha passat molt de temps des de la magdalena, però ahi us deixe les millors fotos del antològic video del Painkiller Tour:

Ací estem bona part dels ministres de la República del Papel (Paranys'r'us i el Ministre d'espeleologia inclosos) i els membres del Painkiller Tour:
Tastant l'exquisit vi del restaurant xinés:Aquesta és Almu, la de Vistabella, i eixe moniato soc jo a les 8 del matí:La meva cosina Marisa i la seva amiga de Utiel amb 2 ministres de la RDP:
Bibiana, la xica més maja d'Albocàsser:
The Metallian rebent una forta abraçada per la seva amiga:Merche amb 3 del Painkiller Tour:
Alex, Aralesi, Antón i Vilavellum...4 grans arxivers:
Al mesó del vi amb Manu l'Alcorí i la guapa camarera:El predicador del metal coronat com a Rei:
Pòker ilegal en el garatge de The Metallian:
Els Dalton amb 4 rubiales:
Imitant a Gila:
Per la colla Bacalao, crec:
Típica nevera magdalenera:
Arbustos traga-humans en Mª Agustina:
3 membres del Painkiller Tour mostrant els seus superpoders:
Utensil·li per a local·litzar tangues de filet:
Los mandamientos de la ley del vino:
Bon consell caputxí:
Aquest consell és de la DGT(Desviados Gays Travestidos):
Açò és diversió:
The Metallian damunt la font de Ripo:
El nostre col·lega blogger de les Joventuts Socialistes Javier Ares, que ens va convertir en homes pancarta en un moment:
El Ministre d'Espeleologia ben amunt:
Propaganda Made in Ares:
Malesero fent anti-campanya:
El Sr Predicador mirant la web del Vaticà:
Made in Pedro Vera:
La bota ben plena de vi:
Estem forrats:
Pedrà:
Moments de festa:
President Lover:
Kale Barroca:
Ni els cartells passen sed en Magdalena:
Urban Ninja:
Buscant mejillons (musclos):
Kame-kame:
Missa de Romers:
Javier Ares i les bambolletes de Freixenet:
La bandera de Castelló, que sempre porta polèmiques (et busques jaleos amb el fatxes que la confundeixen amb la de Catalunya i amb els nacionalistes, que no poden vore la franja verda):
The Metallian i Monterde després de posar-se les botes:
El trio la-la-la:
pe-ga-ti-na:
Estem acabaets:
Red dévil:
El típik punkie amb el seu gos:
Es suposa que estem cantant:
Moments de festa àlgida:
El Crit de Munch, versió Painkiller:
Moment gore:
Malabaristes etíl·lics:
Les escultures tampoc passen sed:
Això si que és estar endollat:
3 Ministres de la RDP, Enric i Minjagarrofes, comandant prejubilat:
Predicador Bonaparte:
Imitant al pobre encaputxat:
En les Aules, on haguera hagut d'haver orquestra tots els dies:
Això és el que es diu ficar les banyes...i embolades:
Aparició estelar per cagar la foto:
Pixadors de portes d'església:
Massa festa:
Lucifer en persona:
La alegria de la güerta:
Des de Neptú fins les Aules:
Underground, under escenari:
Que boniques son les gaiates:
Barrigòtic:
Nit plujosa:
Aquesta és la darrera foto, l'any que ve més:

Death metal dog (gos death-metaler)

2008-03-31T18:27:00.003+02:00

Al "gato metalero" li ha eixit un dur competidor, el "perro death-metalero". Més agressiu que l'anterior:

* agraïments a S.P.I.

Paradise Lost: Small Town Boy

2008-03-27T00:32:00.002+01:00

Hi ha cançons que quan més les escoltes més t'agraden i sonen més poderoses. Aquesta és una d'elles i amés el videoclip també està al nivell de la música. Sona ridícul en mi que d'aquesta cançó haja conegut abans la versió en màquina que l'original, però he de reconeixer que quan era més menut també m'agradava.

Leave in the morning
with everything you own in a little black case
alone on a platform
the wind and the rain on a sad and lonely face
Mother will never understand why you had to leave
but the answers you seek
will never be found at home
the love that you need will never be found at home
Run away, turn away, run away, turn away, run away
Pushed around and kicked around
always a lonely boy
you were the one
that theyand'd talk about around town
as they put you down
As hard as they would try
theyand'd hurt to make you cry
but you never cried to them just to your soul
no you never cried to them just to your soul
Run away, turn away, run away, turn away, run away
Cry, boy, cry...
You leave in the morning
with everything you own in a little black case
alone on a platform
the wind and the rain on a sad and lonely face
Run away, turn away, run away, turn away, run away

Gran Eurovisión 2008 o Frikivisión

2008-03-11T16:59:00.003+01:00

Jo no soc massa fanàtic d'aquest festival, és més, mai l'he vist complet, però des que l'any passat va guanyar un grup de Heavy Metal la cosa s'ha animat. Els paisos ja no aposten per les típiques cançons nyonyes cantades per gent guapa amb coreografies manides, apostant per ser originals. En primer lloc Finlandia repeteix amb un grup de Heavy Metal anomenat Teräbestoni, els quals s'autoanomenen els Manowar de Finlandia. La cançó no és que m'agrade perque odie les cançons que repeteixen el "estribillo" fins la infinitat, però no deixa de ser heavy metal:

Per part d'Espanya per fi eixim dels tòpics pudents de sempre (ketchup, Rosa, ...). S'ha volgut una cançó dolenta però al menys és divertida i es veu que s'ha fet així a propòsit, ja no és un "quiero y no puedo". Ací està Chiquilicuatre amb el chikichiki:

Llàstima que hagen de canviar la lletra...

Irlanda pareix que ha anat més enllà amb el frikisme i ha enviat a un maniquí de tito per riure's de tot. Aquest és Dustin the Turkey:

Croacia també aposta per l'espectacle enviant a un iaio raper anomenat 75 cent:

Hi ha més fricades però tampoc vull sobresaturar youtube.

La Historia de la Humanidad según Bruno Bozzetto

2008-03-06T19:03:00.002+01:00

Bruno Bozzetto es un genial animador italiano, autor de grandes cortos y animaciones. Si quereis saber más sobre el pinchad aquí, y si quereis ver más cortos animados entrad en youtube y buscad su nombre. El corto que os dejo a continuación es una obra maestra, que resume en menos de 9 minutos la historia de la humanidad desde el descubrimiento del fuego:

Simplemente genial. No tan genial es lo que os dejo a continuación para que escucheis. Estaba probando un programa que se llama "TrakAx" y he hecho esta versión cutre de la canción "Downfall" de Children Of Bodom:

Magdalena 2008

2008-03-01T17:26:00.002+01:00

Buff, arrivem a la última nit de parranda magdalenera i ja es pot fer una valoració de les festes. La paraula sería "bestial" i ho podreu corroborar en el vídeo resum magdalener que es penjarà en la República del Papel la setmana que ve o l'altra.

A pesar de tot, els 3 dies entre setmana van ser una miqueta en plan "a vore on anem"... A les aules feien espectacles extranys de danses i demés coses no massa divertides. Així que vam haver de donar voltes per Castelló amb només 2 opcions d'oci possibles (ja que no tenim colla privada): Ettro i Bacalao. Així que quan ens tancàvem els pubs ens quedàva poc per a fer. Per als que no ixen massa, he de dir que Ettro és una discoteca on els cubates van a preu d'hora de treball i Bacalao és una colla com les altres que deuen tancar dins l'horari permés amb la única diferència que aquesta colla és del PP. Però encara gràcies.

I avuí dissabte a rematar la feina i fins l'any que ve. El Tio Fraisco també té la seva opinió al respecte:

Bandes freaks de Metal Extrem

2008-02-21T18:31:00.004+01:00

Tot i tenir ja el cap en les festes de la Magdalena que començaran demà de nit, el post d'aquesta setmana el dedicaré a un parell de bandes frikis que toquen un metal extrem molt personal:

ALITOSIS EXCREMENTAL

Grup de Castelló format per 3 components:

- Cachomierda - guitarra i veu
- Mierdaseca - bateria i veu
- Nazgul - Baix, guitarra i "show"

Com diu el seu "myspace": Alitosis Excremental nace el dia 29 de diciembre de 2007, cuando a Mierdaseca se le ocurre formar una banda de noise. Le propone a Cachomierda formar la banda, a lo que este respondió encantado "Claro que si, muchacho"...

En youtube tenen 3 cançons en directe, esta es diu "Me voy al Caminàs":

La banda promet...

OBISPO FORNICADO

Aquesta banda està formada per 4 components:

- Jesucristo - veu
- Jehovà - guitarra
- Yahvé - baix
- DHF - bateria

Sobre la fundació de la banda, en la seva web i el seu myspace diu: Obispo Fornicado nace en abril de 2007 cuando Yahvé y Jehová deciden unirse para predicar la palabra del señor. La idea inicial era formar una banda/coro, cuyas letras hablarian de las proezas en que la biblia se describen. No obstante, los recientes casos de pederastia por parte de ciertos sectores de la iglesia, la incesante muerte de mujeres a manos de sus maridos, la infección de la television por parte de personajes friki-asquerosos, la corrupción de los politicos y demás lindezes sociales obligaron a la banda a elegir otro camino a seguir. En septiembre de 2007 entró Jesucristo para predicar lo que Jehová y Jahvé escribian.

Algunes lletres d'Obispo Fornicado:

YO QUERÍA SER SANTO

Cuando nací solo me enseñaron a obedecer
Y yo me harté, cogí la maleta y me escapé
En busca de mi vino todo el pueblo, yo me escondí
Siempre sentí, tarde o temprano, lo que iba a ser

YO QUERÍA SER SANTO

Niños cuide, todos los que pude me los follé
Viejas cuidé, todas las que pude me las follé
Me cago en dios, un crio se ha chivado, me quemaran
y como San Perforador me recordaran

Tu desgracia es mi alegría
Tu enfermedad mi alimento
Cree en mi, hago milagros
Sácame un cirio de vez en cuando

Me va muy bien, todo el mundo quiere acercarse a mi
Sabes porque, ahora tengo el mando, a obedecer
Ya soy patrón, todo el pueblo quiere besar mis pies
Si te va mal, rézame un poquito, y te ira bien

--------------------------

DUQUESA MARRANA

Pelo estropajo
Tinte del malo
Cejas pintadas
mil y una canas

Ojos de perra
morros de buitre
cara de cerda

Ubres de vaca
hasta el ombligo
Chocho peludo
que quita el sentio
Fea, puta
grita el gentio

DUQUESA MARRANA
DUQUESA MARRANA
DUQUESA MARRANA
DUQUESA MARRANA

Andás elegante
como el pozi

Tu chepa p'afuera
parece un misil

Si te paso el cupón
el premio es para mi.

Cuando hablas
pareces tonta

Me apetece
partirte la boca
y arrancarte
los pelos de loca.

DUQUESA MARRANA

Finalment hi hauran orquestres entre setmana

2008-02-13T20:57:00.002+01:00

Pareix que tot ha segut una falsa alarma. El concejal de festes Joaquim Torres ha desmentit que no es vagen a fer orquestres entre setmana en la plaça de les Aules. Així ho ha anunciat de manera oficial en la pàgina de l'Ajuntament de Castelló, després del guirigall que han alçat els e-mails convocant a una manifestació en la plaça de les aules dilluns a les 3 del matí. L'hora de tancament dels locals segueix sent una mica prompte, però ja les festes pinten d'una altra manera. Ací us deixe un vídeo de la magdalena de l'any passat per anar fent boca:

Comnicat d'última hora

2008-02-11T00:04:00.000+01:00

Per si no s'haveu enterat, en la Magdalena d'aquest any a causa de les queixes dels de castelló sense soroll, no hi haurà orquestres entre setmanes. Per tant, adeu a les Aules, el millor de la magdalena. Una Magdalena sense les aules és com un partit de futbol sense baló o les festes de San Fermín sense els "encierros". Els qui estigueu en contra, llegiu aquest manifest que m'ha arribat:

LUNES DIA 25 DE FEBRERO MANIFESTACION EN LA PLAZA DE LAS AULAS DE CASTELLÓN A LAS 3 DE LA MADRUGADA;
MOTIVO:PROTESTA POR LA RETIRADA DE LAS VERBENAS DE LAS PLAZAS(PLAZA DE LAS AULAS, PLAZA Mª AGUSTINA, ETC.)EN LA SEMANA DE LA MAGDALENA DE ESTE AÑO.
PASADLO A TODA LA GENTE QUE PODAIS...CUANTOS MÁS SEAMOS MEJOR!!!
P.D: A SER POSIBLE ACUDIR CON OBJETOS QUE PUEDAN CAUSAR MOLESTIAS POR SU RUIDO!!!!

Carnestoltes de Vinaròs

2008-02-05T16:59:00.000+01:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat, com tots sabeu, el carnestoltes de Vinaròs i un servidor es va desplaçar a la Capital del Nord per fer-vos un reportatge fotogràfic. Malauradament se'm va oblidar d'agafar la càmera de fotos i hauré de contar-ho amb paraules. Malauradament tampoc me'n recorde massa del que va passar al llarg de la nit, però em vaig trobar amb el Painkiller Tour i em van passar aquestes dues fotos:

Es veuen mogudes però son l'únic document gràfic que tinc. La disfreça era una mica indescriptible...hi havia gent que deia que anàvem de Harri Potter, altres que anàvem de "La casita de chocolate", altres que de Rockefeler...però el més important és que ens ho vam passar be.

Trama(spoilers): vam eixir 4 magnífics personatges Figuerolers (El científico loco y el trio calaveras) des de l'Alcora en Bus, vam fer el botellot en un "portal" després tot va ser alegria i bon rotllo. La meva calavera "Rigoberta" no parava de lligar amb la gent però quan descobrien que era jo qui parlava ja no feien cas. Per allí hi havien personatges mítics de la mitología castellonenca com: el Marqués de Fredes, el Painkiller Tour, Manuel Monfort, ... Després entrepá de truita, a casa i a dormir, no me'n recorde de més. Només em queda dir que em cague amb la gent violenta que va fer el que va fer i que no vaig a contar a un amic nostre mentre anava de festa tranquil·lament amb la núvia!!!

Per tancar el post, una endevinalla...

*Encontra l'error en la següent imatge (no val entrar en el link de la part superior):

Records del passat

2008-01-29T22:17:00.000+01:00

Quan portes molt de temps sense practicar una activitat, pareix que tingues més ganes de tornar-la a practicar. Això em passa ara a mi amb les excursions per la muntanya. Aquesta anyorança m'ha portat a fer aquest vídeo amb fotos d'excursions de fa més d'un any:

El terme bicibojos ens el van adjudicar companys humanistes, quan se n'anavem diversos dies amb la bici, i sense tendes de campanya, a perdre's per les muntanyes. Tinguerem el projecte de fer el camí de Sant Jaume des de Castelló, però no estàvem físicament massa preparats.

Retrocedint més en el passat, us deixe un parell de dibuixos que vaig fer en les tapes d'una llibreta de l'institut mentre m'avorria en classe. Avuí he fet una mica de neteja de caixes velles i m'han eixit un fum de dibuixos que eren en la seva majoría caricatures dels professors, però per si de cas entren per ací els afectats, no els publicaré...amés eren una mica violents. Ací teniu dues mostres del que fa l'avorriment:

Entrevista a la mona propietaria

2008-01-22T18:05:00.000+01:00

Ens endinsem a les profunditats de la selva tropical per entrevistar un dels personatges més tocacollons del youtube, la mona Gervasia. Aquest personatge és un especulador nat, invirteix en arbres i espera que els preus es fiquen pels núvols, per vendre'ls per vertaderes fortunes als habitants més pobres de la selva. Si algú intenta ocupar un dels seus arbres, fa tot el possible per que se'n vaja, emprant tota mena d'artimanyes. Vegeu la transcripció de la entrevista:

Equip Bloguetazo: Bon Diaaa, Gervasiaaa!
Mona Gervasia: uh uhh uuhuh uhuhuhu

EB: No dissimules, que sabem que copito de nieve t'ensenyà català
MG: Ok, m'hau pillat, que voleu? No passeu d'eixa branca, que ahí comencen les meves propietats.

EB: Tranquil·la, que només hem vingut a fer-te una entrevista, serà un minutet
MG: Uh uuuh uhh uhuuhu uhu

EB: Està beeee, ací tens 50€
MG: Val, però rapidet que he d'anar al banc a vore si m'han pagat el lloguer les formigues xilòfagues.

EB: Comencem... De quantes propietats ets propietària i com ho has aconseguit?
MG: Soc propietària de 23 arbres en la zona centre de la selva, 43 en la sabana i 34 arbustos a vora riu. Aquestes propietats pertanyeren al meu avi, a mon pare i ara a mi i em permeten viure dels lloguers sense treballar. També em toca la loteria de quant en quant i en compre més.

EB: I com es pot demostrar davant la llei que aquestes propietats et pertanyen?
MG: Per l'orina, cada dia pixe en cadascún dels meus arbres i si algú s'arrima li faig la vida impossible. L'altre dia vingueren uns tigres a okupar l'ombra dels meus arbres (v. video), però jo se com fer-los fora, ja ja.

EB: I no et dona remordiments que la gent no es puga comprar un arbre on viure mentre tu en tens més dels que necessites?
MG: Això és problema seu, cada ú té el que es mereix. Els que son mangantes i malfaeners mai podran tindre un arbre, els treballadors sempre poden pagar hipoteques a 100 anys o lloguers que s'emporten el 75% del seu sou, però ostres, una vivenda és necessària i ho val, no?

EB: No pensem que siga just, però els humans estem pitjor.
MG: No penseu que soc insolidari... jo sempre done part de la meva fortuna als animals del 3r mon, que per cert, el 3r mon dels animals està en Europa i EE.UU. i tot per culpa dels humans.

EB: I no te cap nou projecte en ment?
MG: Si, pensava plantar 200 nous arbres junt al riu per als turistes, dels quals 40 els empraria com a hotels. Plantaría molsa per crear camps de golf i crearé també un 5 parcs temàtics i una pista d'Ski. Tot amb materials dolents per abaratir, clar, que hauria de fer molta publicitat per que vinga la gent. Li volia dir Rivera d'Or, però no m'han deixat fer-ho per l'impacte paisagístic i ecològic... ja veus.

EB: GERvasia, em recordes a algú... Me n'alegre que en el regne animal hi haja més trellat i no t'hagin permés dur avant el projecte. Ara ens n'hem d'anar ja, gràcies per l'entrevista. Adeu!
MG: Com que s'alegreu per que m'hagin fotut el projecte!? Veniu ací a fer-me perdre el temps per 50€ i teniu la osadia de criticar els meus mètodes per enriquir-me. Segur que sou "grimpis d'eixos. Foora d'ací, maleantes!

EB: Val, però deixa de tirar-nos cacaus al cap!

Fi de l'entrevista. Ací teniu el vídeo que vam poder grabar a la Mona Gervasia en plena acció:

Google Sketch Up

2008-01-17T23:29:00.000+01:00

Estic provant aquest programa per fer creacions en 3D i no té mala pinta. Aquesta és la meva primera creació: ja se que és molt cutre però estava provant coses només. És una ciutat molt peculiar:

Per veure l'animació hau de tenir el programa, però no penseu que el Sketch Up no serveix per a res. Mireu el següent video cutre i us fareu una idea de les possibilitats que obre:

Il·lusions òptiques II

2008-01-08T20:28:00.000+01:00

Després de l'èxit del primer post que vaig dedicar a les i·lusions òptiques, us deixe amb una continuació on seguisc amb la mateixa temàtica de composicións sorprenents, que trastoquen la nostra visió i amb les quals podeu acabar marejats.

1 - Mireu aquestos dos triangles idèntics i amb les mateixes peces, però al de baix falta un quadre. Com és possible? A mi em va costar adonar-me.
2 - Pareix mentira però tots els quadres son iguals, llevat del color, les línies rectes i sense relleu. Altra il·lusió òptica.
3 - Per que apareixen puntets negres dins dels puntets blancs?
4 - És açò una figura en 3D?
5 - Encara que ho semble, la figura està quieta:
6 - Son iguals les 2 línies?
7 - Comprova que les lletres estàn rectes:
8 - Un tio caminant o un conjunt de símbols?
9 - Mira l'espiral durant 30 segons i després mira't la ma o un altra cosa...
10 - Mireu com influeixen els puntets en aparentar que les línies estan tortes:
11 - Els dos cercles rojos son iguals? Mediu-los:
12 - Típica construcció impossible en que l'aigua de la cascada mai finalitza el seu cicle:
13 - 2 Col·lumnes o 3 pilars?
14 - Mira la bombeta apagada fixament durant 20 segons i després mira un full en blanc. Estarà encesa.

SkaldaRock'08

2008-01-06T23:24:00.001+01:00

Blade Runner: paròdia cutre

2008-01-03T22:03:00.000+01:00

Els pardals piulen i les boires s'alevanten

2007-12-17T23:42:00.000+01:00

Rojo, naranja, amarillo, verde, azul, violeta y añil, los colores del arco iris. Mai he sabut què deu ser el "añil" però així ens ho van ensenyar en l'escola. En aquella època tot ens sorprenia, tot era nou, però també ens ho creiem tot. Si ens deien que la lletra "m" era un pont o que el piquet de la "i" era una estrela que li vingué del cel flipàvem en colors. "Que lista era la seño que sabe tanto". Que ignorants erem però que be que viviem, o això pensem ara, perquè la realitat es que de qualsevol cosa feiem una muntanya.

Aquesta vesprada he mirat per la finestra i he vist aquest Arc de Sant Martí enorme i m'ha fet recordar aquells temps passats de l'escola, aquella ilusio per descobrir, aquells amics de quan era un xiquet i dels que no en se res d'ells. D'aquell entorn que només perdura en la ment dels que allí vam ser feliços jugant despreocupats i que ja no existeix, els descampats, la "pandilla", els genolls pelats, ... tanque els ulls i veig un fum de coses i objectes que formen part del meu passat i em fique trist de malenconia.

Tot és finit, jo sóc finit i el mon continua, però aquest també és finit. Reflexiones i penses, per que cal lluitar si tot s'acaba? S'acaba... realment s'acaba? Ningú ho sap, però allò clar és que el mon és un mecanisme perfecte que està patint un virus troià que és l'especie humana. Cal ser tan egoistes com som? Per a que serveix tanta especulació, tant de macroprojecte urbanístic, tants luxes inútils? Ens mereixem explotar, destruir, desestabilitzar un mon en que tenim el luxe de viure. El mon sempre ha estat ahí abans que qualsevol persona. Per tant, és el mon qui s'ha d'adaptar a nosaltres o nosaltres al mon? L'home neix, apren, disfruta, destrueix i mor.

Espai musical

2007-12-14T01:46:00.001+01:00

Curiosidades varias

2007-12-07T00:05:00.000+01:00

Animales frikis:

Tarsier

Aye Aye

Axolotl

Armadillo Rosado

Uakar

Topo de nariz estrellada

Blobfish

Lagarto volador o Frill-necked Lizard

Curiosidades de los teléfonos móviles:

- El número de emergencias en todo el mundo es: 112. Este número puede ser marcado aunque el teléfono este bloqueado.

- ¿Dejaste las llaves dentro de tu coche? ¿Y estas lejos de casa donde tienes otro control remoto para abrirlo? Pues bien, la solución está en que llames a tu casa y que alguien acerque el mando de apertura (o la llave electronica) al teléfono. Tú tendrás que mantener el teléfono a aproximadamente 20 cms de distancia de la puerta del coche. Al hacer esto, los seguros saltan. Sirve también para el maletero.

- ¿Se te agotó la batería del teléfono móvil? Todos los móviles tienen una reserva de carga en sus baterías que al marcar *3370# automáticamente se activa, dándote hasta un 50% de carga adicional. Cuando vuelvas a recargar tu teléfono, volverá a recargarse y tendrás otra reserva para otra ocasión.

- ¿Como deshabilitar un teléfono que te han robado? Primero hay que saber el numero de serie de dicho teléfono (IMEI), para encontrarlo es necesario marcar lo siguiente: *#06# , al hacer esto aparecerán en la pantalla 15 dígitos este es el numero de serie del teléfono, escríbelo y archívalo en un lugar seguro. Si lo llegaras a perder o si te lo roban, contacta con tu compañía para cancelar o anular el teléfono. Cuando les das este número, nadie podrá usar el teléfono porque lo desactivaran, y aunque le cambien la tarjeta no funcionará.

La palabra "cojones":

Si va acompañada de un numeral, tiene significados distintos según el número utilizado. Así, "uno" significa "caro o costoso" (valía un cojón), "dos" significa "valentía" (tiene dos cojones), "tres" significa "desprecio" (me importa tres cojones), un número muy grande más "par" significa dificultad" (lograrlo me costó mil pares de cojones).

El verbo cambia el significado. "Tener" indica "valentía" (aquella persona tiene cojones), aunque con signos exclamativos puede significar "sorpresa" (¡tiene cojones!); "poner" expresa un reto, especialmente si se pone en algunos lugares (puso los cojones encima de la mesa).

También se los utiliza para apostar (me corto los cojones), o para amenazar (te corto los cojones). El tiempo del verbo utilizado cambia el significado de la frase. Así, el presente indica "molestia o hastio" (me toca los cojones), el reflexivo significa "vagancia" (se tocaba los cojones), pero el imperativo significa "sorpresa" (tócate los cojones!).

Los prefijos y sufijos modulan su significado: "a-" expresa "miedo" (acojonado), "des-"significa cansancio" (descojonado), "-udo" indica "perfección" (cojonudo), y "-azo" se refiere a la "indolencia o abulia" (cojonazo).

Las preposiciones matizan la expresión. "De" significa "éxito" (me salió de cojones), o "cantidad" (hacía un frío de cojones), "por" expresa "voluntariedad" (lo haré por cojones), "hasta" expresa "límite de aguante" (estoy hasta los cojones), "con" indica "valor" (era un hombre con cojones) y "sin", "cobardía" (era un hombre sin cojones).

Es distinto el color, la forma, la simple tersura o el tamaño. El color V, violeta expresa "frio" (se me quedaron los cojones morados), la forma, "cansancio" (tenía los cojones cuadrados), pero el desgaste implica "experiencia" (tenía los cojones pelados de tanto repetirlo).

Es importante el tamaño y la posición (tiene dos cojones grandes y bien plantados); sin embargo hay un tamaño máximo (tiene los cojones como los del caballo de Espartero) que no puede superarse, porque entonces indica "torpeza o vagancia" (le cuelgan, se los pisa, se sienta sobre ellos, e incluso necesita una carretilla para llevarlos).

La interjección "¡cojones!" significa "sorpresa", y cuando uno se halla perplejo los solicita (manda cojones!). En ese lugar reside la voluntad y de allí surgen las órdenes (me sale de los cojones).

Los premios judiciales en USA

Los Stella Awards son unos premios judiciales que se dan anualmente en
USA para poner en evidencia su ridículo sistema judicial.

Estos premios llevan el nombre de Stella Liebeck, la cual, en 1992, a
la edad de 79 anos, sufrió un accidente en un McDonalds al caérsele por
encima el café produciéndole quemaduras de diversa consideración.
Fue indemnizada con 2.9 millones de dólares. Desde entonces, en las
tazas de café se advierte de que el contenido esta muy caliente y de su
peligro.

PREMIOS:

SEPTIMO PUESTO
Kathleen Robertson de Texas fue indemnizada con 780.000 dólares por un
jurado tras romperse un tobillo después de tropezar y caerse por culpa
de un niño que estaba corriendo en una tienda de cocinas. Los dueños de
la tienda se sorprendieron al ser obligados a pagar dicha cantidad,
mas aun al saber que el niño que tan mal se había comportado era el
hijo de la señora Robertson.

SEXTO PUESTO
Carl Truman de Los Ángeles y de 19 años, gano 74.000 dólares mas los
gastos médicos cuando un conductor pasó por encima de su mano con el
coche, un Honda Accord. Carl Truman no se dio cuenta de que había
alguien al volante del coche cuando se puso a robarle los tapacubos.

QUINTO PUESTO
Terrence Dickson, de Pennsylvania, estaba abandonando una casa después
de robarla, y decidió salir por el garaje. No fue capaz de salir por la
puerta del garaje porque estaba rota, y al intentar volver a la
casa se dio cuenta de que la puerta que conectaba ambas estancias era
de un único sentido y no podía salir o volver a la casa. La familia
estaba de vacaciones, y el señor Dickson estuvo encerrado en el garaje
durante 8 días. Para sobrevivir, lo hizo a base de Pepsi y un enorme
saco de comida para perros que encontró. Denuncio al dueño de la casa
por los danos morales sufridos por aquel incidente, y el jurado accedió
a situar la indemnización del propietario al ladrón en 500.000 dólares.

CUARTO PUESTO
Kara Walton de Claymont, Delawere , denuncio con éxito al propietario de
un pub nocturno de la ciudad cuando ella se cayo desde la ventana del
baño al suelo y se rompió los dientes contra el suelo. Esto
ocurrió mientras la señorita Walton intentaba colarse por la ventana
del baño de mujeres para no pagar la cuenta de 3,50 dólares. El
propietario tuvo que pagarle 12.000 dólares y gastos dentales.

TERCER PUESTO
Un restaurante de Philadelphia tuvo que pagar 113.500 dólares a Amber
Carson, después de que resbalara con un refresco y se rompiera el
coxis. Dicho liquido estaba en el suelo porque ella se lo había
lanzado a su novio media hora antes durante una pelea.

SEGUNDO PUESTO
Jerry Williams , de Arkansas, percibió 14,500 dólares mas los gastos
médicos después de ser mordido en el culo por el perro de su vecino. El
perro estaba en una jaula dentro del jardín de su propietario
encerrado. La indemnización fue menor al percibir el jurado una
cierta provocación en el hecho de que el señor Williams estuviera
disparándole al perro desde arriba de la jaula con una pistola de
bolas.

CAMPEON
Mr. Merv Grazinski, de Oklahoma City, en Noviembre de 2000 se compró
una caravana marca Winnebago de las grandes (de las que son a la vez
coche y caravana). En su primer viaje, estando en una autovía,
seleccionó el dispositivo que fija una velocidad de crucero a 70 millas
por hora (un os 120 km/h) y se fue a la parte de atrás a prepararse un
café, con la caravana en marcha a semejante velocidad. No sorprende el
hecho de que el camión/caravana siguiera recto y tomara la tangente en
la primera curva y colisionara. Mr. Grazinski contrariado denunció a
Winnebago por no advertirle en el manual de uso de que el programador
de velocidad no es un piloto automático que toma curvas, frena cuando
es necesario e incluso detiene el vehículo si preciso fuere. Por ello,
fue recompensado con 1,750,000$ mas una nueva caravana. Actualmente,
Winnebago advierte de tal circunstancia en sus manuales, para el caso
de que algún otro imbécil compre uno de sus vehículos.

¿Envidia o coheréncia?
¿Rey o casanova?
*Aquesta foto m'ha deixat bocabadat

Cruz y Raya se disuelven

2007-11-25T23:59:00.000+01:00

Tras 18 años en antena, el duo cómico formado por Juan Muñoz y José Mota ha decidido divorciarse, cosa que se veia venir. En estos años nos han dejado un sinfín de buenos gags, pero sus difréncias les han obligado a seguir el camino de Martes y 13 y hacer carrera por separado. Desde este humilde blog he decidido hacerles un homenaje siguiendo el cánon de Fullo, es decir, con 13 vídeos de youtube:

Juicio rápido:

El cobrador del Rap:

Omisiones:

Mago Macoy:

Abuelos:

Quiere ser millonario?:

Cancamusa:

Matrix:

Escobator:

¡Atención Señora!:

Préstamo:

Michel y de la Casa:

Lesión de Federico Tornices:

Castelló sense festa (que fem?)

2007-11-13T20:03:00.000+01:00

Hi ha una perillosa tendència en Castelló ciutat (i altres localitats com Benicàssim o Alcora) a haver-hi cada volta menys festa i de menys qualitat. Poc a poc ens estem quedant sense llocs d'oci on anar els caps de setmana a partir d'una determinada hora de la nit, i s'ha d'entendre que la vida no és només treballar i anar els diumenges a misa a contemplar els ninots de sempre, mentre s'escolta al capellà deprimit per haver de viure contant unes mentides que potser en algun moment de la seva vida va creure, ignorant. Hi ha moments per treballar i altres per disfrutar de la nostra curta existència en aquest univers que ens envolta misteriosament.

Un d'aquests moments de goig és el cap de setmana, i sobretot la nit del dissabte, diumenge i dijous per als qui poden. Malauradament, cada volta ens fiquen més complicacions i ens van intentant retirar a les nostres respectives cases. Per una part ens trobem amb uns preus prohibitius en la major part dels locals d'oci. Una cosa és que una servessa coste més cara que al super perquè el local té unes despesses com la llicència, els cambrers, la llum, etc., però altra és que per fer-te 4 servesses hages d'anar al caixer, i no diguem res dels cubates.

Fa 6 o 7 anys amb 500 pts et podies fer un litre de cubata i anaves arregladet per a tota la nit...ara amb 3 € no et pagues ni mig cubata, consistent en un tub amb 3 gels cilindrics del diámetre del got que no deixen lloc ni a 100 ml de líquid, i que encara hi ha algún borinot que es paga per fardar o perque ja no sap el que fa. No és que m'agrade abusar de l'alcohol, però sempre genera moments divertits que la nostra educació de modals i glaç ens impideix viure. Si tots els diners que s'empren per netejar la merda dels botellots, s'emprara per donar una oferta d'oci coherent amb la nostra butxaca i els nostres gustos, guanyariem tots.

Per que escric tot açò avuí?

Divendres passat ferem sopar d'arxiu i després de molt de temps vaig eixir de festuki per la capi. En acabar de sopar hi ha una oferta d'oci variada i t'animes mentre vas entrant en la festa. Poc a poc ens van enviar dels locals on estavem fins que vam acabar en Wallaby's, eixe local, amb música decent, comparant amb altres, que és capaç d'albergar 10 persones per metre quadrat en tot tipus d'estats etílics i que té un cangur en la porta. Fins ahí aguantes animat tot i que vam haver de fugir perque ens va agobiar el típic pesat que et dona la brasa quan ixes de festa acompanyat d'alguna amiga.

Vam eixir de Wallaby's amb ganes de festa però, que fem? Tot està tancat. Botánico està al costat, però s'ha de ser massoca o anar molt calent per entrar ahí. Per tant vam anar al que en el seu temps va ser Desvan. Entrem i hi havia més cambrers que clients, pareixia que estaven provant el so...que per cert, quin so... martells, timbals i bombos donant-li...chunda chunda chunda. Cap a fora directes. Que fem? A (botànico) "digo" Ettro a castigar els nostres timpans mentre l'entorn es mou a ritme de "no se on estic". Vam durar 10 minuts, obviament sense consumir. Però una volta fora quedaven 4 opcions:

a) Tornar a Desvan (ni de conya)
b) Anar a la disco de Romanesos que abans era Jardines (no mola)
c) Agafar el cotxe i anar al polígon dels Xiprers (per agafar el cotxe estem...)
d) Anar a la Sala Van Van (si, encara està darrere del Castalia)

Que fem? Anar a dormir? I una merda, un dia de festa és un dia de festa. I caminant caminant, acabarem en Van Van... mala elecció. En primer lloc, Van Van no està a fer la ma, està a fer la ma i un poquet més. En segon lloc, la entrada val 10 €. En 3er lloc, la música que eixia de dins era com si s'estigués trencant el mur de Berlín disparant amb canons. I per últim, la gent no pareixía massa pacífica. Per això, no vam arribar a entrar i ens en vam entornar al centre. Que fem?

Després de debatir a la llum de la Farola, vam decidir acabar la nit en el pis ministerial de Sra Ministra d'Arxius de la República del Papel. La millor elecció possible. Ja que ens obliguen a muntar-nos la festa en casa com si fos açò EE.UU., així ho vam fer. Allí vam viure les clàssiques conversacions de la matinada quan les neurones menys festeres van caent dormides, quedant només les dels destarifos. I així va acabar la nit, quatre rises, quatre destarifos i a dormir. Punxa aquest link per veure a la jefa dormint rendida al sofá.

Per donar color al post, no pot faltar aquest vídeo amb una cançó que ja és un clàssic:

Aprofite el moment per fer publicitat a una web anomenada Castelló amb Soroll, la qual lluita per els nostres drets d'oci en la ciutat: http://www.castelloambsoroll.blogspot.com/

P.D. Vos deixe aquest repte. Un joc anomenat Eternity II que consisteix en fer un puzzle prou complicat. El primer que ho aconseguisca rebrà 2 milions de dòlars. No és conya, però no us feu il·lusions que no el fareu. En la web hi ha una demo amb poquetes peces i no he segut capaç de fer-la, tot i que només em quedàven 2 peces per col·locar. Si s'animeu, aquesta és la demo online:
http://es.eternityii.com/try-eternity2-online/

Gandul (vease: vago, gos, malfainero)

2007-11-06T00:29:00.000+01:00

Aquesta setmana estic en plan gandul i no pense currar-me cap nova entrega de Frikicòmics ni fer un post d'eixos llargs. Per això aquesta setmana vaig a recòrrer al típic recurs dels bloguers malfaeners, es a dir, el youtube. En primer lloc, substituiré els frikicòmics per aquest vídeo que algun friki penjat s'ha currat en un moment de falta de feina. Doncs com a alguns els sobra temps i a altres ens en falta, ahí us deixe el vídeo:

Final feliç eh? Millor que els frikicòmics. Ara vaig a ficar un vídeo que no crec que agrade a massa gent, però que a mi si que m'agrada i el ficaré arriscant-me a perdre les 10 o 12 visites diaries del blog. Es tracta d'un directe d'un grup de Heavy Metal prou conegut anomenat Helloween, el qual per una part no agradarà als qui no els agrade aquest estil musical i d'altra banda no agradarà als més heavys per la corrent de criticar els últims discos de la banda sense haver-los escoltat, acusant-los de comercials. El directe és del 2006 i toquen una cançó del penúltim disc anomenat !Keeper of the Seven Keys, part III (The Legacy). La cançó és "Invisible Man" i musicalment la considere prou bona sobretot en la part instrumental:

Per finalitzar la sessió de youtube, un altre gran directe d'un dels grups musicals que més m'agraden (juntament amb Angra), Children Of Bodom. És un grup més Heavy que Helloween i en ell també toquen cançons dels últims discos, els quals, com sol ser habitual en grups que assoleixen molta fama en els inicis de la seva carrera musical, son criticats per molts. A mi personalment m'agraden i no per que siguen millors que els primers, sinò perque son diferents i es veu una evolució musical quan allò més fàcil és estancar-se tocant el que s'espera d'ells. Per als que no coneguen la banda, l'evolució ha consistit en una música menys ràpida, menys sobrecarregada musicalment, menys neoclàsica, més directa, més heavy, amb guitarres més pesades, ... Adentro vídeo:

Tornen els Frikicòmics

2007-10-24T00:47:00.000+02:00

En aquest nou episodi, Luigi intenta treure de les drogues al peix cokero makineto amic seu:

Viatge a França

2007-10-12T01:15:00.000+02:00

Doncs si benvolguts lectors i lectores, aquest pont del nou d'octubre, i un poquet més, he estat en França, la Grandé . Alli vam anar mig Figueroles i vam deixar ratlla feta. El motiu del viatge fou l'actuació del Grup de Danses de Figueroles, acompanyats per a rondalla Els Kimbol's, en Disneyland París. Els més joves van disfrutar la gana per el parc, però als qui no ens va massa això dels parcs d'atracions, vam tirar ma de metro i de "francés de monte" per visitar la capital de França. Cal dir que ha sigut la meva primera actuació internacional com a "llautista" i va eixir prou be la cosa. Com és costum últimament en aquest blog, ací vos deixe unes quantes fotos del viatge:En aquesta caravana ficava "sign for england" i no vam deixar passar l'ocasió
Només arribar estava Mickey Mouse (el plagi de Ckimey Mus) esperant-nos
Els futbolins d'allí eren una mica més cars que els d'ací (2€)
París està plena de fonts i de jardins
San Mata, San Alcalde i San Dalio en la façana de Notre Dame
San Dalio Beneix aquest blog
Se'ns feia cara de francesos i tot (amb les celles cap amunt) i amés ens va eixir una gorreta roja al cap
Le musee du Louvre. El dimarts voliem entrar i estava tancat.
Les Cheffs
En el parc, vaig coneixer a Minnie
Però em va donar carabasses al igual que la Sirenita i Daisy
Disneyland, un mon de fantasia
En l'hotel ens vam pegar bones festes
Ni aquest mosquit es va atrevir a picar-nos
Jefe Indio Haw
Ejem...
Ejem (bis)...
Mata montant a cavall, o al cavall
Mitjà de transport oficial de Disneyland
La boira feu acte d'aparició tots els matins per l'hotel
Aquesta foto valia 15€ però jo vaig fotografiar la pantalla i no es nota massa la diferència. Que llest que soc...
En l'atracció de "Piratas del Caribe" estava ple de ninots
El castell. Al capoll està Campanilla
El Grup de Danses després de l'actuació
Oh, la la! La Tour Eiffel de nit
Des de baix
Des de dalt
Allí vam pujar
En el Pigallé...
Le Moulin Rouge, entrada 100€
El nostre hotel
L'habitació
En la Sainte Chapelle
El Palau Reial
En els jardins del Palau Reial
Curiosa escultura
Saint Germain de París. Ahí dins deu jugar el París Saint Germain.
La Tour Eiffel de dia
Souvenir de París

Fins un altra

Festes de Figueroles 2007

2007-10-02T00:39:00.000+02:00

Després d'un temps sense publicar res a causa de la falta de temps, vos deixe amb una sel·lecció fotogràfica del que ha vist la meua càmera en les festes de Figueroles, junt amb un vídeo com és ja costum:

La foto següent correspon al sopar de "mascles" que es fa cada any:
Preparant la coreografia de Grease:Ací teniu al nou teclista de Camela:
Chacho és un paparazzi que no es cansa massa durant la seva feina (i m'ha de deixar fotos) :
"El Konvento" és un garito catòlic apostòlic i romà, com s'aprecia en la seva decoració:
El gran guitarrista "Angel" junt amb el Sevilla i el Boc
Joan Revolta i els seus imitadors alcorins en la porta del pub Cub:
Les dones de Figueroles destaquen per la seva bellesa i exhuberància:
J. R. Negre (planet castelló) fou sorprés per la gendarmeria mentre anava disfressat de "gitano"
La fallera major de Blavència acudí també a les festes amés de Rita Blaverà (no ix en la foto):
Manolo el Sicuta tingué competència en el ball de disfresses (no disfreces):
Juanito es tornà guiri per una nit:
Al igual que Piri:
No podia faltar el president de la Excma. Diputació:
Hi havien uns Heavies més durs que el pa de Mercadona:
"Kultur F.M." té una locutora maja i templà:
Aquest monstre extraterrestre s'escapà d'una sèrie dels Simpsons i caigué al meu plat:
El típic joc del "duro" en versió incendiària:
Nou emplaçament del garito "Cal y Canto" i canvi de nom:
El Sr. Doctor saludant a l'afició:
Freddy Kruegger es feu fotos amb l'afició:
Els pescadors de Figueroles, en pescaren una de grossa:
Salut i fins l'any que ve:
I ara el vídeo:

Cursa Ibèrica 2007

2007-09-11T23:39:00.000+02:00

En el vídeo adjunt, teniu un gran nombre de fotos de realització pròpia, que vaig fer durant la III edició de la Cursa Ibèrica de Figueroles d'Alcalatén. Com tots sabeu, el recorregut es va haver de modificar a causa el tràgic incendi de l'Alcalatén. Aquest desastre l'he volgut reflexar en la part final del vídeo. La resta son fotos, moltes d'elles de regular qualitat per la mancança de sol. Si hi ha algú que vol alguna d'aquestes fotos, que la demane en un comment indicant el dorsal (si apareix), el minut dins del vídeo i, si pot donar peu a confussió, una explicació de la foto. Aleshores jo la publicaré i ja la podreu agafar. Gràcies a tots els qui fereu possible aquesta cursa: corredors, col·laboradors, patrocinadors i sobretot a l'organitzador Ramón Bagan.

Vídeo de la III Cursa Ibèrica

III Cursa ibèrica

2007-08-29T17:03:00.000+02:00

Arriba el Setembre a Figueroles i arriben les festes patronals, però una setmana abans hi han altres plats forts: un d'ells és el Figuerock, del que ja n'he parlat en el post anterior i l'altre és la Cursa Ibèrica.

La Cursa Ibèrica es va fer per primera volta l'any 2005, organitzada per un grup de joves del poble als qui els agrada l'esport i les "locaes" (escalada, freerider macabro, espeleologia...[et al.]), els quals formaren el Club de Muntanya la Carrerassa (blog del club). Aquell any van correr 300 persones. L'any 2006 es va canviar un poc el recorregut en el seu tram més dur, buscant una pujada menys empinada i més bonica, i també es va augmentar el nombre de participants a 500.

Aquest any es volen batre tots els rècords i es preveu la participació de 700 persones. La bona organització de la prova, sense cap ànim de lucre agrada a la gent que ve. El preu d'inscripció és de 10€ per als no-federats i 8€ per als federats. Aquestos diners son destinats íntegrament a la cursa i als detalls que sol tindre l'organització amb els corredors.

Si us voleu inscriure, en aquesta pàgina està el full d'inscripció. El Perfil és aquest, tot i que es veu una mica malament. La llista d'inscrits és aquesta, mireu a vore si hi ha algú que us caiga mal i vulgueu retar-lo.

Actualment hi ha un incendi a prop de la zona de la pujada a les Traguantes, espere que no s'haja cremat res del recorregut... Els incendis son de les coses més tristes que poden passar actualment en una zona tant socarrada com la nostra.

Per el que a mi em respecta, el dia de la cursa estaré fent fotos en la pujada més dura, baix de la roca Naram (el primer que la puje tindrà un pernil). Fiqueu bona cara i si heu llegit açò em saludeu o em desperteu si estic dormint, perquè la nit abans és el primer dia Figuerock.

Cartell per al FigueRock 2007

2007-08-21T19:56:00.000+02:00

Es podria haver ficat algún grupet més Heavy però crec que és un bon cartell...

Esperem que vinga tanta gent com altres anys, esteu tots convidats.

Otra entrega de frikicomics

2007-08-09T00:17:00.000+02:00

El famoso motero del juego Excitebike lamenta la entrada de la Policía Local al mundo de la informática:

Caveman ninja alcoholizado

2007-08-01T01:08:00.000+02:00

El borracho de Caveman Ninja y sus coetaneos nos divierten con sus juergas primitivas:

El humor de Wonder Boy (part I)

2007-07-26T00:26:00.000+02:00

De los creadores de "Calimero va de ligue" nos llega esta otra superproducción del humor freak:

Cinema d'estiu "El Bloguetazo"

2007-07-24T00:43:00.000+02:00

Arriba la calor i no hi ha res com vore una bona pel·lícula... i si aquesta et fa riure, millor que millor. Les pel·lícules que comentaré a continuació és possible que les conegueu d'abans, si no és aixi, a fer treballar a la mula.

El soldado de fortuna (Il soldato di ventura) - 1975
Dir. Pasquale Festa Campanile
Itàlia/França 92 min

Pel·lícula protagonitzada per Bud Spencer, on fa d'"Héctor Fieramosca". Ell i els seus quatre amics estan indecisos entre unir-se a les tropes franceses, que tenen menjar, o lluitar amb els espanyols, que estan assetjats a la espera de reforços.

Bud és un soldat de fortuna en plena edat mitja, buscant, junt als seus quatre amics, lluitar per guanyar diners. Aleshores arriben a un castell espanyol assetjat pels francesos i, després de decantar-se inicialment per el costat dels gals, decidixen passar-se a l'altre costat a causa del desagradable tracte rebut.

No cal que us conte res més, tots coneixeu les pel·lícules de Bud. Aquesta és una més però amb la gràcia de la proximitat dels esdeveniments...malgrat trobar-se a faltar al gran Terence Hill. Vegeu el trailer en alemany, que és l'únic que he trobat:

Kung Pow: elegido para el desastre (Kung Pow: enter the fist) (Kung Pow-a puñetazo limpio)- 2002
Dir. Steve Oedekerk
USA 81 min

Pel·lícula dirigida, escrita, produida, protagonitzada i doblada per Steve Oedekerk. Es tracta d'una parodia d'arts marcials que agafa escenes d'una película japonesa dels anys 70 (Tiger & Crane Fists) per a fer els seus gags. Doblada a l'estil d'humor amarillo, per tant, els seguidors d'humor amarillo no us la podeu perdre. Té parides molt bones alhora que absurdes i freaks 100%. El dolent de la película és el "Maestro dolor" pero vol que li diguen "Betty".

Kung Pow és una pel·lícula que crida l'atenció no només per la forma en que està doblada, sinó per la sensació extranya de ser una mescla de seqüències del cine nipó dels anys 70 i efectes especials d'última generació com per exemple la lluita amb la vaca. El guió no té cap sentit, només es busca el gag i fer passar una bona estona als espectadors.

Ací vos deixe fragments del film en anglés, perquè en castellà no he trobat res, i és una llàstima perquè el doblatge és del millor de la pel·licula. En català ni la he buscada.

http://www.youtube.com/watch?v=-DMqNzbrQtc
http://www.youtube.com/watch?v=iYdjbMrQfVA
http://www.youtube.com/watch?v=rG4iMYYSWEY
http://www.youtube.com/watch?v=lQoWlVb-BxY
http://www.youtube.com/watch?v=_nvcZG3Uxtw

Chatea con el cadáver de Juan Pablo II

2007-07-19T21:57:00.000+02:00

El Vaticano ha estrenado hoy un nuevo portal en el cual, aparte de poderse ver en tiempo real diversos lugares del casto estado papal, se puede ver a través de una WEB-CAM la tumba del ex-pontífice Juan Pablo II . La página se llama www.vaticanstate.va y en ella se podrán consultar las actividades del Paaapa, los museos, filmoteca o incluso la farmacia. El Vaticano pretende demostrar que está a la última en tecnología (que no en otros asuntos) y mediante las 5 webcams diferentes se pueden ver lugares casi desconocidos por estar cerrados al público, además del devenir de gente que va a adorar a Giovanni Paolo II (futuro santo porque salvó a Kúbika desde su casco)

De al página pude sacar dos conclusiones:

1- Que el latín es una lengua muerta. Será la lengua oficial del Vaticano pero no la usan ni para su página web.

2- Que hay gente que se aburre mucho, porque para perder el tiempo viendo un ataud me voy a una funeraria a trabajar y al menos me gano un dinero.

Desde EL BLOGUETAZO voy a ir mucho más allá. No voy a colocar una webcam en la sala donde está el finado encajado ni voy a piratear la señal de los Vaticaos. Gracias a un conocido del cura de mi pueblo que vive en el estado Pont(uor)ificio, he conseguido infiltrar una cámara dentro del ataud del Wojtila. Pincha en el icono para acceder:

Es una imagen fija, pero vaya... se trata de un muerto, no espereis que se mueva.

Castelló sense festa

2007-07-15T22:56:00.001+02:00

M'ha arribat recentment a les meves mans aquesta protesta contra la política que s'està fent en Castelló per el que respecta a l'oci:
No se fins on preté arribar aquesta política que promouen segurament alguns veïns quisquillosos units a polítics demagogs, però si cada vota deixen els llocs d'oci més lluny del casc urbà s'està fomentant cada volta més l'us del vehicle particular. Després que no es queixen de que hi hagin accidents de tràfic a causa de l'alcohol, ni del soroll dels cotxes, ni de violacions a joves que aniràn a peu a fosques per arribar a la festa, ni de la polució... pareix que el que realment molesta als veïns és escoltar a gent que s'ho passa be.

Pitjor estàn a Benicàssim, on a la 1:30 s'han de tancar tots els locals d'oci de la zona ZAS, tant els ben insonoritzats com els que passen de tot. Quin turista ha d'anar de vacacions a un lloc on la festa finalitza tan prompte i s'ha d'anar a discoteques apestoses? Els turistes busquen oci. Amés, tota la gent que es queixava dels sorolls dels pubs, es trobarà de cop amb tots els joves per els carrers fent botellot, escandalitzant i fent maleses perque no saben on anar i no tenen edat per entrar a les discoteques. El vot és qui mana...o tal volta siga una maniobra de l'esglesia per fer a la gent més casolana, pura, casta, aborrida, etc. Qui sap...

Dos canciones indispensables para el verano

2007-07-13T21:26:00.000+02:00

El Calimocho de mamá

Gran versión de "Entre 2 tierras" dedicada a la "vulva"

Vinga,ja n'hi ha prou de youtube per avuí

Guia pilot dominguera I - Culla

2007-07-10T23:01:00.000+02:00

Calimero nos instruye en el arte de ligar con camareras

2007-07-05T01:27:00.001+02:00

Anónimo dijo...

me permito la licencia de decir que ninguna opcion funciona, la unica que ha demostrado resultados es la opcion batman

7/06/2007 6:53 PM

Anónimo dijo...

Quina es la opción batman?

7/06/2007 7:34 PM

Anónimo dijo...

disfreçar-se de batman i esperar a que t'entren les ties

Doncs hale, ja està Calimero fent la prova, a petició d'anònim:

Mariners d'aigua dolça

2007-06-26T02:21:00.000+02:00

Aquest cap de setmana ha segut un cap de setmana dedicat a la pesca esportiva en aigua dolça. Aquest vídeo de youtube es resumeix el que suposa anar de pesca amb la patrulla del boqueró, amenitzat amb música de Helloween:

A continuació, els tres exemplars més grans pescats aquest cap de setmana a falta del tiburó de Maki del que no disposem de fotos:

-Granota pescada amb el "pato" per Xix:
- Tortuga pescada per Sus en un canyar:

- Perca (black bass) pescat per Fred en el Riu:

Lliçons de la vida

2007-06-22T00:17:00.000+02:00

Pere anava com tots els matins a l'empresa constructora de la seua propietat. Era un dia lluminós on els ocells eren l'única cosa que s'interposava entre el cel i la terra en aquell dia d'estiu. - Quina calor deu fer fora del cotxe! - pensà mentre conduïa el seu luxos vehícle alié a les elevades temperatures causades per el canvi climàtic.

Estava content, acabava de signar un contracte amb l'ajuntament per urbanitzar un P.A.I.. Pere havia triomfat en la vida: tenía tots els diners que volía, estava casat amb una famosa model i tenía una filla a qui estimava. Feia un mes que havia sigut incendiada la zona on anava a urbanitzar - No vaig tenir altra opció - s'obligava a pensar mentre conduïa - el lloc és molt bo per urbanitzar i es pagarà molt per aquestes vivendes. -
Mentre mirava absort cap a unes edificacions mig acabades, un ocell s'aturà sobre el seu braç i li parlà - no ho faces, no hi edifiques! - . Pere preguntà - I per que no hauria d'edificar? Donarà molts diners a la meva família i treball a molta gent. - L'ocell s'entristí i digué - Almenys tu tens família, jo ho vaig perdre tot durant l'incendi - Dit açò, l'ocell desaparegué...

De sobte, Pere sentí un dolor molt fort. Passat açò, buscà l'ocell però no hi era en cap lloc. Per contra, es trobava enmig d'un incendi. El bosc era immens i les flames el rodejaven sense deixar-li eixida. Però el foc no cremava, era fred, podia tocar-lo i atravessar-lo quantes voltes ho desitjava. Tractà d'eixir del bosc, quan de sobte va veure dos ocellets cridant des del seu niu a 2 metres d'on hi era ell. - Deuen ser els fills de l'ocell, els salvaré abans que es cremen. -
Però en tocar el niu, aquest, amb els seus dos inquilins, es carbonitzà per complet i es convertí en un pols cendrós que caigué a terra. Aquest fet l'entristí molt, els havia matat ell. Seguidament tractà de pujar a un arbre però només hi ficà un peu al sobre, aquest es carbonitzà en l'acte. Va seguir corrent pel bosc però l'incendi el seguia allà on anava; l'incendi era ell. Finalment es quedà quiet per no propagar més la catástrofe, fins i tot pensà en llevar-se la vida per salvar l'entorn, però no hi fou capaç, s'estimava massa la seva vida.

De sobte, les flames desaparegueren, obrí els ulls i descobrí que estava al llit d'un hospital. Al seu costat hi havia una infermera i una dona amb accent estranger. Aquestà li digué que havia tingut un accident de tràfic i havia estat hores inconscient. Sense cap dubte, s'havía adormit al volant. Tot havia segut un somni, però aquest somni li va ensenyar moltes coses. - D'ara endavant, cada volta que provoque un incendi enviaré una brigada per comprovar que no hi haja nius d'ocells-
escrit realitzat per al curs de valencià superior, corregit al CAL

Coses que no es comprenen

2007-06-14T00:31:00.000+02:00

Diuen que una pila de botó té la capacitat de contaminar 600.000 litres d'aigua o l'aigua que beuen 30 persones durant tota la seva vida. És aquest el motiu per el que hem de tirar-les en contenidors fets per a recollir-les, ja que si les tirem al fem o al terra afecta la salut pública.
Doncs a pesar de ser tant verinoses per a la vida i ser capaces de contaminar un volum d'aigua tan gran, una empresa de articles de pesca anomenada "active lures" ha tret un model de peix artificial, que emet débils senyals lumíniques alimentades amb piles botó.
La idea és bona en un principi, atés que el la llum del peix artificial es connecta només en entrar en contacte amb l'aigua. El preu tampoc és massa car. Però a vore, que passa amb la pila botó que porta al seu interior quan es perd el peix en l'interior d'un pantà? Cal dir que les pèrdues de peixos artificials son constants en els pantans, a causa de les rames i roques del fons.
A pesar de tot, a ma casa tinc un parell de peixos d'aquests al igual que amics meus del meu poble, ja que ens els vam comprar per catàleg en la casa pintat. Per el momet encara no n'hem perdut cap, més que res per el fet de no usar-los, però arreu del mon deuen haver-hi centenars de peixets d'aquests, amb la seva corresponent pila, perduts en els fons de llacs i pantans. Hi ha coses que no tenen lògica. Després vas a esporgar una olivera o un garrofer i et denuncien.

Exemple:
ACTIVE LURES SERIE: AYA 050106
Peces artificiales con destellos de luz (Light Flash). -Disponible en varios colores seleccionados para cada tipo de pesca -El diseño y la forma de cada cebo ha sido escogido minuciosamente según los consejos de grandes pescadores -Dentro del agua ejercen una acción muy particular que junto a los destellos que efectúan hace que sean especialmente atractivos -Efecto sonoro -Duración de la batería 100 horas. Batería reemplazable

Neptuno contra la urbanización masiva del litoral

2007-06-06T01:28:00.000+02:00

Tras más de un milenio sin salir a la superficie, el dios romano Neptuno (llamado anteriormente Poseidón) decidió salir de su medio para hacer una visita a su pariente Eolo, quien vive en el parque eólico de la Todolella (en la tele dicen que salió a tomarse una estrella pero es mentira). Este decidió tomar el camino que le habian recomendado las musas, saliendo a la superficie por la playa de Torre la Sal por el hecho de ser esta una playa virgen y deshabitada segun estas. Así podría pasar más desaperibido ante la gente.

Pero su sorpresa fue mayúscula al ver que todo estaba lleno de edificios y de hormigón. A lo lejos pudo leer "Harina Horror" o algo por el estilo. Trató de dar un rodeo unos kilómetros hacia el norte y luego unos cuantos otros hacia el sur pero no encontró la manera de sobrepasar la barrera de hormigón. Así pues, desistió en sus intenciones de visitar a Eolo y se volvió hacia otra parte del, cada vez más cálido, mar Mediterraneo.

-Pobres infelices- pensó, -han destruido todo su litoral tan solo por eso que llaman dinero, pero pronto se daran cuenta de que el hormigón y los billetes de 500€ no sirven para comer-

Desaparecen las abejas

2007-05-30T00:27:00.000+02:00

La desaparición de las abejas está siendo objeto de estudio por los científicos de todo el mundo, a la vez que de alarma. No es para menos, dada la suma importancia de estos insectos en la polinización, como la evidente importancia para los apicultores y para la Granja San Francisco. Sin abejas, desaparecerían muchas especies vegetales por no poder reproducirse, incluso desaparecería la producción de almendras y los turrones de Benlloch.

Actualmente todavía los científicos no han dado una causa definitiva a esta misteriosa disminución del número de abejas en los panales. Estos han dado diversas teorías: el uso de pesticidas por los agricultores, el calentamiento global, las ondas electromagnéticas de los móbiles, etc.

Pero realmente, la causa de que no veamos tantas abejas son las nuévas tecnologías, concretamente internet. Las nuevas tecnologías llegan a todo el mundo, y una sociedad tan desarrollada como la de las abejas, no iba a ser menos que una sociedad gobernada por el PP.

Por lo visto, ahora las abejas obreras compran polen por internet, los zánganos donan esperma y las reinas...no hacen nada, aparte de reproducirse (como toda monarquía) y bajarse películas. Así pues, cada vez son menos las que viven en barracones de madera, también denominados "panales"; habitando cualquier sitio con banda ancha.

Ante este cambio de costumbres de las abejas, los apicultores españoles estudian traer abejas de Rumanía o traer la miel del sureste asiático; miel hecha por abejas menores de edad. Vista esta posibilidad se han realizado diversas manifestaciones que han consistido en la ocupación de árboles de las vias públicas, inmolaciones en parabrisas de vehículos, picaduras, etc. Pero como suele suceder, no se le da mucha repercusión a estos actos.

En la imagen superior, una de las abejas desaparecidas. Se llama Bzzedza y está enganchada a este blog. Por cierto, busca novio...hay algún zoófilo por ahí?

La política de Benicàssim en clau d'humor

2007-05-25T21:47:00.000+02:00

*Per als que no pilleu l'acudit d'"asin", punxeu ací

Cagon los niñatos robabicicletas del Polígono

2007-05-24T22:25:00.000+02:00

Desde este blog, hago anuncio a todos mis lectores potenciales, para que me ayuden a encontrar la bicicleta de montaña que me ha sido sustraida esta tarde mientras estaba en la Biblioteca Rafalafena. Os dejo este dibujo esquemático, pues no poseo ninguna foto de la bicicleta en cuestión. De todas formas, es inconfundible a no ser que le den una mano de pintura.

El método usado para dicho robo ha sido el del corte del candado mediante una cizaña o similares. Lo digo para que vayais con cuidado. Dicha bicicleta no es que sea una maravilla, pero me ha sido muy útil para mis desplazamientos cortos por ciudad. Si la veis en algún sitio, por favor, avisadme en un comment, gracias.

Aprovecho también para cagarme en la madre que parió a los niñatos maleducados que me la han robado y para desearles una nefasta existéncia. En fin, mañana tendré que ir a comprarme una. Y si quereis ayudarme a encontrar la bici cuelguen la foto en vuestro blog personal. Eso sería la ostia ya por vuestra parte.

Carta de Rita Barbera

2007-05-17T22:32:00.000+02:00

Aquesta carta que ha arribat recentment a les meves mans fou enviada per l'Alcaldesa de València, preocupada per la mancança de vent en les regates de la Copa Amèrica. Aquesta mancança de vent obligà a suspendre per uns dies aquestes regates. A continuació teniu aquesta carta trancrita amb el sistema CTRL+C i CTRL+V:

AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

LA ALCALDESA DE VALENCIA

En Valencia, a 20 de Abril de 2007

Estimados ciudadanos y ciudadanas:

Como ya sabrán la falta de viento ha imposibilitado que las regatas de la 32 America´s Cup previstas para la semana del 16 al 22 de abril del presente año se celebren con el consecuente problema de calendario que ello provoca.
Para hacer frente a este imprevisto este Consistorio municipal una vez consultada la Generalitat Valenciana y por medio de su Iltre presidente Don Francisco Enrique Camps Ortiz, ha solicitado al gobierno de la nación la cesión de parte del aire que se pierde por el mar mediterráneo en las poblaciones tarraconenses de la “Costa Daurada” (Costa Dorada), habiendo sido denegada esta posibilidad como otras tantas sugeridas por nuestra tierra en los últimos años y visto el daño que puede provocar esta situación en la imagen tanto en nuestra ciudad como en nuestro país:
Este Ayuntamiento convoca a todos los ciudadanos de bien a una CONVOCATORIA DE SOPLIDOS, el objetivo de esta convocatoria es lograr alcanzar un viento de entre 7 y 8 nudos, mínimo necesario para poder disputar las regatas, dicha convocatoria tendrá lugar a las 13:00 horas de los días 21, 23, 24 y 25 del presente mes de abril, los participantes deberán tener en cuenta las siguientes consideraciones:
- Consultada la organización se ha prohibido el uso de cualquier tipo de tecnología con el objeto de preservar el espíritu de la competición, por tanto queda prohibido tanto el uso como el acceso al recinto de abanicos, ventiladores a pilas así como todo utensilio que se considere pueda vulnerar el funcionamiento de la competición.
- Se deberá acceder al recinto con tiempo suficiente para que la organización pueda distribuir a los participantes en los lugares designados al efecto, quedando prohibido el acceso al recinto más allá de las 13:15 horas.
- Cada ciudadano deberá realizar 20 tandas de 10 soplidos cada una, cada soplido deberá durar exactamente 5 segundos, mediando otros 5 segundos de descanso entre uno y otro, una vez finalizada cada ronda se dispondrá de 5 minutos de descanso.
- La distribución se realizará por filas y a su vez por pares e impares, soplando ambos grupos de forma alternativa con el fin de lograr la velocidad requerida, una vez finalice el turno de la primera fila está pasará al último lugar siendo sustituida por la segunda, y así sucesivamente.
- Queda totalmente prohibido soplar hacia cualquier otra embarcación que no sea la designada a tal efecto, la organización con el objeto de fomentar la deportividad en la competición distribuirá de forma equitativa a aquellos ciudadanos que se considere tengan mayor capacidad pulmonar, asimismo cualquier vulneración de esta norma supondrá la expulsión inmediata del recinto así como una sanción a la embarcación que se ha pretendido favorecer con esta maniobra.
- Aquellos ciudadanos empadronados en la ciudad de Valencia que colaboren en esta iniciativa se les permitirá votar dos veces en las próximas elecciones municipales o en su defecto recibirán una camiseta Louis Vuitton como recuerdo de este acto.
Sin más me despido agradeciendo de forma anticipada a todos los ciudadanos que acojan esta iniciativa y deseando suerte a todos los participantes en la 32ª America´s Cup, especialmente a “El Desafío Español” de la que nuestra comunidad es copatrocinador, para que entre todos podamos crear esta Valencia nueva, bella, moderna y dinámica que causa admiración en todos los que nos visitan, una ciudad que nos haga sentir cada vez más orgulloso de ser valencianos.

Con todo mi afecto y admiración

Rita Barberá Nolla

Aparición estelar en un vídeo de RUNIC

2007-05-07T18:48:00.000+02:00

Este vídeo-cutre, que alguien llamado Takeshimaza ha puesto en youtube, es del concierto de Runic en el Viña-Rock 2007. Runic es una banda de Viking-Metal made in Castellón, con dos álbumes en las costillas: el primero llamado "Awaiting the songs of the unavoidable" y el segundo llamado "Liar flags" con el que han conseguido reconocimiento de caracter internacional.

Su página web es http://www.runic-band.com/ y aparte tienen este rincón en myspace: http://www.myspace.com/runic1 (aquí podeis escuchar algunas canciones del grupo)

Sin duda, la banda de Castellón más internacional y la mejor de España en su género, siendo puntera a nivel internacional.

Y direis -¿para que co*o pone este capu**o un vídeo tan cutre que se oye tan mal?"- la respuesta la obtendreis si os fijais en el segundo 38(a 2 o 3 del final) del vídeo. En la parte derecha de la pantalla aparece un servidor durante unas décimas de segundo...que orgulloso me siento!! ja ja

Si os gusta la canción y la quereis escuchar con el sonido original aquí os dejo un vídeo:

Vídeo de Capquecaus

2007-04-30T18:42:00.000+02:00

De propina, el nou fris del blog en versió jpg, ja que no chuten els gifs:

EL TIO FRAISCO I ELS MATRIMONIS GAIS

2007-04-25T22:57:00.000+02:00

I de propina, un divertit vídeo dels divertits Korpiklaani:

Fixeu-vos en el del timbal, o en la pinteta del guitarra calb...

Explotant el "saltus"

2007-04-18T17:22:00.000+02:00

El black bass o perca americana pot arribar a medir en els embassaments del nostre país uns 50 cm i pesar 4kg de rècord (rècord d'Europa 4'100Kg en Portugal), tot i que en amèrica, d'on l'espècie és originària, hi ha de fins 9kg de pes i quasi un metre de llarg. És un animal depredador que s'ha introduit amb èxit als embassaments del continent europeu. Es caracteritza per una gran boca amb la que succiona quasi tot el que es mou, atrapant-lo amb les seves petites però afilades dents.

Aquestes fotos son d'una perca americana que vaig capturar fa poc en un embassament de la província de Castelló; la més gran que he pescat. Feia 53 cm de llarg i no se quan pesaria. Com podeu vore, és una femella i està carregada d'ous, però es tracta d'un depredador que no és autòcton dels nostres rius i per tant no em va saber mal d'emportar-me-la. Es més, el black bass és un dels millors peixos d'aigua dolça des del punt de vista gastronòmic i aquest valgué la pena. Encara em queda la meitat guardada al congelador i fins i tot la meva gata estigué un dia menjant panxes.

Aquesta foto que us mostre a continuació, és de closques de musclos-zebra. Aquest és un altre invasor americà que ha vingut a diversos embassaments del nostre país. Concretament, aquestos de la foto son de l'embassament del Sitjar, per culpa dels quals s'ha prohibit pescar en ell fent frontal perill a que s'extenga la plaga a altres embassaments. Vaig estar en el Sitjar fa poc i és impresionant la plaga que hi ha. Pel fet de baixar el nivell de l'aigua, les closques d'aquestos han quedat al descobert i no xafes altra cosa en caminar per roques.

Per últim, vaig anar l'altre dia a collir espàrregs per fer-me una truita i vaig batre el meu propi rècord també. En una zona recòndita i humida vaig trobar una gran quantitat d'aquests vegetals, els quals sobrepassaven els 2 metres de llarg en un bon nombre d'ells. Ací en les fotos només es veu la part tendra però d'agafar-los sencers, el feix seria més llarg que jo i faig 1'85m. Ni els de Navarra...

Kiko Loureiro, guitarrista magistral

2007-04-11T00:47:00.000+02:00

Kiko Loureiro es un guitarrista brasileño conocido sobretodo por tocar con Angra, que como sabeis es una impresionante banda de Power Metal con influencia neoclásica. Aparte de tocar con Angra, ha realizado también 2 discos en Solitario: el impresionante "No Gravity"(2005) y "Universo Inverso"(2006), que le convierten en uno de los mejores músicos de Brasil y uno de los mejores guitarras del mundo. Destaca por el gran sentimiento que transmite a su música con su particular estilo de tocar, aunque esté bastante influenciado por John Petruzzi, guitarrista de Dream Theater.
Aquí os dejo algún vídeo, que vale la pena verlo tocar a 8 dedos:

Into My Dark Tranquillity:

Dilemma:

Otras grandes canciones:
-Escaping
-No Gravity
-Endangered Species
-Enfermo
-Pau de Arara
-Unholy Wars(Angra)

Hi ha que fer força contra els dictadors Blaveristes

2007-03-27T16:28:00.000+02:00

http://www.lletjos.org/volemtv3

Jo ja he signat

Censura a TV3, per què? A desintonitzar Canal 9 com diuen els Filòsofs Pepepaquians.

EL YONI, ESPECIAL MAGDALENA'07

2007-03-21T10:59:00.000+01:00

TRIEU EL NOU TITOL PER AL BLOGUETAZO
	A l'Ombra d'una Figuera Palera
	El Garrantxo Mecanic
	Meleta de Romer
	Turisme d'Argelaga
	Foc King
	Un Vesper en l'Espardenya
	El Sarvatxo Daltonic
	La pus de Crist
	Pitxola de cabra
	Cona de Baco (aguda)
	El Portaveu de l'Infern
	Croniques de Venus
	Cuc de Femer
	Croniques plutonianes
	L'Ambaixada de Jupiter
	L'Univers de les Ombres Cegues
	L'Esquellot de la Veritat
	Frikades a vora sequia
	El Merder Encobert
	De Tot un Poc i de Poc un Tot
	No me n'agrada cap

Si teniu un altre nom millor feu-me un comment